El concepte ampli i flexible de salut, que incorpora la solidaritat com a una de les coordenades bàsiques, demana una intervenció específica en aquest àmbit.
La reflexió i l’acció vers les persones que no viuen en les mateixes condicions de benestar també ha de ser un toc d’alerta respecte a l’excés de confort i d’abundància que, a la pràctica, representa l’estil de vida somniat per bona part dels nostres infants i les seves famílies.
Treballar la solidaritat també vol dir treballar aspectes tan difícils com la justícia, l’austeritat, la renúncia, la gratuïtat i el gaudir de les coses valuoses que no tenen un preu marcat.
Treballar més el compartir allò que tinc que no pas el donar allò que em sobra, és a dir, treballar un concepte de fraternitat que va més enllà del cercle petit de les relacions familiars, de les amistats i de les persones més properes.
El binomi solidaritat-salut també té molt a veure amb els comportaments en el dia a dia i l’entorn més proper. Cal ser conscient dels efectes nocius i insolidaris dels nostres hàbits malsans en els altres: el volum desmesurat de la TV per al meu veí, posar-me a cridar el meu amic que es troba a l’altre cantó del carrer per a la gent que camina tranquil·lament o llençar el paper del caramel a terra.