Activitat per treballar en el dia a dia, la capacitat de prendre consciència de les pròpies emocions i de les dels altres.

– Saber identificar les pròpies emocions i sentiments.

– Acollir i mostrar empatia amb les emocions i sentiments que expressen els altres companys i companyes.

– Ampliar el vocabulari emocional.

PRESENTACIÓ

Què és l’emocionòmetre?

És un recurs educatiu que ens ajuda a treballar la competència de la consciència emocional. Això vol dir el reconeixement de les pròpies emocions i les dels altres. A més a més, permet enriquir el vocabulari emocional, de manera que l’infant pot tenir més eines per matisar la seva vivència emocional.

Primer de tot recordem que:

· Constantment sentim emocions. Podem definir l’emoció com una reacció afectiva gairebé automàtica davant d’un estímul intern o extern. Té tres components: fisiològic (per exemple: si tenim por el cor batega més ràpid), conductual (expressió facial, moviments corporals) i Cognitivo experiencial (seria la vivència personal de l’emoció).

· Les emocions no són ni bones ni dolentes, ni positives ni negatives. Totes són útils i compleixen una funció adaptativa. En tot cas, podem parlar d’emocions agradables o desagradables en funció de l’impacte que generen en nosaltres.

· És molt important legitimar i acollir totes les vivències emocionals dels infants i joves. Evitar jutjar-les. Només així aconseguirem que parlin amb sinceritat i en confiança.

· L’expressió de les emocions i els sentiments, és a dir, el comportament, només serà legítim si no fereix a si mateix, als altres o a l’entorn.

· Cada vivència emocional és única. L’alegria o la tristesa que experimenta un infant mai serà exactament igual que la d’un altre. Intervenen molts elements subjectius.

Descobreix les plantilles de l’emocionòmetre als documents adjunts!

FUNCIONAMENT

Aquest emocionòmetre s’ha pensat per aplicar-lo com una eina grupal. El propòsit és que els infants s’habituïn a identificar i parlar de les seves emocions i sentiments. El grau d’aprofundiment sobre la vivència emocional dependrà de l’edat dels infants i del clima de confiança que s’hagi creat. Recordeu, acompanyem, en cap cas obliguem.

– Preparem l’emocionòmetre. Disposeu d’unes plantilles adaptades a les diferents etapes de desenvolupament. El disseny de les plantilles permet la participació dels infants. Poden inserir dibuixos, textos i imatges per il·lustrar les emocions. També permet anar ampliant el vocabulari un cop s’han treballat bé les emocions més bàsiques.

– Cada dia o amb certa regularitat dediquem un temps a “jugar” amb l’emocionòmetre. En rotllana, a fi que totes i tots es vegin les cares, fem-nos les preguntes següents:
–Com em sento? Quina emoció defineix millor com em sento? Per què em sento així? Vull seguir sentint-me així o no? Què necessito?

– La norma: els infants han de saber que no estan obligats a expressar les seves emocions. Al contrari, els hem d’acompanyar i animar. És un procés que requereix temps i vincle. De la mateixa manera, serà important tenir cura que cap infant jutja l’expressió emocional d’un altre.

– La millor forma de legitimar la vivència emocional de l’infant és posar d’exemple situacions en les que nosaltres també ens hàgim sentit de la mateixa manera.

– Amb els infants més petits, podeu fer servir un objecte (pilota o similar), de manera que qui té l’objecte té el torn de la paraula. Ajuda a centrar l’atenció.

Vocabulari emocional

Les emocions que trobareu en les plantilles de l’emocinòmetre són:

L’emocionòmetre per a infants de 3 a 7 anys: Les emocions més bàsiques són: alegria, tristesa, por, ràbia, amor.

L’emocionòmetre per a nens i nenes de 8 a 10 anys: Ampliem el vocabulari emocional i introduïm: l’avorriment, la vergonya, el fàstic.

L’emocionòmetre per a nens i nenes de 10 a 12 anys: Ampliem el vocabulari emocional i introduïm: soledat, inseguretat, gratitud.

Aquí teniu una descripció molt senzilla de cada emoció:

POR: és una emoció relacionada amb el nostre instint de supervivència. Ens avisa d’un perill (real o imaginari). Quan la por es dispara pot aparèixer el terror que et pot paralitzar i fer dubtar de les pròpies capacitats i recursos per afrontar la situació.

– La por es relaciona amb altres emocions com el temor, el pànic, l’horror, etc. També es pot relacionar amb l’angoixa, la preocupació, etc.

IRA: també coneguda com a ràbia o còlera, s’activa quan d’alguna manera ens sentim agredides o sentim una injustícia o les coses no surten com esperàvem. La ira, igual que la por, ens mobilitza a actuar. La ira excessiva, l’enuig permanent té un impacte molt negatiu en nosaltres i en les relacions La regulació de la ira és important per prevenir comportaments agressius.

– La ira es relaciona amb altres emocions com la ràbia, còlera, odi, fúria, indignació, ressentiment, aversió, gelosia, enveja, rebuig, etc.

TRISTESA: és habitual sentir aquesta emoció quan ens han decebut, o bé davant la pèrdua d’alguna persona o cosa important per a nosaltres. Ens permet connectar amb les nostres necessitats més profundes i alliberar càrrega emocional. La tristesa sostinguda en el temps pot interferir en el nostre estat de salut general

– La tristesa es relaciona amb altres emocions com la frustració, decepció, dolor, melangia, soledat, pessimisme.

ALEGRIA: la sentim quan aconseguim quelcom desitjat. Aporta benestar i plaer i afavoreix el pensament positiu.

– L’alegria es relaciona amb altres emocions com l’entusiasme, eufòria, excitació, diversió, plaer, satisfacció, humor, etc.

SORPRESA: es defineix com una reacció causada per alguna cosa que resulta imprevista, estranya o nova. Pot produir-se de forma sobtada i desaparèixer amb rapidesa. Podem experimentar tant sensacions agradables com a desagradables.

FÀSTIC: ens produeix una sensació de rebuig o disgust davant d’allò que considerem repugnant. A nivell fisiològic, quan sentim fàstic podem tenir nàusees, marejos…

– El fàstic es relaciona amb altres emocions com repugnància, menyspreu, aversió, etc.

VERGONYA: pertany a la família de les emocions socials. Se sent quan creiem que s’estan mofant de nosaltres o hem comès una falta. També podem experimentar aquesta emoció pel que fa una altra persona. Sovint provoca la reacció física d’envermellir el rostre.

– La vergonya és relaciona amb altres emocions com la inseguretat, la culpabilitat, la timidesa, la vergonya aliena, etc.

SOLEDAT: és una emoció molt curiosa ja que la podem sentir tant si estem en companyia d’altres persones com si no ho estem. Quan prefereixes que no et molestin és una emoció agradable però si et sents apartat, incomprès, aleshores pot causar molt malestar.

La soledat es relaciona amb altres emocions com l’angoixa, la tristesa, etc.

AVORRIMENT: apareix quan no ens provoca satisfacció o il·lusió el que estem fent. Alhora, és la porta a la creativitat ja que pot empènyer-nos a fer coses noves.

– L’avorriment es relaciona amb altres emocions com la frustració.

GRATITUD: és una emoció màgica ja que ens ensenya a gaudir més de la vida. Ens ajuda a apreciar les coses que ens succeeixen i a reconèixer el paper dels demés en el nostre benestar.

– La gratitud es relaciona amb altres emocions com el benestar, satisfacció, equilibri, pau interior, serenor, tranquil·litat, felicitat.

INSEGURETAT: sentim aquesta emoció quan dubtem de les nostres capacitats o bé no confiem en nosaltres mateixes o en les altres persones. Pot provocar-nos nerviosisme i activar mecanismes de defensa com ara fugir, aïllament, etc.

– La inseguretat es relaciona amb altres emocions com la por, la timidesa, etc.

Bibliografia

Filella-Guiu, G; Ribes, R; Gasol-Magri, L; Soldevila-Benet, A; Agulló-Morera, M. J; Rueda-Carcelén, P. M. (2022) . Currículum d’educació emocional i LEC. Educació Infantil i Educació Primària. Treballem l’educació emocional. Disponible a: https://doi.org/10.21001/curriculum_emocional_LEC_infantil_primaria

López-Cassà. E. (coord.). (2023) El desarrollo de la competència emocional en la educación primaria. Programa del GROP revisado y evaluado. Madrid. La Ley.

Mestres Pastor, L. (2022). Escuelas emocionalmente competentes: Cómo fomentar el desarrollo emocional de la comunidad educativa. Madrid. PPC Editorial.