Aquesta activitat apropa els infants a la diversitat de factors que influeixen en el problema del malbaratament alimentari i planteja propostes per a reduir-lo.

• Conèixer algunes de les causes i conseqüències del malbaratament alimentari.
• Descobrir com evitar el malbaratament i promoure el consum responsable.
• Reflexionar sobre el dret a l’alimentació saludable i sostenible per a tothom.
• Reforçar els hàbits alimentaris accentuant la idea d’evitar llençar el menjar.

La gimcana és una proposta que consta de 5 proves relacionades amb les diferents etapes de la cadena alimentària que recórrer una pastanaga: l’hort, l’empresa de distribució, el mercat, la nevera i el plat a taula.

A cada grup se’ls dona un cabàs amb 5 pastanagues (poden ser hortalisses reals, joguines o imatges). Recomanem que siguin reals. L’equip guanyador és el que més pastanagues conservi quan acabi el joc.

Al finalitzar la gimcana penseu en premiar a totes i tots els participants amb un regalet saludable i sostenible: un deliciós suc de pastanaga i poma, un “val” per fer un taller de postres de pastanaga, un potet amb llavors de pastanaga per a cultivar-les, etc.

Animeu-vos a proposar més proves i activitats per conscienciar sobre la problemàtica del malbaratament i cercar solucions conjuntament.

 

1. L’hort

L’activitat que us proposem consta de dues proves.

1. La primera prova consisteix a esbrinar quina de les llavors (de tomàquet, meló, carbassa…), que presentem als infants correspon a la llavor de la pastanaga. A més a més, podeu demanar-los que relacionin la resta de llavors amb el seu aliment. Faciliteu-los imatges d’aquests.

A continuació, els expliquem que la pastanaga és un aliment que es pot cultivar durant tot l’any sempre i quan no faci molt de fred. Al cap de 3 mesos més o menys, ja podem recol·lectar aquesta deliciosa hortalissa.

2. La segona prova consisteix a recol·lectar les pastanagues que es troben en bon estat. Al terra haurem simulat un petit hort de pastanagues (per exemple, amb dibuixos, o imatges reals o pastanagues de papiroflèxia…). Algunes de les pastanagues estaran marcades per uns gomets (eviteu que siguin visibles). Els infants hauran de recollir un determinat número de pastanagues. Si superen en quantia les que tenen el gomet perdran una de les pastanagues que porten al seu cabàs. La raó és que els gomets són causes que poden comprometre el cultiu i provocar que es perdi la collita.

 

Els gomets equivalen a:

• inclemències del temps. Ha fet molt de fred i la planta no ha sobreviscut.
• Manca de rec. La pastanaga necessita aigua tots els dies.
• Plagues. La mosca de la pastanaga i els cargols han atacat les vostres plantes.

Reflexió

Les pèrdues i el malbaratament dels aliments comença molt abans que el menjar arribi al plat i llancem les sobres a les escombraries.

Són molts els recursos que es necessiten per cultivar un aliment: aigua, sòl, energia, treball….malauradament també aquests recursos es perden quan es llença el menjar.

 

2. L’empresa de distribució

Un cop s’han collit les pastanagues es porten a l’empresa on es trien per a la seva distribució a les botigues.

L’activitat que us proposem consisteix a seleccionar en un temps molt breu un número determinat de pastanagues i a col·locar-les en unes caixes o cistells. Per fer-ho més divertit podem deixar una bona distància entre el lloc de selecció i el lloc on es troben les caixes de manera que els infants hagin de moure’s d’un lloc a l’altre.

Els infants es trobaran amb pastanagues de diferents mides i formes.

Un cop ha finalitzar la prova, la persona dinamitzadora fa d’auditor i traurà de la caixa totes les pastanagues que consideri que no són aptes.

Motius per no ser “aptes”:

• El client vol només les pastanagues petites. Així que les pastanagues més grans s’han de descartar i llençar.
• El client rebutja totes les pastanagues amb formes estranyes.
• El client rebutja totes les pastanagues que no són del mateix to de color taronja.

El grup perdrà una pastanaga del seu cabàs si al finalitzar “l’auditoria”, ha perdut més de la meitat de les pastanagues que s’havien posat a la caixa inicialment.

Reflexió:

“Les pèrdues alimentàries estan molt lligades al sistema de producció agrícola imperant, centrat en obtenir la màxima producció al mínim cost, i a les polítiques imposades pel mercat de distribució alimentària. En aquesta línia, els requeriments estètics i de mida impossibiliten la comercialització de moltes collites”.  Font: L’aprofitament alimentari: bàsic en la lluita contra el canvi climàtic (opcions.org)

Per tant, és molt important no caure en els cànons de bellesa que dicta el mercat. Quan consumim fruites i verdures, recordem que el seu aspecte exterior no condiciona ni el gust ni les seves propietats nutritives.

 

3. El mercat

L’activitat que us proposem consta de dues proves.

1. Relacionar correctament una sèrie de dades per comprendre l’abast del problema del malbaratament. Amagueu-les per l’espai i que primer les hagin de trobar.

Dades:

1 de cada 3	aliments al món acaba a les escombraries
35 kg	de menjar llencem a casa cada any a Catalunya
El 8%	de tota la població mundial pateix fam
El 25-30%	Pastanagues no arriba a les botigues perquè es consideren lletges.

 

2. Activem el pensament crític. Es demana als infants que pensin propostes de solucions al problema del malbaratament a les botigues. Se’ls exposa la situació següent: “les pastanagues han arribat a les botigues. Després d’uns dies, la botiguera i el botiguer veuen amb preocupació que s’estan fent malbé. Què podem fer? Ajudem-los a pensar alternatives per evitar que les pastanagues acabin a les escombraries”.

El grup perd una pastanaga si no és capaç de proposar més de 3 solucions al problema.

Reflexió:

Les botigues, els mercats, els supermercats també tenen una responsabilitat molt important per frenar el malbaratament alimentari. A Catalunya existeix la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris per ajudar a que tothom es comprometi en aquesta lluita. És una llei pionera al nostre país.

 

4. Omplim la nevera

L’activitat que us proposem consisteix a guardar bé a la nevera una sèrie de productes per evitar que es facin malbé abans de ser consumits.

Els infants disposen d’un carret de la compra o un cabàs ple de tot tipus de productes frescos, envasats, etc. (poden ser imatges, aliments de joguina, etc). Recordeu incloure pastanagues. I també tindran al seu abast una il·lustració de la nevera (tipus mural) o construïda amb una caixa de cartró.

Els donem un temps per a què endrecin els productes.

En aquest enllaç trobareu informació relacionada amb la conservació dels aliments per comprovar que l’activitat s’ha realitzat correctament. La nevera_CAT (gencat.cat)

En acabat argumenteu les raons de la forma d’endreçar els productes.

Una curiositat sobre la conservació de les pastanagues:  la millor manera de guardar-les és de forma vertical, com si fossin un fuet, ja que d’aquesta manera aconseguim que l’organisme estalviï energia i estigui fresc més temps. Ficats en vertical a dins d’un recipient amb sorra humida, ajudarà a aconseguir-lo.

El grup perd una pastanaga si no ha aconseguit endreçar correctament a la nevera la meitat dels productes.

Reflexió: Les neveres ens permeten conservar els aliments però cal endreçar-los correctament. Accions tan simples com col·locar cada producte al prestatge de la nevera que estigui a la temperatura més adequada, no barrejar aliments cuinats amb els crus i guardar-los en envasos ben tancats, podrem allargar la vida dels aliment i evitar que acabin a les escombraries.

Aquesta mesura és una de les accions quotidianes que podem fer casa per combatre el problema del malbaratament.

 

5. El plat a taula

L’activitat que us proposem consisteix en aconseguir unes receptes per a elaborar nous menjars de sobres. Expliquem als infants una petita història introductòria: “s’ha celebrat una festa i han quedat unes restes que s’hauran de llençar a les escombraries. Resulta que la cuinera o el cuiner d’aquesta festa ha perdut la memòria i no recorda quines receptes pot preparar amb les sobres. L’ajudem?”

Presentem als infants imatges de les sobres. Per exemple: Peles de patates, Cigrons, Talls de fruita variada, Pa, Peles de pastanaga, etc.

Els infants aconseguiran les receptes de reaprofitament si superen algunes proves d’habilitats relacionades amb el món de la restauració.  Per exemple:

• Superar un circuït d’obstacles (pujar cadires, passar per sota d’una taula, salta a peu coix, etc), transportant un plat ple de gots (de plàstic o resina). Els gots no poden caure a terra.
• En filera i amb l’ajut d’una cullera a la boca, el grup ha de passar-se una pilota (tipus ping-pong) sense que caigui al terra i sense poder tocar-la amb les mans. La pilota simbolitza un ou.
• Amb els ulls tapats haurem d’endevinar amb el gust diferents aliments. Podem posar-ho més difícil o més fàcil en funció de l’edat de l’infant. La idea és que cadascun dels membres del grup n’endevinin 2 com a mínim

En acabat els infants aconsegueixen les receptes. Aquí teniu uns enllaços per conèixer receptes de reaprofitament.

• Receptari cuina d’aprofitament. 9128a41f-ff73-4a33-9900-2c5f2a022186 (diba.cat)
• Som Gent de Profit: Eines – Som Gent de Profit

El grup perd una pastanaga si no ha aconseguit superar 2 de les proves d’habilitats.

 

Reflexió: Pels nostres avis i avies era impensable deixar-se menjar al plat o llençar les restes sense reaprofitar-lo. Actualment la nostra forma de viure i consumir posa en evidència el poc valor que donem als aliments, un bé essencial, el qual no tothom el té garantit.

Per altra banda, mica en mica, s’està perdent tota la saviesa i el coneixement relacionat amb la cuina de reaprofitament. Naturalment per evitar que sobri menjar al plat, primer haurem de fer una bona planificació de la compra i després posar-nos la ració adient. Tot i això, aprendre a recuinar les sobres és una estratègia molt important per reduir el malbaratament alimentari.

 

 

Tancament de la gimcana

Un cop ha finalitzat el joc reunim els infants i repassem quin grup ha conservat més pastanagues. Després, parlem sobre el què hem après i reflexionem sobre situacions quotidianes en què malbaratem aliments. És important tancar la sessió amb compromisos de millora individual i col·lectiva que procurarem recollir en un espai visible per a totes.

Amb les pastanagues prepararem un taller de cuina. Aquí teniu informació, receptes i més activitats sobre aquest aliment tant saludable. El maig és temporada de pastanagues! – Fundesplai Món Escolar Bon profit!

 

 

Reflexió amb els més grans

Relacionem el malbaratament amb quatre accions més: Comprar, conservar, gaudir i transformar.

• Com comprem? una bona planificació de les compres i dels nostres àpats pot ajudar a reduir el malbaratament alimentari? els aliments que comprem ens aporten els nutrients necessaris per dur una dieta equilibrada? ens fixem en els residus que genera allò que com‐ prem? Hi ha alternatives?
• Com guardem? sabem com conservar de la manera més adequada cada aliment? com organitzem les nostres neveres? tot ha de conservar‐se al frigorífic? quina relació té això amb el malbaratament alimentari?
• Recuperar l’acte de menjar com un espai de plaer, de trobada, de conversa, de tranquil·litat és l’objectiu d’encetar una reflexió entorn d’aquest tema.
• Podem allargar la vida útil dels aliments? i de les sobres? la màgia i la química de la cuina ens permet transformar tot el que mengem abans de llençar res a la brossa.

Font: aquesta activitat s’ha inspirat en la proposta de STOP El desperdicio alimentario | Recurso educativo – Ambientech