Amb aquesta proposta volem estimular la sensibilitat vers la diferència i el fet de fruir de la diversitat fent amics i amigues de tota mena. Per fer-ho, tindrem l’ajuda del Piano.

• Fer una valoració positiva de la diversitat humana mitjançant l’amistat entre les persones.
• Potenciar la cooperació, la convivència, l’amistat i la cohesió de grup.
• Desenvolupar una actitud positiva de coneixement i respecte envers les diferències físiques, psíquiques i culturals entre persones.
• Gaudir amb les activitats, la música, els contes i la convivència amb els amics i amigues.
• Desenvolupar la psicomotricitat fina en relació amb les arts plàstiques i la dansa.
• Potenciar la creativitat, la imaginació i la capacitat d’adaptació a situacions noves.

El Piano ens explicarà com, fins que no va entrar a l’Orquestra de la Pau, no va entendre que com més instruments diferents hi ha dins, l’orquestra millor sona.

A partir de la història del Piano i de les ganes que té de fer nous amics i amigues ballarem, descobrirem músiques de tot el món, escoltarem contes sobre l’amistat i ens definirem a nosaltres mateixos. També elaborarem un gran mural on estiguin representats molts amics i amigues de tota mena.

La colla del Piano es tracta d’un grup de 5 activitats diferents que es poden dur a terme de manera entrelligada o de manera independent:

Activitat 1: La visita del Piano

El Piano, un personatge molt tímid que només es comunica a través de missatges de veu, ens deixa un missatge enregistrat en un Pen Drive (que pot tenir forma de piano).

El missatge comença amb una cançó tocada per un piano. Podem triar la cançó que més ens inspiri. Després, el Piano ens explica la seva història, i ens deixa com a regal diverses cançons tocades per ell (que farem servir per a l’Activitat 2) i també algun conte que parla sobre l’amistat que farem servir a l’Activitat 3 (el conte està narrat per ell, però millor si tenim el suport en imatges per acompanyar la narració).

Història del Piano (ha d’estar narrada en primera persona):

“El Piano és una mica tímid i li costa fer amics nous. Pensava que només podia ser amic d’aquells que s’assemblen a ell. Com que és un instrument que sona molt bé i té molt repertori, es creia autosuficient i pensava que no li calia ningú per a res.

Des que està a l’Orquestra de la Pau, ha tingut l’oportunitat de conèixer instruments molt variats i ha comprovat que, quants més són, millor surten els concerts, ja que hi ha peces que sonen millor amb uns instruments que amb d’altres.

En els viatges de l’Orquestra de la Pau, també ha vist que en aquest món hi ha gent de tota mena i ha entès que és important tenir molts amics diferents perquè de tothom pots aprendre coses noves, tots plegats podem fer un món millor.”

El lema del dia és «Ens agrada fer amigues i amics nous». A partir del que ens explica el Piano podem fer un repàs dels amics i amigues que tenim: els coneixem prou?, hi ha algun company que no sigui amic nostre?, per què?, podem fer nous amics i amigues en el grup?

Activitat 2: Jocs cooperatius musicals

A partir de les cançons que ens toca el nostre amic Piano en el Pen Drive farem tres jocs cooperatius de moviment i escalfem els motors per començar a treballar l’amistat, la convivència, la cooperació, la cohesió de grup, la resolució de conflictes…

Les cançons haurien de ser de diferents estils o orígens culturals,… però sempre interpretades per un piano (i altres instruments que l’acompanyen, si és el cas).

Abraçades musicals cooperatives

Aquest és un exercici perfecte d’escalfament per obrir una sessió de joc cooperatiu. Una música animada sona mentre els infants salten per l’habitació. Quan la música para, cada nen o nena ha de fer una abraçada a un altre infant. Llavors la música continua i els infants tornen a saltar per la sala (agafats del seu company si volen). La propera vegada que la música para, almenys s’han d’abraçar tres infants. A mesura que el joc avança, s’abracen més infants, fins que acaben tots junts en una gran abraçada musical.

Les cadires musicals cooperatives

L’objectiu d’aquest joc és mantenir-hi tots els infants, fins i tot quan anem traient les cadires. Com a la versió competitiva, la música sona i es treuen les cadires cada vegada que la música para. En aquesta versió, però, tots els infants han de seure a les cadires que van quedant o a sobre dels altres per mantenir-se tots en el joc. Al final tots els infants han d’acabar junts en una mateixa cadira en lloc d’haver-hi un sol guanyador/a assegut davant dels perdedors.

Illes de la pau

Necessitem música i quatre trossos grans de cartolina en forma de colom, que representen les illes de la pau. Deixem els coloms al terra, posem la música i fem que els infants saltin per la sala. Quan la música para, cada infant mira de posar la punta del peu en una de les illes de la pau. Cada vegada que la música sona es treu un colom, fins que tots els infants del grup van a parar a un mateix colom.

Activitat 3: Contes sobre l’amistat i la convivència

En el Pen Drive del nostre amic Piano podem escoltar la narració d’1 o diversos contes sobre l’amistat. Anirà molt bé si tenim el suport en imatges per acompanyar la narració.

Alguns dels contes sobre l’amistat i la convivència poden ser:

• El Peix irisat afronta el perill de Pfister, M.
  El Peix irisat i els seus amics estan tan contents de tenir tots una escata brillant, que no fan cas del peixet nou que acaba d’arribar. Però un tauró els ataca i posa en perill la vida del nouvingut.
• Quatre petites cantonades de no res de Ruillier, J.
  Un petit quadrat vol ser amic de les rodones però no pot perquè la porta és rodona com els seus amics. Ell és diferent. Mai serà rodó. Aconseguiran jugar junts?
• La tortuga tímida de Cornwel, L.J. i Cony, F.
  És un conte tridimensional. Lua era una tortuga que vivia sota una pedra. Se sentia molt sola i el seu desig era fer amics, però era tan tímida que sempre que la convidaven a sortir deia que no. Al final venç la timidesa i es fa amiga dels companys del seu entorn.
• Negros y blancos de McKee, D.
  Fa molt temps, els elefants negres i blancs es van barallar entre ells. Només els pacífics van sobreviure, es van barrejar, i va aparèixer una nova raça: els elefants grisos.
• Grans amics de Sarah, L. i Davies, B.
  Bir i l’Eti són dos grans amics que juguen amb caixes de cartró a inventar històries. Però un dia arriba un nou noi que vol unir-se a ells. Poden dos grans amics convertir-se en tres?
• L’abella de més de Pi Andreu, A. i Amate, K.
  Sembla ser que al rusc hi ha una abella de més i això crea inquietuds i pors a les altres abelles… Un conte per parlar d’immigració, igualtat i integració social.
• Sopa de carbassa de Cooper, H.
  Ningú fa la sopa de carbassa com ells: El Gat talla la carbassa a trossets, l’Esquirol és el que remena la sopa i l’Ànec té cura de posar la quantitat precisa de sal.
• Es necessiten petons de Lienas, G. i Fanlo, A.
  La Quica es passa la vida enfadada i molestant a tothom. Es pensa que no necessita petons.  Però per sort, una bona amiga, la Mei, li demostra que amb petons es pot ser més amable i feliç.
• La màgia del bosc de Posa’t un conte.
  És un conte ple de sorpreses, encisos i encanteris on els diferents personatges s’adonen que tots tenen una part única i màgica a dins. Quelcom que cal identificar per poder expressar-ho obertament.

Activitat 4: Les cartes de presentació

Des que va descobrir que en aquest món hi ha gent ben diferent i que li agrada molt fer amics i amigues de tota mena, el Piano aprofita qualsevol ocasió per fer-ne de nous. És per això que ens demana que ens presentem, però no com a grup sinó cadascú, ja que tots som diferents i ell ens vol conèixer a tots i totes:

• Primer donem un temps perquè cadascú pensi com és i què el fa diferent dels seus companys/es. Podem donar algunes pistes perquè no pensin només en les seves característiques físiques, sinó que pensin també en la seva forma de ser.
• Després repartim el material de dibuix (llapis de colors, retoladors, ceres, aquarel·la,…).  Els infants petits fan un dibuix de si mateixos. Els més grans que ja saben escriure poden fer el dibuix i presentar-se per escrit, remarcant aquelles coses que els fan diferents.
• Fem la recollida de totes les cartes, les posem en una capsa de cartró gran, la sacsegem i després cada nen i nena ha de ficar la mà dins la capsa i agafar una carta de presentació. Se l’hauran de mirar i/o llegir, anar a trobar la persona que creuen que l’ha fet i fer-li una abraçada.
• Després d’aquesta petita dinàmica de reconeixement dels altres, ficarem de nou totes les cartes a la capsa i l’enviarem a casa del Piano perquè ens conegui.

Activitat 5: El Mural; un món ple d’amics de tota mena

Per fer aquesta activitat podem comptar amb l’ajuda del llibre Gent de tota mena, d’Emma Damon (Ed. Beascoa). En aquest llibre es veu d’una manera molt gràfica com som de diferents els uns dels altres.

Després, fem un mural ple de gent ben diferent (o personatges inventats tipus animals humanitzats) que són amics i amigues.

Per aconseguir personatges ben originals i diversos, podem seguir els següents passos:

• Fem grups de tres infants. A cada grup li donem un tros de paper d’embalatge. Els trossos han de ser tots de la mateixa mida, per exemple 90 x 50 cm.
• Després dobleguem el paper de cada equip en tres i marquem la línia del coll del personatge i la línia de la cintura. Retallem la cartolina per aquestes marques i repartim una part del cos a cada un dels infants del grup.
• En el terç superior, un membre de l’equip fa la silueta del cap del personatge. En el terç del mig un altre infant fa el cos, i en el terç inferior el tercer fa els peus. Cadascú fa la seva part sense veure el que fan els companys.
• Després s’enganxen les tres parts del cos i es veu el personatge sencer. Segurament, un personatge ben divertit i diferent dels que fem quan només dibuixa una persona.
• Ara es tracta que tots/es tres alhora decorem el nostre personatge. Per fer això comptem amb diversos materials com pintura, ceres grasses, trossos de paper xarol, paper de seda, trossos de roba, llanes de colors per fer els cabells, botons i fils per la roba, pasta de sopa…
• Finalment, una vegada tenim tots els nostres personatges creats, fem un gran mural amb tots els ninots agafats de la mà i el podem retolar «Amics i amigues de tota mena».

Un cop acabada l’activitat, fem la valoració de tot el que hem dut a terme a partir del moment que hem conegut el Piano.

Sobretot hem de tenir en compte el lema d’avui «Ens agrada fer amigues i amics nous». Un esquema possible de valoració relacionada amb la proposta del Piano pot ser el següent:

• Ens ha agradat conèixer el Piano?
• Les activitats que ens ha proposat han estat divertides?
• Hem fet amigues i amics nous?
• Hem estat contents i contentes?
• Ens hem enfadat per alguna raó o amb algú?
• Tenim clar com acollir en el grup als nens i nenes nous?

Aquesta proposta és una adaptació de Els amics del Piano, descrita en el projecte educatiu En Clau de Pau (Fundesplai, 1999-2000).