PRESENTACIÓ

El consum domèstic que realitzem a Catalunya va dels 80l/persona/ dia fins 300l/persona/dia, i la mitja es situa al voltant dels 120l/pers/dia. Aquestes xifres varien bàsicament en funció de la grandària de l’habitatge i el nivell de renda dels seus habitants. Però realment necessitem aquest volum d’aigua per viure còmodament?

Sabem en quines accions quotidianes gastem més aigua i si tenim capacitat d’estalvi? Tot passa per “tancar l’aixeta quan em rento les mans,…” O tenim altres maneres de ser més eficients en l’ús de l’aigua?

L’Ecoauditoria ens permetrà conèixer i millorar la gestió de l’aigua als nostres esplais o a casa, i si és possible, disminuir el consum i entendre que podem mantenir una qualitat de vida com l’actual amb un ús de l’aigua més racional.

ACTIVITATS

Primera Fase

La finalitat d’aquesta primera fase és conèixer com, on i quanta aigua gastem al nostre esplai, i per això caldrà en prendre mesures, calcular, consultar documentació, fer observacions i recollir-ho en una fitxa per després poder analitzar la informació i discutir els significats.

Activitat 1: Què en sabem del cicle al centre?

Podeu plantejar algunes preguntes per veure quin grau de coneixement teniu sobre qüestions diverses que tenen a veure amb la gestió i l’ús de l’aigua al vostre centre. També us poden servir per veure quins són els aspectes més desconeguts i sobre els podeu centrar la vostra ecoauditoria.

Algunes propostes de preguntes:

– Quantes entrades d’aigua té l’esplai?

– D’on prové aquesta aigua?

– On es consumeix l’aigua del centre?

– Qui fa el manteniment de les instal·lacions relacionades (vàter, aixetes, piques…)

– Quants litres/m3 es gasten a l’esplai cada mes?

– Quantes sortides d’aigua té l’esplai?

– Quin tipus d’aigua surt?

– L’aigua que surt, es tracta posteriorment? On?

– Amb quins productes es neteja el terra, el vàter i/o les piques?

– Creieu que són contaminants? Per a qui?

– El/s comptador/s de l’aigua estan accessibles? On es troben?

– Podem tenir les dades de consum d’aigua? A qui li hem de demanar?

– Sabem entendre la informació de la factura de l’aigua?

– Podem tenir accés a la factura de l’aigua?

En acabar aquesta primera activitat, podeu posar totes les respostes en un mural.

Activitat 2: Com consumim l’aigua a l’esplai?

Arriba el moment de recollir totes les dades de consum d’aigua del nostre esplai i recollir-les en les fitxes. Ens caldrà esbrinar diferents aspectes:

– Quin volum d’aigua surt de les aixetes, cisternes…?

– Totes les aixetes i cisternes són iguals?

– Funcionen correctament les instal·lacions?

– Tenim sistemes d’estalvi?

– Tothom fa el mateix ús de les aixetes, cisternes?

– Algú es mira les factures de l’aigua i en fa el seguiment?

Poder serà interessant que per obtenir alguna d’aquestes informacions feu enquestes a tots els que feu servir les instal·lacions relacionades amb l’aigua: nens i nenes, monitors/es, personal de neteja, famílies…

Hi ha molts models de fitxes per recollir la informació, i les podeu adaptaren funció de les dimensions del vostre esplai, els aspectes que voleu estudiar i del grau d’aprofundiment que a què vulgueu arribar.

Activitat 3: Ho posem en comú?

Ara que ja hem recollit un munt informació sobre com consumin l’aigua al nostre esplai, arriba el moment de posar totes les dades en comú per compartir-les amb totes les persones que han participat, així com per fer arribar aquesta informació a tota la comunitat de l’esplai.

Una bona manera de fer visible aquesta informació seria dissenyar un mural, cartell,… on cada grup de treball anotarà les dades més rellevants i posteriorment farà una breu exposició oral sobre el procés de recollida de dades i els resultats finals.

Segona Fase: Propostes de millores

Un cop recollida i posada en comú l’estat de la gestió de l’aigua, caldrà analitzar-la, detectar els punts febles, els aspectes que tenen mancances més importants i fer propostes de millora que ens ajudin a superar aquests aspectes. Serà molt important fomentar el debat entre tots/es i prioritzar les diferents propostes presentades a través del consens.

Activitat 4: Què ens diuen les dades?

Caldrà confeccionar un qüestionari que resumeixi les dades més rellevants analitzades i ens faciliti detectar les mancances. Cada grup de treball hauria de respondre el qüestionari un o varis representants exposa-ho en un plenari. És un bon moment per fomentar el debat pautat i ordenat.

Algunes idees sobre les preguntes que hauria de recollir el qüestionari:

– El consum d’aigua en els darrers anys tendeix a: augmentar/ es manté estable/ disminuir.

– Els principis/s focus de consum és/són____________ Quines penseu que són les causes?

– Tenim mesures tècniques d’estalvi d’aigua? moltes/ algunes/ poques/ cap.
I possibilitat de millorar en aspectes tècnics? moltes/algunes/ poques/ cap.

– Tenim pautes d’estalvi en el consum d’aigua? moltes/ algunes/ poques/ cap.

Activitat 5: Què podem millorar?

Arriba el moment de tenir imaginació, i si cal, consultar documents o preguntar al nostre entorn (famílies, veïnes del barri, comerços relacionats…) per poder superar els punts febles detectats.

Us proposem que cada participant o grup de treball pensi 2 propostes de millora, tenint en compte els resultats del qüestionari i tenint presents les dues línies estratègiques essencials: d’estalviar aigua i reduir la possible contaminació.

A continuació, es poden penjar totes les propostes de millora, per temàtiques, i deixar-les visibles durant una temporada, de manera que tothom les pugui veure.

El format de la proposta pot incloure:

– Proposta

– Objectius

– Descripció

– Temps d’execució

– Persones implicades

– Responsables

Per acabar aquesta segona fase caldrà prioritzar les propostes de millora presentades, segons la seva viabilitat i tenint en compte diferents aspectes com ara:

– Cost econòmic

– Benefici ambiental (quanta aigua podem estalviar o quants productes contaminants evitem)

– Recursos humans: ho podem fer nosaltres o ens calen persones especialitzades?

– Període d’implantació curt (unes setmanes), mitjà (uns mesos), llarg (uns anys).

Com a tancament de la segona fase podem fer un mural amb les propostes de millora prioritzades.

Tercera Fase: Pla d’acció i difusió

Arribem a la darrera fase amb una bateria de propostes de millora valorades i prioritzades entre tots/es i ara es tracta de veure com, quan i amb qui les portem a terme.

Cal que tingueu en compte que els canvis que poden suposar les propostes de millora seran tant tècnics (canvis en les instal·lacions; aixetes, cisternes…), com organitzatius (control de la despesa d’aigua, de les compres…) i personals (canvis d’hàbits, aprenentatges…). I és essencial que s’impliqui tota la comunitat de l’esplai (nens i nenes, monitors/es, direcció, famílies, veïns i veïnes, ajuntament…), tant la seva realització com en la difusió dels resultats obtinguts.

Activitat 6: Ho hem fet entre tots i totes!

Per tal que les propostes de millora es puguin portar a terme cal detallar-les al màxim i convertir-les en un Pla d’acció, organitzat per etapes i començant per les prioritats més destacades.

Aquest model de fitxa us pot ajudar a detallar cada actuació de la proposta. El conjunt de les propostes de millores detallades serà en el nostre Pla d’acció. És important que aquest document estigui en un lloc visible al qual tothom pugui tenir accés:

– Títol de la proposta

– On es farà

– Setmana, mes o trimestre

– Responsables de l’execució i del seguiment

– Calendari detallat de les diferents actuacions de la proposta.

– Observacions

Activitat 7: Expliquem el que hem fet!

És de vital importància difondre el treball d’investigació fet i els resultats obtinguts a tota la comunitat i avaluar els resultats obtinguts.

Podem aprofitar a la festa del barri, la festa fi de curs o un altre acte popular per mostrar i explicar la tasca feta. Els murals que hem fet a cada una de les fases ens poden servir com a suport.

EIX ARTÍSTIC. COMUNIQUEM EL PROCÉS D’INVESTIGACIÓ

Plafons explicatius de les fases.

 

Grau de descoberta de l’entorn proper i el mercat.

– Motivació i interès mostrat en l’activitat.

– Nombre de propostes de millora proposades i realitzades.

– Presa de consciència dels usos i consums de l’aigua a nivell quotidià.

– Identificació de conductes desitjables i no desitjables en relació a l’estalvi d’aigua.

– Litres d’aigua estalviats.