Mapegem els espais del nostre centre per descobrir on neixen els conflictes i on regna la calma, i pensem com transformar-los per millorar la convivència. Activitat que inclou recursos molt valuosos elaborats per FundiPau i l’Escola de Cultura de Pau- UAB.

– Fomentar la consciència sobre els espais del centre i com influeixen en les relacions.

– Identificar col·lectivament els espais on habitualment sorgeixen més conflictes i aquells que promouen la calma.

– Proposar accions per millorar la convivència en els espais conflictius i potenciar els espais tranquils.

Introduïm l’activitat a partir d’un breu debat al voltant de què és la convivència i què entenem per conflicte i per calma.

Aquestes preguntes poden resultar útils per iniciar la conversa.

– On et sents més tranquil/a al centre?

– On passen més discussions o baralles?

– Què creus que fa que un espai sigui més conflictiu o més tranquil?

Mapatge col·laboratiu

Amb l’ajuda d’un plànol del centre (pot ser una maqueta, una fotocòpia), retoladors i post-its de dos colors (vermell per indicar conflictes i blau per representar calma), els nois i noies treballen en petits grups per identificar els espais del centre on han viscut o observat situacions conflictives, així com aquells que associen amb tranquil·litat i benestar. Cada grup enganxa els post-its al plànol, de manera que s’anirà creant un mapa visual que reflecteix les zones de convivència positiva i les que cal millorar.

Posada en comú i anàlisi

– Es revisa el mapa col·lectiu.

– Es detecten patrons com ara espais on acostuma a haver-hi més conflictes (com per exemple: passadissos, pati) i espais de calma (com per exemple: racons verds).

– Es reflexiona sobre per què aquests espais generen aquestes sensacions.

Disseny de propostes

Cada grup pensa idees per reduir els conflictes en els espais problemàtics i potenciar els espais tranquils.

Exemples de propostes:

– Crear racons de calma al pati.

– Posar cartells amb missatges positius.

• • Establir normes de respecte en espais comuns.
  • Fer torns per jugar en zones concretes.

Per últim, es trien algunes propostes per posar en pràctica i es fa seguiment. Com ha canviat la convivència en aquests espais?

Es pot repetir el mapatge al cap d’un mes per veure l’evolució.

– Observació de la participació i actitud dels infants.

– Valoració de les propostes i del seu impacte.

– Reflexió final amb els nois i noies sobre què han après.