L’activitat acosta els nois i les noies a la problemàtica del malbaratament alimentari amb el propòsit d’estimular-los a actuar per a transformar aquesta realitat. Un projecte d’ApS en el marc de la proposta educativa Menjar Canvia el Món.

• Desenvolupar un projecte d’aprenentatge servei en l’àmbit del sistema agroalimentari.
• Actuar sobre necessitats reals de l’entorn.
• Cooperar amb altres entitats i prendre consciència de la importància de sumar esforços pel bé comú.

Què és l’aprenentatge servei?

L’ApS es pot definir com una “proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els i les participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo”. Es tracta d’una metodologia molt potent per articular projectes comunitaris on els i les participants aprenen fent un servei a la comunitat. El fet d’implicar-se en una problemàtica o iniciativa real del seu entorn proper i col·laborar amb altres agents aporta motivació i molts aprenentatges.

Dur a terme un projecte d’Aprenentatge Servei (ApS), en l’àmbit del sistema agroalimentari és una oportunitat única per reflexionar i actuar sobre una activitat tan quotidiana i imprescindible com és el menjar. A més a més, les necessitats associades al tema de l’alimentació són prou àmplies com per encabir –hi propostes ben diverses.

Exemples de projectes d’aprenentatge servei per avançar cap a un sistema i una alimentació més saludable, justa i sostenible:

En el terreny de la sensibilització i la presa de consciència, els nens i les nenes poden organitzar activitats i campanyes comunicatives per generar opinió crítica entre la ciutadania i la comunitat educativa al voltant de: Consells per menjar millor i cuidar la salut del planeta (basats en el programa de l’Agència de Salut Pública de Catalunya); desmuntar els trucs que fa servir la publicitat alimentària; recomanacions per reduir el malbaratament alimentari; ajudar a comprendre la informació que conté l’etiquetatge; mostrar l’impacte de l’envasat dels aliments en el medi ambient; difondre els Drets i la sobirania alimentària, etc.

Les campanyes poden divulgar-se a través de suports impresos com ara cartells i díptics, de suports virtuals, publicacions i vídeos, i també de suports didàctics més creatius com són les activitats lúdiques (jocs, gimcanes, tallers).

En el terreny de la cooperació amb projectes d’altres entitats, els infants poden eixamplar la seva mirada i reforçar la tasca que desenvolupa el teixit social (recapte aliments, espigolar, projectes de ciència ciutadana – microplàstics), la societat civil (horts comunitaris) o el sector públic (campanyes en l’àmbit de l’alimentació, museus). De fet, molts dels serveis descrits a l’apartat anterior poden tenir com a finalitat donar suport a la comesa de totes aquestes entitats. De fer-ho, segur que aconseguirem incrementar el sentit i la utilitat dels projectes que es posin en marxa.

En el terreny de noves accions que al seu torn també generaran relacions de vincle amb la comunitat, els infants poden comprometre’s a recuperar els sabers i la memòria culinària de la gent gran; promoure l’apropament a la diversitat cultural a través d’una mostra menjars del món; donar a conèixer els petits productors/es locals a partir de muntar un sistema de compra amb cistelles per a les famílies; geolocalitzar els comerços del barri que ofereixen productes a granel i menys plastificats, etc.

 

 

Per on comencem el projecte?

La motivació per dur a terme un projecte ApS d’aquestes característiques pot arribar per diferents camins. Una entitat de l’entorn que ens demana col·laboració o bé una necessitat presentada al i sobre la qual els animem a actuar.

En aquest cas, el punt de partida serà el de “la necessitat presentada”.

 

Fase 1. Durem a terme activitats amb el grup de noies i noies per a:

• Conèixer el concepte de malbaratament alimentari, la seva magnitud i les implicacions en termes d’impacte ambiental.
• Copsar les percepcions entorn aquest fenomen que té la ciutadania, obtenir dades i alhora sensibilitzar.
• Recopilar consells i estratègies que redueixin el malbaratament en la compra, emmagatzematge, manipulació i consum dels aliments.

Exemple d’activitat

Presentació

Avui parlarem sobre el malbaratament alimentari, us sona aquesta paraula?

Comencem amb una petita enquesta:

• Teniu un full amb gomets cada persona. Doncs bé, cada gomet simbolitza l’acció de tirar menjar.
• Primer de tot en aquest full entre tots i totes posarem tants gomets com vegades vam llençar menjar ahir.
• Deixem temps perquè omplin el full, observem el resultat i comentem.
• Ara omplirem el full que es refereix als últims tres dies. Penseu bé. Visualitzeu l’estona del menjador, els sopars a casa, el passat cap de setmana…
• Deixem temps per a que omplin el full, observem el resultat i comentem.
• Finalment us preguntem quantes vegades heu vist en l’última setmana que es llancés menjar a casa vostra en l’última setmana: menjar que s’ha fet malbé a la nevera, sobres del sopar, algun àpat que no ha agradat o que sobra i s’acaba llençant a les escombraries…
• Deixem temps per a que omplin el full, observem el resultat i comentem.

Pensem el camí que fa un aliment fins que arriba a la nostra taula. Aquí tenim diferents parts de la cadena. Podeu posar tres gomets a la part que creieu que malbarata més, després dos a la següent i després una. Prèviament, haurem preparat un mural amb diferents agents: productors-camp, empresa agroalimentària, mercats, restauració, consumidores.

Per acabar aquesta part passarem una petita presentació amb dades breus sobre malbaratament que resoldran alguns dels debats que s’han generat en la dinàmica anterior.

https://view.genial.ly/60fa841f2483180daee4992c

 

Enquestem a la gent mercat

Un cop ja hem explicat que és el malbaratament i on es produeix els proposem passar una enquesta a la gent que hi ha al mercat o a les botigues. Fem grups i ens marquem el repte d’aconseguir que cada grup entrevisti com a mínim a 10 persones.

Recordeu-los la importància de respectar a tothom i esperar a que acabin si estan fent la compra.

Exemples de preguntes per preparar l’enquesta:

– Quants kg de menjar creus que malbarata de mitjana una persona a Catalunya cada any?

o A) 2kg

o B)10 kg

o C) 35kg

– Creus que tu malbarates més o menys que la mitjana de la població?

o Més

o Menys

– Has vist mai una pastanaga com aquesta al mercat? (ensenyem la imatge d’una pastanaga considerada “lletja”).

o Sí

o No

– Estàs disposat a comprar una pastanaga com aquesta?

o Sí

o No

– Hi ha alguna diferència entre la data de caducitat i la de consum preferent?

o Sí. Però no sé quina és.

o Sí. Però la desconec.

o No. Són el mateix

– Em pot explicar algun truc o consell que fa per no malbaratar aliments? (qualitativa):

 

 

Compartim el resultat

Amb els resultats de les enquestes reflexionarem sobre les percepcions que té la gent entorn el malbaratament. Compararem amb les dades oficials que hem parlat anteriorment. Veurem també els consells i trucs que han aportat les diferents persones enquestades.

Aquesta fase es tanca amb una reflexió sobre el que s’ha après, les problemàtiques identificades, motivacions personals i col·lectives per actuar-hi, etc.

 

Fase 2. Definir l’acció de servei . És a dir, la millora que volem dur a terme a l’entorn.

Fruit del treball de sensibilització de la primera fase,  els infants plategen diferents intervencions (és la part del servei), amb el propòsit d’actuar per a millorar la problemàtica del malbaratament.

Aquí teniu alguns exemples d’intervencions:

• Campanya comunicativa sobre el malbaratament alimentari: Cartells, bústies, paradetes…
• Xerrada o taller lúdic sobre el malbaratament alimentari a grups d’infants més petits, a les famílies…
• Repartir fulletons sobre la importància de fer la compra a granel (redueix envasos i evita compres innecessàries).
• Producció d’espelmes amb oli reciclat i posterior venda.
• Recollida d’aliments a punt de caducar i paradeta de menjars de reaprofitament, etc.

En aquesta fase el grup s’organitza, elabora un pla de treball i es reparteix les tasques.

A més a més contacta amb les possibles entitats col·laboradores i acorda compromisos. Per exemple, si tirem endavant una campanya comunicativa caldrà explicar bé el projecte als comerços i cercar la seva complicitat. Si l’objectiu és preparar uns tallers per fer amb altres grups del centre o centres de l’entorn, haurem de parlar amb els equips educatius, etc.

Recordeu destinar espais reflexius per valorar el procés de treball i prendre consciència dels aprenentatges.

 

Fase 3. Execució del servei o la intervenció pròpiament.

Serà important preveure les habilitats i destreses que caldrà entrenar per fer el servei amb èxit. És una etapa molt agradable perquè els infants viuen l’acció i comproven l’impacte que té.

 

Fase 4. Tancament i celebració

Dediquem un temps al reconeixement. Res més motivador i activador de futures accions com celebrar els èxits i rebre el reconeixement dels altres.

I destinem un espai a fer una bona valoració i tancament del projecte per identificar aprenentatges significatius, valors i la utilitat del que s’ha fet. Generar consciència de ciutadania global i compromesa és un objectiu que hauríem de tenir sempre ben present.