Cèlia

Hola, sóc la Cèlia, tinc 20 anys, i aquest any és el segon que treballo al menjador portant el grup de P5.

Crec que el menjador és un espai d’aprenentatge d’hàbits saludables i habilitats socials. És un espai on la vida quotidiana és el marc experimentar cada dia tastant aliments de diferents sabors i textures. Superen les seves desconfiances davant un menjar nou i aprenen a menjar equilibradament.

És per això que crec que puc aplicar el programa d’enguany. Se m’acudeix un munt de petites activitats entorn a la ciència. Podríem treballar la sostenibilitat a partir de la recollida d’escombreries o fent petits tallers reutilitzant materials de rebuig. També podem crear un petit laboratori on experimentar amb productes que trobem a la cuina.

Podria aprofitar la curiositat que tenen els nens i nenes per saber més del món que els envolta. M’he imaginat poder plantar alguns enciams, tomàquets, pastanagues… i fer un petit hort amb recipients que puguin tenir al pati. Podran participar de tot el procés i desenvolupar la paciència d’observar com creixen els productes. Aprendran d’on venen els productes que es mengen tot experimentant. De fet podríem anar una mica més enllà, i el darrer dia fer una amanida i convidar als d’altres nens i nenes de l’escola a tastar-la. Ben segur que els proporcionarà el plaer d’assolir un bon resultat després d’esforçar-se i compartir amb els altres el que han aprés.

Així mateix, enguany ha de ser més present que mai l’esforç en fer les coses ben fetes, seure correctament a taula, aprendre nous jocs al pati, recollir bé la taula… En aquest sentit, impulsaré una cosa que fins ara no havia fet: un quadre de petites responsabilitats (joguines, escollir la cançó de dinar, portar la gerra d’aigua, escollir el conte…).

Bé tinc un munt d’idees per compartir amb l’equip de monitors i amb l’escola. I jo que pensava que seria més difícil. Eureka! M’ha donat l’oportunitat d’analitzar que fem a l’escola i on he de posar l’accent aquest any en el projecte educatiu del temps de migdia.

Com diria Arquímedes: Eureka! (ja ho tinc!)