En certa manera, la nostra és una societat hipersexuada. La presencia social i quotidiana de missatges sexuals és sovint aclaparadora. La sexualitat ha esdevingut un valor mercantil més que serveix per vendre millor un producte, per competir, guanyar o quedar fora de circuit.
Es tracta, però, d’una concepció de sexualitat androcèntrica, construïda a la mida de l’home i que palesa, com en altres àmbits socials, una relació de poder.
Després d’una bona pila d’anys de repressió i de silenci, els infants i els joves reben una allau permanent d’informació desendreçada, acompanyada de poca orientació i pocs elements ètics. El resultat, a banda de la desorientació lògica i dels riscos importants que comporta, a vegades es tradueix en una precocitat que no aporta gaires avantatges i, altres vegades, en un repte permanent a la intimitat i la dignitat de la persona.
L’accent en la transmissió d’informació (no sempre eficaç, per altra banda) ha bandejat el treball d’exploració i clarificació dels sentiments, les sensacions i els valors.
La sexualitat és un espai integral de la persona, és una dimensió individual i relacional d’una gran riquesa, és una manifestació de vitalitat profundament humana.
Hem de treballar perquè els infants i els joves visquin la seva sexualitat de la manera més integral possible, al nivell de maduresa que els correspon, sense els fantasmes ni les pors d’èpoques passades, i d’una manera alternativa a la concepció mercantil i patriarcal.