Educació per a l’art
Els continguts d’aquesta proposta s’han preparat per tal de donar resposta a temes concrets que treballem en el marc de la vida quotidiana a les nostres entitats. Pretenen donar pistes, suggeriments i idees per tal d’avançar en diferents aspectes.
La nostra hipòtesi és que l’art i la creativitat poden ser un bon instrument per tal de potenciar actituds i valors humans com ara donar i rebre, la generositat i la receptivitat, la solidaritat i la sociabilitat, el respecte per l’altre i l’autoestima…
Experimentar les possibilitats de l’expressió creativa com a procés que afavoreix el benestar personal i facilita l’acció educativa és un dels nostres reptes com a educadors i educadores.
Les diferents expressions artístiques (pintura, escultura, música, dansa, teatre…) i el procés creatiu poden esdevenir una via d’expressió i transformació personal i grupal.
La recerca entorn de l’expressió pot esdevenir un fil conductor. La interrelació amb diferents àmbits d’expressió artística (dansa, teatre, música) és el mitjà a través del qual podem explorar l’expressió, els seus límits i possibilitats, els processos perceptius i cognitius que implica i els possibles recursos per desenvolupar-la en nosaltres mateixos i els altres.
La música està en la base de qualsevol expressió artística, perquè penetra per la pell i en tot l’interior i surt a través del cant, de l’expressió oral, escrita, plàstica, la dansa… La música és una gran eina d’expressió emocional i comunicació, de representació simbòlica, de socialització, de diversió…
La música és un instrument esplèndid per a la interacció social. Pot oferir un ventall gran d’activitats: des de l’escolta activa d’una audició fins a la participació en danses col·lectives.
El teatre permet fomentar el desplegament de les habilitats comunicatives (comprensió, expressió…) però sobretot és un marc idoni per socialitzar-se, és un punt de trobada de les persones que hi participen, que es nodreixen les unes a les altres quan es troben en contacte i s’enriqueixen mútuament.
En el teatre, les paraules i el gest són les eines fonamentals. Per això sovint s’afirma que el teatre és bàsicament un “art social”.
La pintura, l’escultura, la fotografia, el cinema, la literatura, la ceràmica, l’escultura, el dibuix… són altres manifestacions artístiques amb les quals els infants podran desenvolupar la seva creativitat, l’expressió de les seves emocions, dels seus neguits, de les seves passions…
En l’art, a més de la producció d’una peça artística, hem de poder valorar les emocions que provoca en aquells que la creen i en aquells que la reben. L’analisi de les emocions i l’educació emocional constitueix una part important de la proposta ja que ambdues giren en torn de l’eix principal les creacions artístiques i la metodologia del C2.
Els psicòlegs Slovey i Mayer ens defineixen la intel·ligència emocional com la capacitat de controlar i regular els sentiments d’un mateix i dels altres, utilitzant-los com a guia del pensament i de l’acció.
L’educació dels sentiments inclou les capacitats de coneixement propi, autocontrol, l’equilibri emocional, saber relacionar-se bé desenvolupant l’empatia per reconèixer i comprendre els sentiments dels altres i confiar en ells, i també els valors de l’optimisme i l’agraïment.
El treball de les emocions es converteix en una eina imprescindible per al món actual. Ens permeten acceptar el millor i el pitjor de nosaltres mateixos.
Amb la proposta educativa d’enguany, volem treballar l’educació emocional dels nois i les noies com una mirada que ells i elles fan cap al seu interior, descobrint i acceptant les emocions que els provoquen les diferents situacions de la vida quotidiana.
El circuit de les emocions2 entre “el jo” i “l’altre” funciona com un sistema en xarxa. A mode d’esquema ho podríem representar de la següent manera:
1. Quan un infant es disposa a donar quelcom a l’altre, experimenta una emoció concreta, un esclat d’allò que li provoca aquella acció: “sent donant”
2. La persona que ha de rebre, immediatament, en el moment que la persona que dóna es posa en acció, viu una emoció pel fet de sentir que l’altre es disposa a donar-li quelcom: “sent la intenció del rebre”
3. Quan l’altre ja ha rebut, experimenta una emoció que fa arribar directament a qui li ha generat: “sent el rebre”.
4. L’emoció de l’altre quan rep quelcom, genera una altra emoció a aquell que ha donat: ”sent allò que sent l’altre quan rep”.
Aquest circuit fa que els infants aprenguin a gestionar les seves emocions mitjançant l’acceptació d’allò que sent l’altre, d’allò que ell sent quan dóna. Els infants aprenen a veure i entendre el desig de l’altre quan li està donant quelcom, a ell…