Actualment, “consums i addicions” fa referència a un ampli ventall de temes, des de la tendència dels joves a iniciar-se en el consum d’alcohol, tabac, cànnabis i pastilles de disseny cada cop més d’hora -com han confirmat els darrers estudis-, fins les addiccions que s’han identificat darrerament en relació a les pantalles (televisió, mòbils, internet, videojocs, etc,), o d’altres, com la vigorexia (addicció a l’exercici físic) o les compres compulsives.
Les addicions lligades a les pantalles es coneixen amb el nom de socioaddiccions i es consideren trastorns de dependència vinculats a activitats diverses de tipus social i no relacionades amb la ingesta de substàncies.
Una gran part d’infants del nostre país necessita veure la televisió més de tres hores diàries. Aquesta dependència té efectes sobre el desenvolupament físic i psíquic, aboca a la vida sedentària, habitua al discurs fragmentat i comporta la dificultat conseqüent d’atenció i concentració. Però també provoca l’hàbit de la dependència, és a dir, la familiarització precoç dels infants amb les conductes addictives, amb la manca de control sobre els desitjos… en definitiva, amb la manca d’autonomia.
D’altra banda, el mòbil no només ha passat de ser un luxe a ser un bé imprescindible entre els joves. És també un símbol de grup, de ja ser gran o del nivell adquisitiu. Els videojocs són un dels entreteniments més desitjats i els xats poden arribar a substituir les relacions socials reals.
Tot plegat, un bon repte per als educadors i educadores, que sense ignorar la realitat en què vivim, haurem d’oferir alternatives d’oci més saludables.