La salut, un concepte dialèctic

A la nostra cultura, durant molt de temps, salut ha estat simplement sinònim d’absència de malaltia. En 1946, la OMS va definir la salut com l’estat complet de benestar físic, mental i social i no només com l’absència de malalties i invalideses.

Aquesta definició del doctor Jordi Gol, elaborada pel Congrés de Metges i Biòlegs celebrat a Perpinyà al 1976, trenca el concepte estret de salut com a oposat al de malaltia.

Es tracta d’una nova definició de la salut, entesa com a manera de viure, que expressa la recerca entre dimensions antinòmiques: entre el món interior i el món exterior, entre la individualitat i la comunitat, entre el pensament i el sentiment, entre l’expansió i la interiorització, la llum i la foscor, el so i el silenci, el moviment i la quietud.

Una manera de viure que busca l’harmonia, acceptant les contradiccions.

Una manera de viure cada cop més autònoma

La salut és esdevenir protagonistes conscients i actius del mateix desenvolupament, és comprendre’s un mateix amb una visió integral de la persona i una bona dosi d’autoestima.

Cada cop més solidària

La salut és, alhora, un afer individual, col·lectiu i ambiental, del qual tots en som responsables.

El que nosaltres fem amb la nostra salut repercuteix en els altres: no s’hi val dir que el nostre cos i la nostra salut és només el nostre problema. Si fumem, si mengem inadequadament, si ens posem en risc, si no tenim cura de la nostra higiene, si ens passem amb l’alcohol… perjudiquem les persones que ens envolten, o les posem en risc, o les hi compliquem la vida.

Cada cop més joiosa

La salut és també una actitud bàsica de vitalitat, d’optimisme per afrontar les dificultats i els problemes, una actitud que ens motiva a veure el cantó positiu de les coses i ens empeny a fruir de la vida i a buscar la plenitud, però sobre la base de l’acceptació de la corporeïtat, de les seves limitacions… que no sempre resulta fàcil en una societat en molts aspectes agressiva i despòtica.