Gimcana per descobrir la barreja cultural gastronòmica del nostre entorn i despertar l’interès, la curiositat i el respecte per la diversitat.

• Comprendre les interaccions culturals que hi ha hagut al llarg de la història al voltant dels aliments.
• Viure i donar visibilitat la riquesa d’experiències que es generen al voltant del menjar.
• Compartir les tradicions gastronòmiques pròpies amb altres i descobrir-ne les connexions d’arreu del món.

PRESENTACIÓ

Sabies que…?

Un cop a l’any, 1’5 milions d’animals realitzen la Gran Migració al Serengueti. L’Oca de l’Índia és capaç de migrar per sobre de l’Himalaia a uns 9.000 metres sobre el mar. 86 espècies d’arbres a Amèrica del Nord estan viatjant d’est a oest a uns 15,4km cada dècada. Els cereals són els aliments que més migren cap Espanya des de tot arreu del món i els que generen més contaminació durant el trajecte.

Les migracions i la diversitat pluricultural estan en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana i al llarg de la història del planeta. Aleshores… Per què s’hi associen aspectes negatius? Per què espanten i es visibilitzen més les diferències que les semblances? La clau és superar la por a allò desconegut amb curiositat, respecte i experimentació. Per aquest motiu presentem aquesta proposta d’activitat que mostra la barreja cultural gastronòmica del nostre entorn.

Gimcana dels aliments migratoris

Organitzarem una gimcana dels aliments migratoris que ens permetrà conèixer les arrels d’alguns dels aliments que consumim cada dia i descobrir-ne altres que no hem menjat mai.

Farem grups, cada un dels quals serà un continent (en cas de ser més grups podem organitzar grups per subcontinents o països). Els grups hauran d’interaccionar entre ells cooperant i/o competint per obtenir una gastronomia el més rica possible.

Primera prova: A la recerca dels aliments

La primera de les proves ens permetrà conèixer els aliments que són originaris de la nostra terra. Al llarg de la història els humans hem fet de recol·lectors/es, agricultors/es, caçadors/es, pescadors/es i ramaders/es. Aquesta prova vol ser un homenatge i un reconeixement cap aquests oficis.

Les recol·leccions d’aliments que apareixen de forma salvatge a la natura són cada vegada menys nombrosos, però suposen la dieta bàsica de moltes persones al món. Tots els aliments que avui en dia es conreen van ser en el seu moment plantes que creixien de manera natural a camps, boscos, muntanyes. A casa nostra podem trobar si anem d’excursió: fruits del bosc com mores, nabius, maduixes, cireres de pastor i fruits secs com els pinyons.

Desenvolupament: Cada un dels grups té un mapa de l’espai on es juga amb unes poques pistes d’on estan els aliments corresponents al seu continent i els han de trobar en el mínim temps possible. Adjunt teniu un mapamundi interactiu que podeu consultar per triar els aliments o podeu imprimir les cartilles d’aliments que hem elaborat a partir del material creat pel CIAT (International Center for Tropical Agriculture)

 Segona prova: El viatge del menjar

Recollit el nostre menjar més proper iniciem un viatge cap altres regions. Al passat, les migracions de grups de persones portaven aliments cap a altres regions veïnes i la pràctica més estesa era l’intercanvi. Al llarg de la història els aliments han viatjat amb caravanes de comerciants, han estat compartits, però també robats del seu lloc d’origen, i altres han estat descoberts. Avui en dia, els aliments poden arribar a donar la volta al món i n’hi ha molts que han deixat el seu territori original per créixer en altres terres. Molts països d’Europa van tenir colònies durant molts anys per tot el món i sovint feien servir els seus productes, no de la manera més justa.

Desenvolupament: Proposem una cadena de telèfon que, a mode de caravana de comerç, transmeti els noms d’aliments d’altres regions del món diferents de les nostres. Només podrem afegir a la nostra “cistella” els productes que hem aconseguit anomenar correctament al final de la cadena. Podem incloure distractors o dificultats com per exemple: mantenir una distància de 2 metres entre cada participant, fer sorolls que dificultin transmetre els missatges, passar el missatge sense veu només llegint els llavis,…

 Tercera prova: Consum responsable

Degut al comerç actual els aliments poden fer molts kilòmetres amb vaixell, avió o camió abans d’arribar a casa nostra. Això i algunes especulacions fa que hi hagi molta diferència entre el preu que reben els agricultors/es i el preu al qual es ven el producte. Cada vegada més s’estan creant cooperatives i iniciatives de comerç just que permeten que l’origen de l’aliment

Desenvolupament: Nosaltres “comprarem” uns quants productes més per a la gastronomia del nostre continent. No obstant, per fer-ho proposem una tast a cegues o un toca-toca amb pistes que facin referència al seu origen, el seu descobriment o amb quin plat s’han fet mundialment coneguts. En cas d’al·lèrgia o intolerància podem fer un trivial amb preguntes de múltiples respostes perquè el grup pugui adquirir els aliments que aconsegueixin encertar. Alguns dels aliments que podem utilitzar són: alvocat, plàtan, mongeta tendra, nabius, mores, enciam, cireres, pebrot, cogombre, figues, gingebre, raïm, kiwi, llimona, mango, papaia, préssec,… Recomanem imprimir o dibuixar una imatge dels aliments perquè els grups els puguin afegir al seu repertori gastronòmic.

Quarta Cuina fusió

Gràcies a les migracions i els contactes entre diferents civilitzacions s’han creat influències gastronòmiques que barregen i mostren el passat històric de cada cultura. D’això se’n diu cuina fusió. Actualment, moltes cuineres i cuiners de renom estudien i recuperen receptes i aliments que s’utilitzaven antigament en els seus països. També investiguen la gastronomia d’altres pobles per enriquir els seus plats, la clau és respectar i reconèixer el valor de cada cultura mostrant-la al món.

Desenvolupament: Dos grups ocuparan els extrems del terreny de joc. Allà hi col·locarem un recipient per cada equip amb pilotes de 5 colors diferents (un color per cada continent o grup). L’objectiu és visitar l’altre continent, obtenir una pilota i, entre dos companys/es, transportar-la sense que caigui. Si cau hauran de recular i tornar-la al recipient on podran agafar una altra pilota. Tenen un temps limitat que establirem segons la distància que han de recórrer o el nombre de participants. A l’acabar aquest temps, cada grup canviarà les pilotes aconseguides per un aliment d’aquell continent o terra.

Farem un popurri gastronòmic amb els ingredients que hem aconseguit durant totes les proves. Aquest, el podem expressar ideant plats inventats amb els ingredients aconseguits i mostrant-los en una exposició artística o podem investigar plats de les diferents cultures que hem visitat i crear el menú del nostre propi restaurant de cuina fusió. També podem mostrar el popurri gastronòmic que tenim al nostre grup demanant la col·laboració de les famílies i organitzant un menjar popular amb plats d’arreu. O parlar amb diverses associacions interculturals del nostre barri, poble o ciutat que ens puguin ajudar a mostrar aquest popurri gastronòmic a través dels seus plats casolans.

Podeu consultar el document adjunt amb una llista d’associacions culturals que treballen a Catalunya pel foment de cultures d’arreu del món. També és interessant consultar propostes artístiques com la que mostra el fotògraf Peter Menzel

Recursos

• Coordinadora Estatal de Comercio Justo (Coord.) (2014). Monogràfic sobre el cacau. Quadern de Comerç Just, núm. 4. [https://comerciojusto.org/wp-content/uploads/2014/04/Cuad-catala.pdf]
• Celorio Díaz, Gema (2020) Educació crítica i transformadora. Marc teoricopedagògic per integrar la sobirania alimentària amb enfocament de gènere als centres de Primària. Justícia Alimentaria VSF, Barcelona: Hegoa. [http://nova.edualter.org/ca/recursos/educacio-critica-i-transformadora-marc-teoricopedagogic-per-integrar-la-sobirania-alimentaria-amb-enfocament-de-genere-als-centres-de-primaria]
• Choperena, Érika. La comida de Australia, desde los aborígenes hasta lo contemporáneo. Animal Gourmet [https://www.animalgourmet.com/2020/01/14/comida-de-australia-bush-food/]
• Excelencias Gourmet (2019). Alimentos de ida y vuelta. Intercambio cultural a través de la cocina. Madrid [https://www.excelenciasgourmet.com/es/tradiciones/alimentos-de-ida-y-vuelta-intercambio-cultural-traves-de-la-cocina-ii-parte]
• Fundesplai (2018). 10 idees pel dia mundial de l’alimentació a l’escola i l’esplai. [https://escoles.fundesplai.org/blog/menjador-escolar/10-idees-pel-dia-mundial-de-lalimentacio-a-lescola-i-lesplai/]
• Garreta, J. (1998). Minories ètniques, associacionisme i integració sociocultural. Papers. Revista de Sociologia, 56, 197-230.
• González Hidalgo, Marien (2007). Alimentos kilométricos: Las emisiones de CO2 por la importación de alimentos al Estado español. Madrid: Amigos de la Tierra. [https://www.tierra.org/wp-content/uploads/2016/01/informe_alimentoskm.pdf]
• Menzel, Peter (2005). Hungry Planet: What the world eats. [http://menzelphoto.photoshelter.com/gallery/Hungry-Planet-Family-Food-Portraits/G0000zmgWvU6SiKM/C0000k7JgEHhEq0w]
• International Center for Tropical Agriculture. Interactive map of origin of crops. [https://blog.ciat.cgiar.org/origin-of-crops/]
• Junta de Andalucia. Historia de los alimentos. [http://www.juntadeandalucia.es/cultura/archivos_html/sites/default/contenidos/archivos/ahpmalaga/documentos/Historia_de_los_alimentos.pdf]
• Morales, L. y Anduiza, E. (Coord.) (2009). Actituds, comportament polític i xarxes organizatives dels immigrants a la ciutat de Barcelona. Col.lecció Immigració. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, núm. 15.
• Morell, A. (2005). El papel de las asociaciones de inmigrantes en la sociedad de acogida: cuestiones teóricas y evidencia empírica. Migraciones, 17, 111-142.
• Tormo Capsir, José Ramón. El intercambio de alimentos entre América y Europa. [https://portal.clubrunner.ca/7988/Stories/el-intercambio-de-alimentos-entre-am%C3%A8rica-y-europa]

Les gimcanes sovint tenen un component esportiu i lúdic tan atractiu pels infants que costa realitzar una reflexió posterior. Per aquest motiu és important planificar bé una dinàmica inicial que fomenti la reflexió final. Us proposem adaptar el conte “La història d’una tassa de cafè” de l’activitat de consum responsable de la proposta educativa B-612. Podeu adaptar-ne el llenguatge a les diverses edats o canviar el producte per un altre que consumeixin els infants i que els permeti veure què hi ha darrere els aliments i quins viatges realitzen abans d’arribar a les nostres mans.

Al finalitzar la gimcana és recomanable oferir un espai perquè els infants expressin quins fets els han sorprès de conèixer, quins ja sabien i si poden aportar altres dades relacionades amb els aliments o els plats que consumeixen.

Feu cuina fusió a casa o a restaurants? Proveu plats d’altres cultures? Quan heu visitat altres països quin menjar us ha cridat l’atenció? Quins plats us semblen estrambòtics del lloc on viviu?