Jo vaig formar part del primer grup de joves catalans que va participar en l’Encontro Internacional de Meninos e Meninas da Rua. Com que era la primera vegada, la selecció dels participants es va fer de manera que no ens vam assabentar de res fins que la família va donar el vist-i-plau.
Va ser una feina intensa de preparació: coneixement del país, de la llengua, previsió d’activitats, infraestructura… El més important, però, era el compromís que jo adquiria dia a dia per convertir-me en portaveu de l’entitat. Jo no viatjaria a títol personal: hi aniria per fer un aprenentatge i poder-lo transmetre a l’esplai, a les famílies i al barri.
El viatge va ser impressionant. De cop, tenia al meu davant diferents realitats que m’oferien un aprenentatge únic. Jo ho vaig viure com en un núvol! Em sentia com una esponja que anava absorbint imatges, informacions, vivències. Dia a dia, aprenia a valorar les coses de manera diferent. La tornada, però, va ser dura.
Tornar a casa, al barri, a l’entitat, al meu món… i Brasil tan lluny i diferent! Vaig patir molt perquè de cop i volta tot allò que havia après no servia de res a la meva realitat. Em vaig sentir impotent i egoista. La meva vida era una contradicció. Però, a poc a poc, vaig anar entenent que també podem aprendre del nostre entorn més proper i que aquí també hi ha molt a fer.
Club d’Esplai Mowgli. Cornellà de Llobregat
Quin és el servei? Conscienciació de la població respecte dels meninos i menines de rua.
Quins són els aprenentatges? Conèixer una mica Brasil: cultura, economia, societat, infants del carrer. Organització de les campanyes associades al projecte. Comunicar-se amb persones d’altres cultures.