Alguna vegada t’has sentit exclosa pel teu aspecte físic o per la teva llengua o pel teu sexe o gènere? A través d’un joc els infants experimenten diversitat de situacions de discriminació i hi reflexionen.

• Visualitzar-nos com a éssers únics però amb els mateixos drets que els demés.
• Conscienciar en el respecte a la diferència.
• Empatitzar amb les persones que han viscut situacions de discriminació.

PRESENTACIÓ

Es proposa un joc divertit però que a la vegada servirà perquè els infants prenguin consciència sobre el concepte de discriminació per raons de gènere, identitat, físic, idees…

L’ACTIVITAT

Es crearan dos grups, el de les persones que condueixen el taxi, i el de les persones que volen pujar-hi.

Al grup dels/de les taxistes se’ls donarà un paper que contindrà un motiu de discriminació (tipus: si és noi, si és noia, si és més alt que jo, si és més baix que jo, si té cabells curts, si té cabells llargs, si té cabells llisos, si té cabells rinxolats, si porta mitjons a ratlles, si porta mitjons llisos, si porta samarreta negra, si porta samarreta de color, si porta pantalons texans, si la seva pell és més fosca que la meva, si la seva pell és més clara que la meva…).

Funcionament del joc: les persones que fan de taxista es posaran en moviment (simulant conduir), mentre que les persones que el volen agafar es mouen també aixecant la mà i demanant que el/la taxista s’aturi. Quan el/la taxista s’atura davant observa a la persona que vol pujar i:

• Si qui vol pujar SÍ té la “condició de discriminació” (per exemple al paper posava “si és una noia” i aquella persona és una noia), llavors aquella persona no podrà pujar al taxi i ho haurà d’intentar amb altres taxistes.
• Si qui vol pujar NO té la “condició de discriminació (per exemple posava “si és una noia” i aquella persona és un noi), llavors la persona puja al taxi i s’agafa de l’esquena del taxista, que segueix fent ruta i aturant-se davant de més persones que volen pujar.

Cada persona que aconsegueix pujar al taxi es queda en la filera d’aquell taxi, formant-se així una filera tipus “conga”.

El joc finalitza quan (una de les dues opcions):

• Tothom ha aconseguit pujar al taxi
• Les persones que resten per pujar és perquè no poden fer-ho en cap taxi.

Un cop finalitzada la dinàmica, generem un espai de reflexió:

– Taxistes, com us heu sentit quan heu dit a gent que no podia pujar?
– La resta, com us heu sentit quan no us deixaven pujar?
– Penseu que estava justificat en algun cas?
– Aquelles condicions depenien de vosaltres?
– Com us sentíeu quan veieu que altres persones podien pujar?
– Enteníeu per què altres podien i vosaltres no?
– Quins taxis han pujat més gent i quins han dit que no a més gent?
– Quines persones s’han quedat sense pujar a cap taxi?
– Com creieu que es senten les persones que diàriament han de viure amb aquestes discriminacions?