A continuació teniu un recull de dinàmiques per reflexionar amb els infants i joves sobre la procedència dels aliments, el consum alimentari, la petjada ecològica, etc.

Aquesta activitat està vinculada a la campanya #DretalLleure 2021 i a la proposta educativa Menjar Canvia el Món.

Aliments viatgers

1. Fem grups de sis participants. Lliurem a cada grup la quantitat de plastilina necessària per tal que puguin fer sis pilotes de la mida d’un puny. Tres hauran de ser d’un color i tres d’un altre.

2. A l’exterior separem cada grup de 6 en dues parts de tres. Organitzarem una cursa de relleus. Cada trio té les pilotes d’un color. La distància de la cursa d’un dels trios serà sensiblement més llarga, els participants estaran més lluny un dels altres, en canvi la distància de l’altra trio serà més curta.

3. D’un en un, cada nen i cada nena haurà de transportar una pilota de plastilina fins a donar-li a un company o companya i finalitzar el recorregut.

4. En acabar el joc analitzem el que ha passat, previsiblement la plastilina de les distàncies llargues haurà quedat més deteriorada i els participants més cansats.

5. Vinculem el que ha passat, estat de la plastilina i cansament físic, amb la realitat i ho connectem amb el tractament dels productes alimentaris que recorren llargues distàncies. Preguntes que podem fer:

– On s’han cultivat alguns productes? On han madurat?
– Els productes que procedeixen de milers de quilòmetres poden estar igual de frescos? Es poden malmetre?
– Quins productes consumeixen més energia, els de proximitat o els llunyans?
– Relacionem despesa energètica amb els  impactes  en el medi ambient

Aliments de proximitat i aliments llunyans

Fem dos grups: un grup són aliments llunyans i l’altre, aliments locals de producció ecològica o familiar.

A cada parella d’infants o joves els assignem un aliment en concret. Els aliments poden ser tomàquet, mongeta, pebrot, albergínia, bleda, rave, patata, bròquil, col, coliflor, ceba, api, pèsol, carxofa, cogombre, carbassó, carbassa, porro o espinac.

Marquem una línia-meta i separem els dos grups a la mateixa distància (en sentit contrari l’un de l’altre, com en el joc del mocador). Primer juguem segons la situació actual del comerç. Al recorregut dels aliments locals posem obstacles (cadires, nens o nenes al mig, etc.), i al recorregut dels aliments llunyans, no. El mestre o mestra canta un aliment, i els dos alumnes que el tenen assignat han de sortir cap a la meta. Continuem el joc fins que hàgim cantat tots els aliments.

Un cop jugat, reflexionem sobre els possibles obstacles de la producció local (per això, ha d’haver guanyat el grup de productes llunyans). Podem fer aquestes preguntes: Tenen dificultats en la distribució pel fet de no entrar a les grans superfícies? Reben pocs ingressos per la seva feina? La major part dels guanys se’ls queden els intermediaris i els venedors finals? Com és que tenen poques subvencions per a la producció? Pateixen una manca de reconeixement? L’única agricultura que sembla que existeix és la industrial?

Posteriorment juguem tenint en compte l’impacte que tenen sobre el medi ambient i les persones els dos tipus d’agricultura. Aquest cop, els productes locals no han de tenir obstacles i els llunyans han de córrer amb algú a collibè. Després d’haver jugat, guanya l’equip de productes locals.

Expliquem que el pes superior dels productes llunyans significava els seus impactes negatius: el petroli gastat en milers de quilòmetres de transport, l’impacte en el canvi climàtic de la despesa de transport i refrigeració, la contaminació de la terra i de l’aigua pels agrotòxics, els problemes de salut pels herbicides en les persones que treballen al camp o que es mengen aquests productes, les condicions precàries de treball dels països productors del Sud (treball infantil, explotació laboral, manca de drets com ara poder sindicar-se…).

Els tres orígens

Es fan quatre grups de nens i nenes.

Els tres primers grups representen els aliments: uns són els que provenen de lluny, uns altres són els aliments que venen de mig camí i els tercers representen aliments de proximitat.

El quart grup representa les dificultats que troben els aliments per anar d’un lloc a un altre: fronteres, aranzels, mitjans de transport, carburant…

Cada nen o nena del grup que representa les dificultats és un element (frontera, aranzel) i per això ha de pensar alguna acció per obstaculitzar el pas dels grups que representen els aliments: pessigolles, endevinar un enigma, superar un obstacle físic… Aquests obstacles es distribueixen entre els tres recorreguts. Cal que els grups que representen els aliments facin un recorregut diferent en funció de l’origen. Així doncs, han de sortir des de més a prop els productes de proximitat i de més lluny els productes llunyans, i cal anar superant els diferents obstacles que es troben (nens i nenes del quart grup) fins a arribar al mercat. Es compta el temps que triga cada grup d’aliments i els obstacles a què s’han d’enfrontar.

Preguntes pel debat: Quin aliment ha trigat més? Qui ha estat el més ràpid? Qui ho ha tingut més fàcil per arribar al mercat? Els aliments que venen de més lluny són els que sempre tarden més a arribar? Per què?
 

Què necessitem per tenir…

Amb aquesta activitat es pretén que els nens i les nenes sàpiguen que per disposar d’un aliment fan falta moltes més coses que els diners per comprar-lo.

L’educador o educadora comença l’activitat demanant als nens i les nenes quins elements o materials són necessaris. Una vegada s’ha fet la reflexió, l’educador o educadora els pregunta què s’ha necessitat per poder tenir l’aliment.

En petits grups debaten i diuen el que creuen. A continuació, l’educador o educadora ensenya unes targetes amb els noms o les imatges de diferents elements necessaris per obtenir aquell producte, des de la seva producció fins a la seva distribució: aigua, sòl, sol, aire, petroli, fusta, acer, roba, diners, llavors… Finalment, cada grup de nens i nenes elabora un petit mural amb les imatges o les paraules dels elements que creguin necessaris per tenir aquell producte a l’entitat…

Activitats complementàries

Vídeo fòrum: amb els nois i noies més grans podem visionar el vídeo següent per tancar l’activitat: Agricultura de proximidad: a la huerta de la esquina (Cuento de animación 2 de 3)

Quin batut t’agrada més? la idea és fer un tast a cegues de batuts naturals i batuts industrials. Aquí t’expliquem l’activitat:

Primera parada al mercat per comprar: fruites variades de temporada adquirides, podem aprofitar per parlar dels aliments de temporada, de l’estètica dels aliments, etc. Després fem una parada a la botiga del poble o barri per comprar llet i mel. Finalment, passem pel supermercat per comprar els batuts comercials. Un cop ho tenim…

Dividim els infants en grups de quatre o cinc. Lliurem a cada grup un litre de llet i un sol tipus de fruita (diferent per a cada grup). Expliquem on hem comprat els productes i ensenyem als diferents grups a tallar i netejar les seves fruites. Ensenyem com fer la barreja amb la llet i les fruites per fer el batut natural, i el batem. Podem afegir una mica de mel per endolcir. Preparem també gots amb els batuts comercials. I tot seguit fem el tast a cegues.

Continuant el treball en grups, podem obrir la reflexió amb preguntes com aquestes:

– Us ha agradat elaborar el batut?
– On s’han comprat els ingredients per a fer-lo?
– Penseu que té el mateix gust el batut comercial que el fet per nosaltres?
– Quines diferències trobeu?
– On s’han comprat els ingredients del batut comercial?
– Quins altres menjars podem fer nosaltres en comptes de comprar-los fets?

MÉS INFORMACIÓ

Aquesta activitat s’ha preparat a partir de: http://alimentarelcambio.es/wp-content/uploads/2018/05/GUIA_ALIMENTAROTROSMODELOS_BAJA.pdf

Altres activitats vinculades amb la campanya #DretalLleure Menjar Canvia el Món:

• Els aliments que mengem
• Gimcana Menjar Canvia el Món