Aquesta activitat està pensada per conèixer el barri, les persones que hi viuen i els animals que també hi habiten.

1. LA VISITA ALS ANIMALS

Preparació de la visita

L’equip de monitors i monitores haurem d’haver buscat prèviament 4, 5 o més famílies del barri que tinguin un animal domèstic, que ens permetin veure’l en el seu hàbitat normal i es prestin a explicar-nos la seva manera de viure. També hauran de col·laborar entregant, als infants, uns trossos de roba (que els haurem donat nosaltres) amb la caricatura de l’animal.

Explicarem, als infants, que sortirem en grupets petits i que cada grupet anirà a veure un animal diferent, a casa d’uns veïns diferents que ens estan esperant. Cada equip portarà una càmera de fotos, una llibreta i un llapis.

Però abans d’anar a veure els animals, preguntarem als infants qui té animals a casa. Els que en tinguin, poden donar moltes idees i explicar algunes anècdotes.

Després farem una llista amb lletra molt grossa de les coses que podem esbrinar de cada animal, i la penjarem a la paret. Entre tots els nens i nenes van sortint diferents idees:

– El van adoptar, comprar, se’l van trobar, el van rebre de regal?

– Com es diu?

– Què menja i què beu?

– Es posa malalt?

– On dorm? Com dorm?

– Està vacunat?

– Mossega o és afectuós?

Fem equips i veiem on hem d’anar

Fem equips de 4 a 6 membres com a màxim, acompanyats d’un monitor. Cada equip rep un sobre tancat amb un plànol gran a dintre (com a mínim de mida DINA3).

El plànol és molt esquemàtic, però hi són representades les cases que s’han de visitar per tots els grups.  La que “toca” està marcada amb una creu, o una fletxa, i també amb la cara de l’animal que coneixerem.

Un cop al carrer, amb els nens i nenes més grans podem orientar el mapa de manera que dedueixin per on han de tirar. Podem fer que el camí que han de seguir estigui senyalat amb una línia discontínua o fletxetes.

Per als infants més petits, el mapa és més aviat un element “escenogràfic” o d’ambientació. Tanmateix, encara que l’orientació a partir del mapa no sigui possible, fet de portar-ne un i de seguir-lo dóna un cert relleu a l’activitat i ajuda a identificar el mapa com a objecte interessant.

A la casa dels veïns

Imaginem-nos que arribem amb un equip de nens i nenes a casa de la senyora Lourdes, que té un gos de raça Yorkshire petit i molt bufó. El sentim bordar abans d’obrir la porta, i un nen del grup ens agafa la mà. Té una mica de por.

La veïna ens estava esperant. Ens fa passar al menjador. Els nens i nenes estan una mica tallats, perquè no és cap casa que coneguin. Però potser algun d’ells coneix la senyora Lourdes: és la carnissera del barri.

La senyora Lourdes ens mostra el Kevin, el seu gosset. Diu que li va posar Kevin perquè és el nom d’un actor americà que li agrada molt. Els nens i nenes comencen a fer-li preguntes.

La senyora Lourdes ens fa passar al safareig, on veiem el plat d’aigua i de menjar del Kevin. També ens ensenya on dorm, i contesta totes les preguntes. La història del Kevin té a veure amb una altra veïna, que
tenia una gossa de Yorkshire. Quan va criar, com que era molt amiga seva (la veïna, és clar), li va donar un dels cadellets, que va resultar ser el Kevin.

Després de menjar i beure, fem diverses fotos del Kevin i la senyora Lourdes amb nosaltres, i ens acomiadem donant-li les gràcies.

2. LA PÀGINA GEGANT

Un cop tots els equips arribem a l’esplai, trobem un gran mural de 2 m X 2 m, fet amb papers de diari i amb forma d’una gran pàgina desplegada per la meitat. En aquest gran mural hi ha uns espais requadrats amb retolador o pinzell gruixut, per poder reflectir el resultat de la nostra investigació.

Distribuïm, als membres de l’equip, papers en blanc o quadrats de cartolines, llapis de colors o ceres. Després de condicionar una taula de treball, cada grup intenta contestar amb l’ informació que ha recollit, a algunes de les qüestions que ens varem plantejar abans de sortir de visita. Mentre, un altre grup pot dedicar-se a imprimir les fotos més interessants de cada visita per enganxar-les al mural.

Un cop acabat, comentem els resultats i intercanviem anècdotes de les nostres visites.

Un punt important serà confirmar el testimoni que tots els veïns ens han donat en relació amb la cura de l’animal: costa un esforç, però realment s’ho val!

3. MUNTEM LA CARRERA FINAL

Esquitxarem d’aigua (una mica només) els trossos de roba que cada equip haurà recollit a les visites i sortirem a jugar.

La carrera sense final consisteix a córrer cap a qualsevol lloc i de qualsevol manera. Per raons òbvies de seguretat, hem de limitar un espai per fer-ho.

I també podem provar diverses maneres de córrer:
• Córrer imitant animals.
• Córrer amb una música determinada i parar-nos de cop quan la música s’atura.
• Córrer jugant “a seguir el rei”.
• Córrer fent dibuixos a l’aire amb les robes, a veure quan triguen a eixugar-se.

Aquesta activitat forma part de la proposta educativa Eureka.