BARCELONA. 17/05/2023. ENTREVISTA AL FOTOPERIODISTA EMILIO MORENATTI. FOTOS INES BAUCELLS. ARCHDC
Emilio Morenatti és guanyador del Premi Pulitzer i cap de fotografia de la prestigiosa agència Associated Press. La seva feina l’ha portat a l’Afganistan, Ucraïna, Gaza o a la part més dura de la malaltia durant la pandèmia de la COVID, sempre buscant la part humana dels conflictes i la dignitat de les persones.
“He aconseguit molt bones fotos perquè portava unes botes d’aigua per trepitjar el fang o un casc de protecció”. Morenatti connecta amb aquesta frase la filosofia d’un dels més prestigiosos fotògrafs del segle XX, Robert Kappa: “Si les teves imatges no són prou bones, és que no estàs prou a prop”. Però aclareix que “no és tant la distància física, com la proximitat amb les persones i els fets per poder conèixer els detalls i tractar la dignitat de les persones”.
- Condicionen les teves experiències la manera de treballar?
El fet d’haver estar en situacions de molt risc a Ucraïna o l’Afganistan i d’haver perdut una cama pel meu treball m’ha fet ser molt més receptiu a la part vulnerable de la realitat, de les persones que pateixen a les guerres, dels infants que han patit, de les persones amb discapacitat… Em motiva aprofundir en la dignitat de les imatges de les víctimes, de les persones vulnerables. La vida m’ha situat en aquest lloc.
Em motiva aprofundir en la dignitat de les imatges de les víctimes, de les persones vulnerables.
- On no hi ha conflicte, no hi ha fotografia?
Els i les periodistes existim perquè hi ha desajustos a la societat i nosaltres els donem a conèixer. Per exemple, la majoria de les guerres es produeixin per conflictes territorials, sembla inherent en l’ésser humà el desig per acaparar, i per comprendre-ho t’has de situar on existeix el conflicte. Això ens permet reflectir la dimensió humana d’aquestes situacions i ser aquelles persones que expliquen a la societat allò que ningú pot veure.
- Creus que la fotografia és un mitjà més adequat per educar infants i joves sobre les conseqüències de les guerres?
La fotografia té un gran potencial educatiu, no crec que hi hagi una millor eina en aquest moment. Per exemple, faig sessions en alguns instituts, alguns d’ells d’alta complexitat, i aprofito per compartir amb els i les joves material que ens permet reflexionar conjuntament sobre diferents aspectes de la societat.
Estableixo també un diàleg amb elles i ells perquè entenguin que aquesta càmera que tots portem a la butxaca, el mòbil, pot ser un instrument per mostrar la dignitat de les persones i no solament la banalitat dels moments que vivim. Per exemple, has pogut fer una bona foto, pausada i tenint en compte la llum, de la teva àvia per tenir un bon record d’ella o has preferit treure imatges del darrer dinar que has fet? La fotografia permet als i les joves també comprometre’s amb el seu entorn més immediat.
Agustina Canamero, 81 anys, i Pascual Pérez, de 84, s’abracen i es besen a través d’una pantalla de film de plàstic per evitar contagiar-se del coronavirus en una residència. (Foto cedida per Emilio Morenatti/AP)
- Creus que la fotografia és un mitjà més adequat per educar infants i joves sobre les conseqüències de les guerres?
La fotografia té un gran potencial educatiu, no crec que hi hagi una millor eina en aquest moment. Per exemple, faig sessions en alguns instituts, alguns d’ells d’alta complexitat, i aprofito per compartir amb els i les joves material que ens permet reflexionar conjuntament sobre diferents aspectes de la societat.
Estableixo també un diàleg amb elles i ells perquè entenguin que aquesta càmera que tots portem a la butxaca, el mòbil, pot ser un instrument per mostrar la dignitat de les persones i no solament la banalitat dels moments que vivim. Per exemple, has pogut fer una bona foto, pausada i tenint en compte la llum, de la teva àvia per tenir un bon record d’ella o has preferit treure imatges del darrer dinar que has fet? La fotografia permet als i les joves també comprometre’s amb el seu entorn més immediat.
- Els i les professionals teniu una responsabilitat extra amb la vostra activitat a xarxes socials?
La meva activitat a les xarxes socials segueix la meva línia professional. Mostrar la dignitat de les persones, però sempre des de la perspectiva informativa i no d’opinió. Amb les meves imatges de xarxes no em posiciono, però sí que expliquen diferents realitats sovint molt complicades.
Cal que la societat sigui crítica per distingir la veritat de la desinformació.
- I l’allau de la desinformació?
Penso que hi ha una part de la societat que està patint una estafa informativa, però no podem definir a tothom per aquesta part. Crec que estem en un període de transició en el qual caldrà separar el gra de la palla.
Hi ha mitjans rigorosos, periodistes rigorosos i empreses rigoroses. Cal que la societat sigui crítica per distingir la veritat de la desinformació. A Europa, hi ha iniciatives en aquest sentit: per exemple, les grans empreses de fabricació de càmeres estan implementant protocols perquè la pròpia màquina certifiqui que les imatges són reals i no generades per intel·ligència artificial. També en el periodisme escrit s’estan aplicant mecanismes per comprovar que als escrits no ha intervingut la IA.
Mirian Burrueco, de 30 anys, reacciona darrere dels vidres trencats de la seva botiga assaltada per manifestants durant els enfrontaments a la vaga general de Barcelona, dijous 29 de març de 2012. Els treballadors espanyols, indignats per les reformes laborals que consideren flagrantment proempresarials, van organitzar dijous una vaga nacional i van intentar aturar el país bloquejant el trànsit, tancant fàbriques i enfrontant-se amb la policia en manifestacions sorolloses. (Foto cedida per Emilio Morenatti/AP)
Agustina Canamero, 81 anys, i Pascual Pérez, de 84, s’abracen i es besen a través d’una pantalla de film de plàstic per evitar contagiar-se del coronavirus en una residència. (Foto cedida per Emilio Morenatti/AP)
Agents de la policia antidisturbis israelians dispersen manifestants palestins durant enfrontaments en una manifestació contra la construcció de la barrera de separació d’Israel al poble de Beit Sira, a Cisjordània, prop de Ramal·lah, divendres 24 de març de 2006.(Foto cedida per Emilio Morenatti/AP)
Un nen pakistanès desplaçat de la vall de Swat dorm sota una mosquitera fora de la seva tenda al camp de refugiats de Jalozai, prop de Peshawar, Pakistan, dimarts 26 de maig de 2009. (Foto cedida per Emilio Morenatti/AP)
Ciutadans ucraïnesos s’amunteguen sota un pont destruït mentre intenten fugir creuant el riu Irpin als afores de Kíiv, Ucraïna, el 5 de març de 2022. La imatge formava part d’una sèrie d’imatges de fotògrafs de l’Associated Press que va rebre el Premi Pulitzer 2023 a la Fotografia de Notícies d’Última Hora. (Foto cedida per Emilio Morenatti/AP)
VIOLÈNCIA DOMÈSTICA AL PAKISTAN. Irum Saeed, de 30 anys, posa per a una fotografia al seu despatx a la Universitat d’Urdú d’Islamabad, Pakistan, dijous 24 de juliol de 2008. Irum es va cremar a la cara, l’esquena i les espatlles fa dotze anys quan un noi a qui va rebutjar per casar-se li va llençar àcid al mig del carrer. S’ha sotmès a cirurgia plàstica 25 vegades per intentar recuperar-se de les seves cicatrius. (Foto cedida per Emilio Morenatti/AP)