Respectar-se un mateix, conèixer-se i estimar-se són comportaments cabdals per a la salut individual i col·lectiva.
A vegades, la família i els altres educadors oblidem una mica el treball d’introspecció amb els infants i els joves. L’exercici de reflexió sobre la pròpia identitat, els pensaments, els actes, la personalitat, les capacitats i les limitacions. L’esforç d’autodefinir-se, al nivell de maduresa que sigui possible.
L’autoconeixement i l’autoestima demanen també estimular l’expressió i la comunicació de l’univers intern (vivències, pensaments, sentiments i sensacions, fantasies, estats d’ànim…). Atorgar-se el dret a la sensibilitat i posar nom als sentiments: vergonya, ràbia, gelos, dolor, tristesa, alegria, por, tendresa, perdó… No fugir dels conflictes, sinó afrontar-los. Aprendre a dir sí i a dir no.
Finalment, es fa necessari aprendre a descobrir les pròpies trampes amb les quals ens enganyem: les addiccions; les relacions possessives; la justificació o negació dels errors per por a la frustració i al càstig, els desitjos d’omnipotència, de no veure els límits ni donar valor a les coses petites i quotidianes; la fugida de l’esforç, tot esperant que el temps o el altres arreglin el destí.