A partir d’un conte que explicarem als infants, farem que reflexionin sobre les seves fortaleses i debilitats i es valori allò que tenen.

– Reconèixer les meves virtuts i fortaleses.

– Prendre consciència dels meus aspectes a millorar.

– Agrair virtuts i debilitats com a motor d’aprenentatge.

És important destacar que cada persona té fortaleses i limitacions diferents, sense que unes siguin millors o pitjors que les altres; no es tracta de jutjar-les. Les fortaleses han de considerar-se com el motor que impulsa el desig de millorar en aquells aspectes més limitants, que, alhora, s’han de veure com oportunitats per aprendre i créixer.

Comencem l’activitat a partir del conte Tots Som Diferents de Pablo Zevallos – Brasil

“Explica una història que diversos animals van decidir obrir una escola (o esplai) al bosc. Es van reunir i van començar a triar les disciplines que serien impartides durant el curs. L’ocell va insistir que l’escola tingués un curs de volada. El peix, que la natació fos també inclosa al currículum. L’esquirol creia que l’ensenyament de pujar en perpendicular als arbres era fonamental. El conill volia, de totes maneres, que la carrera fos també inclosa al programa de disciplines de l’escola.

I així van seguir els altres animals.

Tots els suggeriments van ser considerats i aprovats. Era obligatori que tots els animals practiquessin totes les disciplines. L’endemà van començar a posar en pràctica el programa d’estudis. Al principi, el conill va sortir magníficament a la cursa; ningú corria amb tanta velocitat com ell. Tot i això, les dificultats i els problemes van començar quan el conill es va posar a aprendre a volar. El van posar en una branca d’un arbre, i li van ordenar que saltés i volés. El conill va saltar des de dalt, i el cop va ser tan gran que es va fer mal a les dues cames. No va aprendre a volar i, a més, no va poder continuar corrent com abans. A l’ocell, que volava i volava com ningú, el van obligar a excavar forats com un talp, però és clar, no ho va aconseguir. Per l’immens esforç que va haver de fer, va acabar danyant el bec i les ales, quedant molts dies sense poder volar. Tot per intentar fer el mateix que un talp. La mateixa situació va ser viscuda per un peix, un esquirol i un gos que no van poder volar, sortint tots ferits.

Al final, l’escola (o l’esplai) va haver de tancar les portes. I sabeu per què? Perquè els animals van arribar a la conclusió que tots som diferents. Cadascú té les seves virtuts i també les seves limitacions. Un gat mai bordarà com un gos, o nedarà com un peix. No podem obligar que els altres siguin, pensin, i facin algunes coses com nosaltres. El que aconseguirem amb això és que ells pateixin per no aconseguir fer alguna cosa de la mateixa manera que nosaltres, i per no fer allò que realment els agrada. Hem de respectar les opinions dels altres, així com les seves capacitats i limitacions. Si algú és diferent de nosaltres, no vol dir que ell sigui millor ni pitjor que nosaltres.”

A continuació, els repartim 5 papers (mida 5x5cm) de color verd i 5 de color groc. Els indiquem que cadascú, de manera individual i anònima, escriurà les seves fortaleses o virtuts als papers verds, una a cada paper, i les seves limitacions o febleses als papers de color groc.

Un cop hagin finalitzat col·locarem tots els papers en dos pots: el pot de les forteses i el pot de les oportunitats per millorar. Per torns, llegirem en grup totes les anotacions per tenir present la quantitat de fortaleses que entre tot el grup sumem i observar que les limitacions o debilitats són oportunitats d’aprenentatge per intentar millorar-les.