Partirem de la introducció dels conceptes relacionats amb el malbaratament alimentari per continuar amb una diagnosi del que llencem al centre i a casa. Per finalitzar reflexionarem sobre la necessitat d’impulsar accions de sensibilització i prevenció i n’escollirem una o dues accions per a implementar-les durant el curs.

 

Jocs d’escalfament per introduir el concepte de malbaratament alimentari

Infants fins als 6 anys

De la taula no en cau res

Els nens i les nenes s’agrupen en equips de quatre a sis persones. Es dona a cada equip una tela (que simbolitza unes estovalles d’una taula) i dos objectes que no es trenquin (per exemple, pilotes de ping-pong, fruits d’arbres del pati, fustes o pedres petites…), que se situen al mig de la tela i simbolitzen els aliments de la taula. La finalitat del joc és que cada equip es desplaci d’un lloc a un altre fent saltar els objectes amb la tela tan amunt com sigui possible sense que caiguin a terra. El joc es pot anar complicant donant més objectes a cada equip. Quants objectes t’han caigut? Quants objectes ets capaç de llançar amb la tela i recollir-los sense que en caigui cap? Com més objectes tens, més difícil és? Per què? Passa el mateix amb el menjar? Et serveixes realment la quantitat d’aliments que et menjaràs?

Font: GUIA DIDACTICA ENS HO MEGEM TOT_2020 (barcelona.cat)

 

Infants a partir de 8 anys

Fem grups de…

Es reparteix una targeta amb el nom o la fotografia d’un aliment a cadascun dels i les participants. Aquest aliment és el que són ells i elles durant el joc. Una vegada tothom conegui bé el seu personatge, es van fent agrupacions o paquets en funció de diferents característiques que es vagin dient. És important distingir entre el que és malbaratament alimentari i el que és residu orgànic. Possibles aliments: taronja, poma, tomàquet, patata, ceba, cogombre, plàtan, pera, maduixa, ou, bistec, pa, arròs, pasta, lluç, calamar, pit de pollastre, mongetes tendres, llenties, pèsols, cigrons…

Es poden agrupar per: verdures, fruites, els que tenen residu una vegada s’ha menjat, els que abans de cuinar-lo s’han de pelar…

Font: GUIA DIDACTICA ENS HO MEGEM TOT_2020 (barcelona.cat)

 

Sobres Mestres!

Ens ha sobrat menjat al plat? Abans de llençar-lo pensem quins nous i deliciosos plats podem recuinar.

L’objectiu del joc és doble. D’una banda, es tracta d’aconseguir relacionar sobres amb els menjars en què s’han transformat i de l’altra, evitar que els atrapi el malbaratament alimentari.

Cada infant rep una targeta que conté el dibuix i el nom de, o bé restes d’aliments o bé,  d’un menjar. Un o dos infants rebran la targeta del malbaratament alimentari. La missió d’aquests és impedir que sobres i menjars es reuneixin.

Marquem un camp de joc. Al mig es trobaran els infants amb la targeta del malbaratament. A un extrem del camp els infants – sobres i a l’altre extrem els infants -menjars.

Exemples de targetes de sobres amb el seu menjar relacionat.

Sobres	Menjars
Pollastre	Croquetes
Fruita	Macedònia, sucs, batuts, melmelades …
Verdura	Crema de verdures o una pizza…
Cigrons	Humus
Arròs blanc	Arròs tres delícies
Formatge dur	Macarrons amb formatge ratllat
Pa dur	Carn arrebossada
Carn	canelons

 

Adolescents i joves

Veritat o mentida

Llegim en veu alta una sèrie de frases i els infants han de decidir si és veritat o mentida.

Exemple de frases

– El malbaratament d’aliments són aquells aliments que es llencen tot i ser segurs i nutritius per a les persones. (Veritat).
– Al camp, o es cultiven els aliments és més es llencen. (Mentida. És a les cases on té lloc el percentatge més alt de malbarament).
– Molts aliments es consideren “lletjos” i es llencen abans d’arribar a les botigues. (Veritat. L’aspecte exterior no influeix en el sabor i en els nutrients però ens hem acostumat a veure els aliments d’una mateixa mida i forma i la resta es descarten).
– Quan llancem menjar a les escombraries també estem llençat tots els recursos naturals, la ma d’obra i els diners que s’han invertit. (Veritat).
– Eliminar els residus que genera el malbaratament no afecta al medi ambient. (Mentida. Produeix molts gasos d’efecte hivernacle. Tants com si fos el tercer país en emetre’ls).
– Quan llencem les peles de les patates a la cub de les deixalles orgàniques ho estem fent bé. (Mentida. Amb les peles de les patates podem cuinar un nou menjar com són les boníssimes peles de patates cruixents. Amb les sobres sempre podem preparar nous menjars i reduir al màxim el malbaratament. ). peles-cruixents (paeria.cat)

 

En aquesta casa no es llença res de res (joc virtual)

¡En esta casa no se tira nada! (sogama.gal)

En versió bilingüe (castellà i gallec), el joc recrea una cuina tipus, conformada pels seus diferents elements (nevera, congelador, rebost, cub de les escombraries) al taulell de la qual,  van apareixent restes d’aliments.  Els i les jugadores han d’arrossegar-les fins al lloc idoni per a la seva correcta conservació i màxim aprofitament, impedint d’aquesta manera que acabin convertits en residus. En aquest sentit, es recorda que el 48% dels comestibles que es llencen són fruites, verdures i pa fresc.

 

AUTODIAGNOSI DE MALBARATAMENT

Al centre educatiu

> Guia contra el malbaratament alimentari al menjador escolar

Aquesta proposta requereix d’un temps de recollida de dades, d’un temps per a la reflexió i  d’un temps per dur a terme accions de millora.

Haurem previst diferents cubs per fer la separació de les restes. Per exemple:

Proposta de cubs de separació:

– El cub dels residus . on llencem tovallons i d’altres materials no menjables.
– El cub del menjar aprofitable: restes de pa, de fruita, de trossets de carn o peix.
– El cub del menjar no aprofitable: espines, ossos de carn, peles de fruita.
– La galleda de l’aigua: l’aigua sobrant dels gots.

Metodologia

– Parlem amb els infants i introduïm l’activitat en el marc del projecte de malbaratament.
– Seguidament els explicarem com durem a terme l’acció de separar. Convé que cada centre analitzi bé el procediment que millor s’adeqüi a la seva realitat: individualment, per grups, per grups -classe, etc.
– Un cop hem recollit i separat les restes, ens apropem als cubs d’escombraries i comprovarem quant de menjar s’ha llençat. Si disposeu de balança peseu la bossa del menjar aprofitable i també la galleda d’aigua.
– Quants residus aprofitables estem llençant? Ho anotem en un full de registre.
– Repetim l’acció durant una setmana com a mínim.
– En acabat, reflexionem sobre les dades que s’han recollit i pensem accions de sensibilització i millora. Acordem un pla d’acció.

Per exemple: preparem un mural per mostrar les dades a la resta dels grups i on deixarem un espai per recollir propostes de millora; pensem estratègies per no malbaratar l’aigua sobrant; pensem què podem fer amb el menjar que ha sobrat i sobretot què fer per no deixar res al plat, etc.

– Deixem un temps (1 o 2 mesos), per dur a terme les accions acordades i repetim de nou l’activitat de separació de les sobres.
– Analitzem les noves dades i difonem els resultats.

 

Al bloc Escoles contra el malbaratament alimentari impulsat per la Fundació Espigoladors i el CREDA-UPC-IRTA amb el suport de la Generalitat, trobareu una sèrie de recursos que podeu descarregar per prevenir el malbaratament a l’espai educatiu del migdia. Hi trobareu:

– 10 trucs per prevenir el malbaratament alimentari al menjador . Es basen en estudis científics i proposen alguns canvis en l’ambient o funcionament del menjador.

– El menú del dia. Moltes vegades, els i les alumnes desconeixen el menú diari. Prevenir aquest efecte sorpresa pot ajudar a encarar millor l’àpat. Aquest menú, que es pot actualitzar diàriament i col·locar en un punt visible del menjador, permet a tothom saber què menjarà per dinar!

– El semàfor de la gana. El semàfor de la gana proporciona un codi als infants per tal que puguin reflexionar sobre la gana que tenen i expressar la quantitat de menjar que volen. Això requereix un acord previ sobre quines són les tres mides de racions, sempre segons criteris d’alimentació completa i equilibrada.

– Instruccions per tallar la fruita. Instruccions clares per tallar de manera fàcil la poma, la pera, la taronja i el kiwi per aprofitar-los al màxim.

• El comptador de plats plens i buits. Una manera visual de quantificar i fer-nos conscients del menjar que malbaratem als menjadors és comptar els plats buits i plens al final de l’àpat. Aquest recurs fa reflexionar a cadascú sobre el menjar que no s’ha acabat, i permet avaluar el progrés de l’escola en la prevenció del malbaratament!

 

A casa

> 6 idees per reduir el malbaratament alimentari des de casa

A casa és més complicat demanar a les famílies que prevegin els cubs per fer la separació. En canvi, podem proposar que els infants fotografiïn durant uns dies els plats i els gots abans de desparar la taula i enviïn les imatges als monitors/es. És important que cap membre de la família aparegui a les fotos.

Tingueu cura d’explicar bé l’activitat a les famílies.

Compartim les imatges, les analitzem conjuntament i proposem accions per reduir-ne el malbaratament.

Ull! No es tracta de culpabilitzar a ningú sinó de prendre consciència per millorar.

 

Acció de conscienciació al centre

Animeu-vos a organitzar una exposició amb les imatges (cal mantenir l’anonimat de a quina família correspon ) i incorporeu consells i receptes de reaprofitament amb les sobres que hi apareixen.

> Descarrega’t la guia per a la reducció del malbaratament alimentari a l’escola o l’esplai