A partir del personatge mitològic del déu Hefest, deformat i feble de cames, però gran ferrer i artista, fem una proposta amb un seguit d’activitats per reforçar l’autoconeixement i l’autoestima.

• Reforçar l’autoconeixement i l’autoestima dels nois i noies del grup a través dels jocs.
• Potenciar el sentiment grupal i de participació.
• Adquirir responsabilitats, saber organitzar-se i treballar en equip.
• Respectar el torn de paraula, escoltar els altres i fer valoracions i aportacions amb actitud positiva.
• Reflexionar sobre nosaltres mateixos i les nostres qualitats i mancances, així com reflexionar i valorar positivament les qualitats dels altres.

Coneixerem Hefest i també coneixerem Narcís, tan vanitós i orgullós només de si mateix que rebutja els altres. Amb aquest personatge aprendrem a valorar els altres positivament.

Un apunt mitològic

Les propostes d’activitats d’aquesta fitxa, les basarem en la contraposició entre dos personatges mitològics antagònics: Hefest i Narcís.

Hefest

Hefest, déu del foc i dels metalls, fou el primer fill de Zeus i Hera. En el moment del seu naixement, les assistentes d’Hera s’adonaren que el nadó tenia unes cames febles i deformes,… Però malgrat totes les dificultats, Hefest es va convertir en el déu del foc, de la forja i dels metalls i es dedicà a fabricar objectes per als altres. Descobriu aquí el mite d’Hefest.

Narcís

Segons el mite de Narcís, de la unió d’un déu de les aigües i d’una de les més belles nimfes del mar, nasqué Narcís. Narcís era un jove de faccions i d’aparença belles i esveltes que va desenvolupar una gran vanitat i supèrbia que van fer que ningú no el pogués suportar. Descobriu aquí el mite de Narcís.

L’Hefest ens ve a veure

El personatge principal del nostre centre d’interès, l’Hefest, ens fa una visita i ens explica la seva història:

“Sóc Hefest, fill de Zeus i Hera, el déu del foc i dels metalls i gran amant de la pau. M’acompanya Narcís, que, pel fet de ser el fill de la més bella de les nimfes, creu que és el més formós dels homes i dels déus. Jo, en canvi, des que vaig néixer tinc les cames atrofiades i dèbils, per això els meus pares em portaren a aquesta illa, presidida pel gran volcà Etna i habitada per les nimfes del mar i… Narcís. Gràcies a les nimfes vaig aprendre a sortir-me’n tot sol, tot i la meva deformitat. Ja de ben petit, em vaig sentir atret pels secrets del foc, dels volcans… i sempre he estat molt hàbil fent figures i estris amb les mans.

Jo estava molt content de saber fer tantes coses boniques amb els metalls. Sobretot quan feia coses per als altres i els agradaven. Vaig forjar el casc i el ceptre d’or per a Zeus, el meu pare. També vaig fer una falç per a Demèter, deessa de la natura i el conreu. Per a Posidó, déu de les aigües, vaig forjar el seu trident. Per al meu germà Dionís, déu de la vinya i el vi, vaig fer una copa d’or. També vaig forjar armadures per a alguns dels herois més famosos, com Hèrcules i Aquil·les… Però no sempre estava content, a vegades em sentia trist… quan volia córrer molt ràpid, o ser bell i perfecte com Narcís.

De fet, quan vaig néixer va haver-hi déus que no em van voler, però, en veure que jo era capaç de fer moltes altres coses, van comprendre que jo també era com tothom: una persona amb aspectes bons i aspectes dolents. Narcís, en canvi, es veu tan perfecte que no vol saber res dels altres i, per això, sempre està sol. Ara, ja no em preocupa tenir les cames febles, perquè no em calen per fer el que més m’agrada. Sabeu com vaig aprendre a fer-ho? Doncs, per descobrir-ho haureu de passar dues proves:

• L’Explorajòs: a través d’alguns jocs haureu de demostrar quines són les vostres aptituds, de què sou capaços, quines són les vostres manies i debilitats…
• Els Quadres Harmònics: on demostrareu les vostres capacitats artístiques i tot el que heu après sobre vosaltres i els vostres companys i companyes.

Esteu a punt? Endavant!”

Activitat 1: L’Explorajòs

Un cop feta la presentació, Hefest ens dóna una capsa decorada amb elements marins on trobem el joc. Dins la capsa hi ha un full amb les instruccions, sobres amb els noms de cadascun dels jocs escrits i els diferents materials necessaris.

Al llarg dels jocs es demanarà als participants, que expliquin alguns dels que ells consideren els seus trets més característics o la seva opinió sobre altres companys del grup. Donat que són temes molt importants i propers a cadascun dels nois i noies, hem de destacar la importància de ser respectuosos amb tothom i la necessitat de mantenir un bon ambient al grup. No per això hem de plantejar-nos el joc com una activitat solemne ni encarcarada, tot el contrari, aprofitem per fer broma, i defensar o qüestionar de manera divertida les diferents opinions que vagin sortint al llarg del joc.

Un possible full d’instruccions és:

1. Aquest és un joc per a gent de 8 anys a 100 anys.
2. Els jugadors hauran de mostrar les seves aptituds, manies, habilitats, tics…
3. Cal seguir l’ordre establert per la numeració dels jocs.
4. Els jocs no són aptes per a persones estirades ni encarcarades.
5. El joc finalitza en recollir-ho tot i tancar la capsa.

Durant la seva realització de l’activitat la nostra tasca serà de dinamització i control, ja que tan difícil és verbalitzar i exterioritzar els sentiments sobre un mateix com escoltar allò que els altres pensen de nosaltres.

Per tant, es tracta que nosaltres també ens impliquem en els jocs, donant també la nostra opinió i intervenint-hi, tot mostrant un model positiu d’afrontar aquestes situacions.

Si hi ha un adult amb la panxa o el nas llarg o que duu ulleres o que tothom sap que és dormilega o xerraire…, podem referir-nos a ell o ella d’una manera divertida, de manera que el tracte d’aquesta temàtica es faci més distès.

Alguns dels jocs que poden haver-hi a la capsa són:

1. Qui és qui?

Descripció: Tots els participants haurem de respondre individualment un qüestionari sobre com som (per a tothom igual). Després donarem els fulls a l’animador i aquest els penjarà a diferents llocs visibles. Aleshores, tothom prendrà un full i un llapis i anirà llegint cadascun dels fulls i anotant el nom de la persona que creu que l’ha escrit.

Consignes: És necessari que tothom sigui sincer i que respongui totes les preguntes amb el mínim de temps possible, sense escriure-hi el nom. Cada full tindrà un número diferent per facilitar la identificació. No es pot parlar durant tot el joc.

Exemple de qüestionari:

• Quins són els meus entreteniments preferits?
• Quines coses no m’agraden gens fer?
• Quines són les coses que faig bé?
• Quines coses no faig tan bé?
• Què és el que més m’agrada de mi?
• Què és el que no m’agrada de mi?
• Què és el que jo voldria millorar?
• Què m’agradaria saber fer o conèixer?

2. La teranyina

Descripció: Es tracta de construir una teranyina amb el que més ens agrada de cada company del grup. Seurem en rotllana, prendrem un cabdell de llana i un dels jugadors agafarà l’inici i, sense deixar-lo anar, llançarà el cabdell a un altre jugador mentre diu, en veu alta, una qualitat que li agrada d’aquesta persona. Aquest agafarà el cabdell i repetirà l’operació mantenint agafat el fil per un punt. Continuarem fent el mateix fins que tothom tingui un tros de la tela d’aranya. Aleshores, desfarem la tela fent el mateix procés però a la inversa.

Consignes: Cal que passem el cabdell a una persona que encara no l’hagi rebut.

3. L’ànima del grup

Descripció: L’objectiu d’aquest joc és construir un personatge amb les millors característiques de la resta de companys del grup. Per aconseguir-ho, haurem de dirigir-nos a un company i dir-li, per exemple, «Et compro… la teva rialla», si és el que més valorem d’ell. Aquest, a canvi, ens demanarà que li venguem una característica nostra que ell valori. Aleshores, cadascú agafarà un paperet i escriurà o dibuixarà el que li hagin demanat i el donarà a l’altre. Un cop fet l’intercanvi, anirem a comprar una altra característica d’una altra persona diferent.

Consignes: Per construir el nostre personatge cal que reunim una característica, com a mínim, de tots els components del grup. Quan tothom hagi acabat, posarem en comú el que ha demanat cadascú.

4. Troba punts en comú

Descripció: L’objectiu del joc és trobar persones amb les quals tinguem característiques en comú. Primer cadascú haurà de respondre, individualment, un seguit de preguntes sobre nosaltres mateixos, en un temps determinat. Quan es doni l’ordre, haurem de cercar persones que els agradin les mateixes coses que a nosaltres. Ens dirigim a algú i, fent-li una reverència, li demanem de revisar el qüestionari per ordre. Si contestem el mateix en la primera pregunta, ens anotem el seu nom al costat de la nostra resposta i continuem amb la següent característica. Si no és així, triem tres preguntes a l’atzar per veure si coincidim amb algú.

Consignes: Cal que ens dirigim a persones diferents cada vegada. Si en alguna pregunta ja hem respost el mateix que algú altre, podem optar per no tornar-la a preguntar per trobar altres afinitats. Passat el temps, cadascú explica en què ha coincidit més amb tothom.

Exemple de qüestionari:

• El menjar que més m’agrada és…
• M’agrada jugar a….
• El meu aniversari és el mes de…
• El que més valoro en un amic o una amiga és…
• El meu esport preferit és…
• El meu color preferit és…

5. La minutera

Descripció: Seurem en rotllana al terra i amb les cames estirades, de manera que tots els peus quedin junts. Un dels jugadors es posarà dret al mig de la rotllana per fer de pèndol. Els altres premerem els peus a les seves cames i estirarem els braços. Així, quan el pèndol es deixi caure, ben dret, damunt nostre, el podrem aguantar i passar-nos-el.

Consignes: Aquest és un joc de confiança i de contacte físic. Per això, haurem de valorar si és convenient dur-lo a terme, segons el grau de relació entre els membres del grup. Quan el jugador que fa de pèndol cau damunt d’un company que no l’ha pogut aguantar, canvien les posicions.

6. Si fos…

Descripció: En aquest joc es tracta d’esbrinar amb quina persona del grup estan pensant dues persones. Tot el grup ens asseurem en rotllana. Dos jugadors del grup (adult i infant) es pensaran el nom d’un company. Un a un, els farem preguntes demanant la comparació del personatge amb un objecte, concepte, qualitat… Per exemple: Si fos… un esport, quin seria? Amb la resposta que vagin donant, haurem de deduir de qui es tracta.

Consignes: Hem d’esperar un mínim de tres respostes per començar a dir-hi la nostra. Tothom tindrem tres oportunitats per dir de qui pensem que es tracta, però ho haurem de preguntar a cau d’orella. La persona que encerti el personatge serà la guanyadora i qui es pensarà el nom del proper company o companya juntament amb l’adult.

Exemple de preguntes

• Si fos … un color, quin seria?
• Si fos … un estat d’ànim, quin seria?
• Si fos… una estació de l’any, quina seria?
• Si fos… un menjar?
• Si fos… un personatge de ficció?

7. La carta amable

Descripció: Aquest joc és per cloure la sessió. Es tracta de fer arribar, a cadascun dels jugadors/es, una nota anònima en la qual els felicitem per un aspecte que hem descobert d’ells i elles i que ens ha cridat l’atenció en positiu. L’animador recollirà totes les notes i les repartirà als seus destinataris, perquè ningú sàpiga qui l’ha enviada.

Consignes: Cal que tothom sigui realment amable i escrigui a tots els components del grup. En finalitzar el joc, podem donar la consigna que qui desitgi saber qui ha estat l’autor d’una nota pot demanar-ho, però que es pot refusar donar-se a conèixer.

Activitat 2: Els Quadres harmònics

En finalitzar el darrer joc de l’Explorajòs, ens adonarem que hem explorat i descobert molts aspectes dels altres i de nosaltres mateixos. És per això que podem portar a terme aquesta proposta, els Quadres Harmònics, com a mitjà per recollir plàsticament tot el que ha anat sorgint en el desenvolupament dels jocs.

Proposem que cada noi i noia del grup construeixi tres petits Quadres Harmònics, a partir de fer composicions de retalls d’imatges de revistes. En cadascun d’aquests quadres haurem de plasmar diferents aspectes de nosaltres mateixos, de tal manera que el conjunt defineixi una mica com som. Així, farem tres Quadres Harmònics que anomenarem:

• M’agrada. És el Quadre Harmònic referent a tot allò que em fa sentir feliç.
• No m’agrada. És el Quadre Harmònic referent a tot allò que em fa sentir trist.
• És com jo. És el Quadre Harmònic referent a tot allò que em recorda a mi.

Cadascun dels quadres pot ser un quart d’una cartolina grossa. Podem escriure-hi els noms que hem acordat i anar-los tapant a mesura que hi enganxem les imatges.

Quan tinguem fets tots els Quadres Harmònics, els situarem damunt d’un mateix mural dividit amb tantes fileres com nois i noies hi ha al grup. Situarem els tres quadres de cada persona en una línia. D’aquesta manera, observarem que cadascuna de les línies correspon a un component del grup i, per tant, que la suma de tots els quadres coincideix amb la totalitat del grup.

Aquest és un bon mitjà per entendre gràficament que un col·lectiu és la suma de les seves individualitats i que, per tant, cada noi i cada noia, amb les seves característiques pròpies, aporta riquesa al grup. Mentre elaborem els quadres, podem posar música de fons per afavorir la concentració i la creativitat.

Ens dividirem en equips d’unes deu persones i valorarem els diferents moments de la trobada. Els haurem de fer fixar en diferents aspectes, sobretot tenint en compte que aquesta ha estat una proposta dedicada a la introspecció individual i a l’expressió de sentiments.

Per això, a banda de les actituds mostrades en referència als acords, valorarem com ens hem sentit en el transcurs de l’Explorajòs:

• Ens ha costat expressar l’opinió sobre nosaltres mateixos?
• Ens ha agradat o sorprès el que han dit els/les altres sobre nosaltres?
• Hem descobert alguna cosa positiva de nosaltres mateixos en la qual no hi havíem pensat abans?

Feta la valoració, podem recollir-ne el resultat en un mural de frases o dibuixos.

Recursos per preparar l’activitat:

Autoconeixement i autoestima

• Gay, E. I. Tècniques de treball de l’autoestima. Apunts diada de tècniques del Centre d’Estudis de l’Esplai. Sant Feliu de Llobregat: Centre d’Estudis de l’Esplai, 1999.
• Gillham, H. L. Cómo ayudar a los niños a aceptarse a sí mismos y a aceptar a los demás. Barcelona: Ediciones Paidós Educador, 1982.
• Seminario de Educación para la Paz. Manos Cooperativas. Madrid: Asociación Pro Derechos Humanos, 1996.

Jocs cooperatius

• Federación Ecom. Juegos sin barreras: para niños con o sin dificultades motrices. Barcelona, 1992.
• Fernàndez, A. Tambali: jocs per la solidaritat, la tolerància i la diversitat. Barcelona: Escola Forca. (Quaderns de formació).