QUÈ ÉS?

El Departament d’Ensenyament defineix la coeducació com l’acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de les noies i els nois, independentment del seu sexe o orientació sexual, potenciant així la igualtat real d’oportunitats. Una institució coeducadora busca el desenvolupament integral de les nenes i els nens en condicions d’igualtat, llibertat i solidaritat. Es tracta d’educar de manera integral i integradora, revaloritzant tant les qualitats considerades masculines com les femenines, sense cap jerarquització. O com recull Núria Solsona (Ni Princeses, ni Pirates, 2016): La coeducació és, sobretot, un canvi cultural que elimina l’androcentrisme i construeix una cultura en la qual les tasques atribuïdes als dos gèneres tenen el mateix valor, alhora que desapareix la imposició dels gèneres en funció dels sexes.

Una bona acció coeducadora, tant a nivell de centre com d’aula i entorn, és fonamental per prevenir la violència masclista i LGTBIfòbica, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives.

Hi ha dos aspectes centrals a tenir en compte (Font: jo vull ser radical) :

• La superació dels estereotips de gènere: un primer pas per promoure un tracte just i no discriminatori consisteix en promoure un sistema de valors que vagi més enllà dels estereotips de gènere i que permeti que les persones, independentment de si hem estat socialitzades com a nois o noies, puguem explorar i desenvolupar tot el nostre potencial i ser nosaltres mateixes. Treballar la idea que no hi ha, si no ho volem, coses de nens i de nenes.
• La valoració del món tradicionalment considerat femení: és necessari, urgent i imprescindible prestigiar el món considerat tradicionalment femení, el món “privat”, el món subjectiu. Les emocions, l’afecte, la cura, la delicadesa, el dubte, l’empatia, el cos, la intuïció, la cooperació, la comunitat… Tots aquests aspectes són tan necessaris per la vida i el desenvolupament social com la realització personal, la individualitat, l’oci, la raó, la determinació o el poder, considerats tradicionalment masculins.

Per on comencem?

La filòsofa Marina Subirats , en el seu llibre “Coeducació, aposta per la llibertat”, proposa la metodologia recerca-acció per fer avançar la coeducació. Implica quatre fases:

1. Constitució d’un equip de treball format pels educadors i les educadores i formació d’aquest equip.
2. La “construcció de la mirada violeta”. És a dir, començar a veure allò que fins aleshores era invisible. Consisteix en una fase de recerca (observacions), per conèixer els elements sexistes que seguim transmeten als infants i una anàlisi dels resultats.
3. Iniciar l’acció de transformació i novament fer una anàlisi de resultats.
4. Avaluació contínua de les actuacions i correccions.

I planteja diferents àmbits d’observació i intervenció:
– La forma en com ens relacionem.
– Joguines, jocs, esports …(ocupació i ús de l’espai per part de les noies i els nois).
– El llenguatge.
– Els contes, les cançons i la lectura en general (sabers de referència).

En la fonamentació trobareu orientacions per treballar aquests àmbits.

Sabies que… 

El concepte de coeducació va néixer per la dècada de 1930, les primeres escoles mixtes es van crear a casa nostra a principis de segle XX amb la República. La Dictadura les va suprimir. I ja no va ser fins al 1976 que es va plantejar que nens i nenes anessin junts a classe de manera normalitzada. Tot i el pas endavant que va suposar la no segregació a l’escola, es va constatar que continuava havent-hi discriminació de les noies. El moviment de la coeducació va continuar treballant per la igualtat real entre nois i noies.

Elements clau

Amb la col·laboració de: