Descobrir els cargols, criar-los i conèixer el seu cicle vital. Quins inconvenients comporta una població desmesurada de cargols a l’hort. Com podem prevenir aquesta plaga? Descobreix tots els secrets.

• Conèixer trucs per combatre els cargols a l’hort.
• Desenvolupar capacitats psicomotrius i artístiques.
• Tenir cura dels cargols a la cargolera.
• Entendre el cicle vital dels cargols.

Els horts són un dels hàbitats preferits per als cargols i els llimacs, que mengen fulles tendres. Que n’hi hagi algun no ens afectarà gaire a la collita, però és important que evitem un creixement descontrolat de la població de cargols, especialment quan acabem de plantar el planter, ja que podrien acabar amb el nostre hort en pocs dies.

Com controlar la població de cargols i llimacs?

Una manera molt bàsica és visitar l’hort a la nit amb llanternes (especialment les nits humides)  i anar agafant cargols i guardant-los a la cargolera.

Evidentment, si l’hort està en contacte amb un entorn natural on hi ha gripaus, musaranyes, eriçons i ocells insectívors, encara tindrem la possibilitat que aquests animals es mengin els cargols i facin de control biològic de la plaga. Però en un hort urbà o tancat en una terrassa, pati o jardí, això és més complicat…

Una estratègia molt eficaç és fer trampes amb teules posades cap per avall, pedres planes o pots de iogurt o galledes cap per avall (deixant un petit pas amb la galleda mig aixecada). Hem de mantenir l’ambient molt humit a sota la teula o la galleda.. Els cargols durant el dia busquen refugi en llocs foscos i humits. A la tarda, abans que es faci fosc, podem anar aixecant teules i anar recollint els cargols.

També hi ha altres remeis molt efectius com les trampes de cervesa (els maten), però creiem que la plaga de cargols es pot convertir en una gran oportunitat per conèixer aquests animalons i poder-los observar, així que preferim no matar-los.

Com fer una cargolera

Un cop haguem recollit uns quants cargols a l’hort, els podem posar en una cargolera que haurem fabricat entre tots i totes per poder-ne tenir cura i observar com viuen.

Si la població creix molt dins la cargolera, podrem anar a alliberar-los en un espai natural, ben lluny del nostre hort, perquè puguin viure en llibertat sense fer-nos malbé la collita.

Passos per fer la cargolera:

1. Muntar l’estructura de fusta: amb tapa i amb calaix per poder netejar els excrements dels cargols i les fulles pansides.

2. Grapar la tela mosquitera a les fustes

3. Posar-hi pedres i troncs de decoració. Sobretot, algun tall de teula o escorça perquè els cargols es puguin amagar durant la nit.

4. Posar-hi els cargols

5. Alimentar els cargols amb fulles fresques cada dia (l’enciam els agrada molt). I ruixar-los amb un vaporitzador per mantenir un ambient humit. La cargolera sempre s’ha de mantenir a l’ombra.

6. Podem decorar la cargolera

Un cop feta la cargolera, podem preparar les lupes i fer activitats d’observació dels cargols:

– Observem la seva activitat, com es mouen, com mengen, com reaccionen a la humitat, la calor i el contacte.
– Com són? Quines parts del cos tenen? Els dibuixem?
– Totes les closques són iguals? Tenen colors i sanefes diferents?
– Quines fulles són les seves preferides? Oferim-los diferents possibilitats a veure què trien…
– Com es reprodueixen?
– Aconseguim veure els ous?
– Quan trigarem a tenir una nova generació?

Aquí alguns enllaços que expliquen com fer una cargolera:

• Com fer una cargolera a l’institut
• Com fer una cargolera de fusta
• Com fer una cargolera a l’aula de P4

La cursa de cargols

Els cargols es mouen a poc a poc o de pressa?

La cursa amb els cargols de la cargolera: En una cartolina, farem una línia de sortida en un costat i posarem tots els cargols a sobre la línia. A l’altre costat, posarem enciam, poma, api, llevat de cervesa… què els agradarà més? A quin aliment es dirigiran? Quin anirà més ràpid? És el més gran? El més petit? Quant ha trigat?

Aconsegueixen anar en línia recta fins a la meta? En cas que no sigui així, podem fer una variant de la cursa dibuixant un cercle, posant els cargols al centre i oferint diferents tipus de menjar a les vores del cercle. Quin cargol anirà més de pressa a aconseguir arribar a tocar la línia? Quin menjar els ha atret més?

La cursa amb els infants: Després, podem imaginar-nos que som cargols, ens estirem de panxa  a terra, ens posem tots a la línia de sortida i comencem a reptar amb la panxa cap a la línia d’arribada de la cursa. No podem fer servir ni mans ni peus! Ho aconseguirem? El nostre cos està fet per desplaçar-nos així? Creiem que per als cargols és igual de difícil? O la seva baba els ajuda a lliscar millor?

Versió per l’estiu: un cop feta la versió inicial del joc, si és estiu i fem el joc a sobre d’una superfície llisa enrajolada o pista esportiva, podem provar de fer la mateixa cursa panxa a terra, però en banyador i posant una capa d’espuma o sabó a sota la panxa. Va millor? (per evitar rascar-nos la panxa quan “reptem” pel terra, podem posar una bossa d’escombraries entre el sabó i la panxa per lliscar millor i no fer-nos mal).

Versió amb depredadors: alguns nens o nenes del grup poden ser gripaus (només es desplacen saltant com un gripau). Els gripaus mengen cargols. Així que cada vegada que s’apropin a un cargol que està fent la cursa, si el toquen, aquest queda eliminat. Els cargols poden protegir-se «ficant-se dins la closca», és a dir, fent-se una bola contra el terra, i contant fins a 10. Mentre conten, el gripau està obligat a allunyar-se 10 passes. Aconseguiran els cargols arribar a la meta? Quants gripaus serien necessaris per controlar la població?

MÉS INFORMACIÓ

Aquesta activitat forma part de la proposta educativa MENJAR CANVIA EL MÓN i queda recollida en la nostra guia pràctica de l’hort ecològic i educatiu on podràs seguir, pas a pas, com crear un hort.

També podeu complementar-la amb els següents jocs de la guia «juguem a l’hort»: «el tren de les formigues», pàgina 16, «pugons i formigues», pàgina 21, «la fauna de l’hort», pàgina 27, «de flor en flor», pàgina 34, «la piràmide tròfica» pàgina 35, «abelles», pàgina 37, «la papallona de la col», pàgina 23, «qui es menja qui», pàgina 40, «el bon pagès», pàgina 44.

Per a més informació podeu consultar les guies:

– L’hort escolar ecològic. Montse Escutia, Editorial Graó.
– https://escoles.fundesplai.org/blog/educacio-ambiental/la-biodiversitat-al-compostador-de-lescola/
– https://escoles.fundesplai.org/blog/educacio-ambiental/com-fer-un-hotel-dinsectes-a-lescola-o-lesplai/
– Solé, J.; Weissmann, H. L’hort escolar. Guia pràctica d’horticultura ecològica. Agenda 21 Escolar. Ajuntament de Barcelona, 2006
– Romero, J.; Miralles,J. Permacultura. Perspectiva 2001, nº21. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, Fundació Terra, 1995.
– Bueno, M. El huerto familiar ecológico. Barcelona: RBA, 2006.
– Caballero, G. El huerto ecológico fácil. Palma de Mallorca, 2002.
– Romero, J. El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana.
– Thun, Maria. El control de las plagas. (mètode biodinàmic) Ed. Rudolf Steiner.