Excursionisme a l’Esplai

1. Crear el programa d’excursions en el marc del projecte educatiu de centre

Les excursions no es poden improvisar. Hem d’encetar un debat intern, reflexionar sobre el valor de l’excursionisme com a eina pedagògica i crear un programa d’excursions per a cada grup, que sigui divers, equilibrat, ajustat als interessos del grup i graduat quant a les dificultats. Un programa permanent que revisarem cada any per a millorar-lo. Un programa que donarem a conèixer als monitors/es nous perquè el treballin i l’integrin en la planificació anual del centre.

2. Diversitat d’excursions

L’esplai ha de proporcionar als infants i joves, al llarg del seu procés educatiu, un ventall d’excursions al màxim d’ampli possible, que permeti assegurar que, en sortir de l’entitat, l’infant i el jovent hagi viscut una aproximació progressiva i intensa a la diversitat paisatgística, cultural i social de Catalunya. Aquesta diversitat també es refereix a la tipologia de l’activitat: ascensió a cims, travesses de diferents durades, esports de muntanya…

3. Una excursió al mes

Si mantinguéssim aquesta proporció, un infant que entra a l’esplai als 3 o 4 anys hauria fet 126 excursions quan arribés als 16 anys.

4. Buscar sempre un al·licient

Cada excursió ha de tenir una finalitat. Això la farà més identificable i interessant. Pot ser descobrir un paisatge, anar a buscar bolets, explorar una cova, fer un cim, fer una ruta en bicicleta, recollir fruits del bosc…

5. Foment del valor del servei

Aprofitem cada excursió per sensibilitzar els infants sobre la necessitat de conservar i protegir la natura. Reforcem els vincles amb la terra i ajudem-los a sentir-se part de l’equilibri ambiental amb el que tots i totes hem de contribuir-hi. Proposem als infants accions de reflexió i acció.

6. Participació dels nois i les noies

Totes les excursions s’han de motivar i preparar amb els infants i joves, segons les possibilitats de cada etapa evolutiva. Una excursió mai ha de ser un producte de consum que els infants digereixen passivament. A més, hauríem d’evitar anul·lar excursions perquè el nombre d’infants o joves inscrit és baix. Si ho fem, desanimem justament els que estaven animats i ofeguem l’efecte multiplicador de transmetre l’entusiasme post excursió. No cal fer totes les excursions en gran grup. Els grups reduïts aporten a les excursions, una dimensió particular que hem de saber aprofitar.

7. Buscar la complicitat familiar

D’una banda, les famílies han d’estar informades, engrescades i compromeses respecte de la participació dels seus fills i filles en les excursions. Han de conèixer el projecte global i el “perquè” donem importància a aquestes activitats: aprenentatges i competències. D’altra banda, podem plantejar-nos fer “excursions familiars”. Un nou format que pot ser molt atractiu per aquells pares i mares que els agrada la muntanya alhora que un projecte innovador pel centre.

8. Monitors i monitores motivats i formats

Els monitors i les monitores necessitem una formació permanent en diverses àrees: educació ambiental, tècniques de muntanya, jocs, etc. per poder explotar al màxim els recursos de cada excursió i desenvolupar-les amb qualitat i seguretat.