Desenvolupar una visió crítica i reflexiva sobre els mites i creences de les bruixes mitjançant el joc del telèfon espatllat, on s’aniran dient afirmacions que no són certes sobre el col·lectiu de bruixes.

• Desenvolupar el pensament crític  a través de l’anàlisi de mites i creences vers les bruixes.
• Reflexionar sobre perquè les bruixes suposaven una amenaça per la societat.

Per motivar l’activitat podeu utilitzar la llegenda Les bruixes de Zugarramurdi que forma part del “Llibre Màgic“.

Es treballaran els mites i creences sobre les bruixes a partir de la dinàmica del telèfon espatllat.

Les persones participants es distribueixen en diferents files.

A la primera persona de cada fila, la dinamitzadora li diu una frase a l’orella. Aquesta haurà de repetir a la persona que té al darrere el que hagi escoltat, aquesta al qui té al darrere i així fins que arriba a l’últim de la fila, que ha d’escriure el que ha sentit.

Quan s’hagi esbrinat quina ha estat la frase inicial preguntarem al grup si és cert o no. Que argumentin la seva resposta. De cada resposta es donarà informació al respecte al grup. I a partir d’aquesta informació, es preguntarà al grup perquè creuen que es difonen aquests rumors.

1.AFIRMACIÓ: Les bruixes són lletges, geperudes i tenen berrugues.

1.INFORMACIÓ: La imatge d’una bruixa com una dona gran, de mala cara i que vivia sola, és la que ha sortit de les males llengües i del poder. Segons les estadístiques que he analitzat, el 70% de les bruixes no passaven dels 30 anys i no necessàriament estaven soles. La bruixa d’Espolla, Joana Salaverda, estava casada i tenia fills, i això era normal.

2. AFIRMACIÓ: Les bruixes fan pocions màgiques i fan “mal d’ull”. 

2. INFORMACIÓ: Eren més que dones que experimentaven amb plantes medicinals i buscaven significats de la vida i la natura més enllà del que deien les religions de l’època.

En l’època en què només els homes podien perseguir carreres medicinals i la ciència aquestes dones eren vistes com a diabòliques, pecadores i senzillament malvades.

Però les mal anomenades “bruixes” experimentaven amb plantes medicinals buscant calmar els seus propis patiments (incloent-hi dolors menstruals i altres coses que els metges de l’època semblaven no tenir en compte … perquè eren homes) i ajudar a altres dones.

Això estava prohibit, era penat per la llei i, sobretot, per l’església. D’aquí al fet que practiquessin les seves creences en secret i es formaran grups de dones que es reunien a estudiar-les, el que els altres veien com “bruixeria” i les portaven a la foguera per això.

3. AFIRMACIÓ: Les bruixes fan pactes amb el diable als aquelarres.

3. INFORMACIÓ: El terme aquelarre, que s’utilitza per denominar les cerimònies d’invocació del diable, té el seu origen a Zugarramurdi, perquè al costat de la gruta hi ha un prat anomenat Aquelarre o Camp del Mascle Cabró.

Es diu que durant els aquelarres, les bruixes es reunien per invocar al diable, menjar carn humana (altres versions diuen que menjar viandes per excitar els sentits) i ballar al so d’instruments musicals i el foc fins l’èxtasi, altres diuen que acabaven en orgia amb el diable.

No s’ha demostrat que realment existissin els aquelarres tal com es relaten. Potser foren únicament trobades de dones que ballen, excitades i que invoquen les forces de la natura.

4. AFIRMACIÓ: Volen a sobre d’una escombra. 

4. INFORMACIÓ: Es creu que l’experimentació amb el món natural va comportar el descobriment de l’efecte al·lucinogen d’algunes plantes. D’aquí la imatge de “volar” i el mite d’aquestes dones representades damunt d’una escombra.

5. AFIRMACIÓ: Les bruixes maten nens

5. INFORMACIÓ: L’origen de la persecució i cacera de bruixes a Europa en general té lloc durant l’edat mitjana, quan les dones van anar ocupant espai en tots els terrenys, incloent camperoles, mestresses en diversos oficis, abadesses, escriptores i científiques, principalment en la medicina. Van anar més enllà dels límits imposats per elles pels mandats de gènere i es van convertir en un problema per a l’elit masculina.

Com a reacció a tot això, es va consolidar un corrent misogin i s’inicià així el control masculí del coneixement i la ciència i una regressió per a les dones en tots els àmbits. Se les acusava d’invocar qualsevol catàstrofe natural, com inundacions, maltempsades, terratrèmols, o calamarsa, i també infertilitat, avortaments naturals o morts infantils.

*Proposar acabar l’activitat amb alguna cançó del grup de cantautores feministes “Akelarre”.

Informació complementària per a la persona conductora de l’activitat per fer la conclusió:

Segle rere segle, la humanitat ha demostrat de manera brillant la seva capacitat per oprimir i eliminar els grups socials, ideologies, corrents polítiques, i en general, a qualsevol “perill” que amenaci l’statu quo, el poder, la religió o el que convingui preservar.

Civilitzacions precolombines, cristianes, jueves, semites, paganes, comunistes, estrangeres i una llarga llista de minories han estat objecte de persecucions històriques en diferents èpoques. El segle XVII va ser clau en aquest tema, ja que en ell es va desenvolupar una de les caceres més arrelades a la cultura popular: les bruixes.

Per què tenen mala fama les bruixes? És un exemple de la violència que l’ésser humà exerceix contra el desconegut, contra el que no domina. La màgia, la saviesa femenina, el poder de la fe, la força de la terra. Una bruixa és… Una dona lliure, que ha pres les regnes de la seva vida, amb força. Encara que també estigui plena de contradiccions i vulnerabilitats.

Informació complementària per a la persona conductora de l’activitat per fer la conclusió:

Segle rere segle, la humanitat ha demostrat de manera brillant la seva capacitat per oprimir i eliminar els grups socials, ideologies, corrents polítiques, i en general, a qualsevol “perill” que amenaci l’statu quo, el poder, la religió o el que convingui preservar.

Civilitzacions precolombines, cristianes, jueves, semites, paganes, comunistes, estrangeres i una llarga llista de minories han estat objecte de persecucions històriques en diferents èpoques. El segle XVII va ser clau en aquest tema, ja que en ell es va desenvolupar una de les caceres més arrelades a la cultura popular: les bruixes.

Per què tenen mala fama les bruixes? És un exemple de la violència que l’ésser humà exerceix contra el desconegut, contra el que no domina. La màgia, la saviesa femenina, el poder de la fe, la força de la terra.

Una bruixa és… Una dona lliure, que ha pres les regles de la seva vida, amb força. Encara que també estigui plena de contradiccions i vulnerabilitats.

Fonts bibliogràfiques:

• http://www.tiemposmodernos.org/TiemposModernos6/brujeria.htm
• https://ca.wikipedia.org/wiki/Ca%C3%A7a_de_bruixes