La seu de Fundesplai (El Prat de Llobregat) ha acollit el dijous 10 d’octubre de 2024 la jornada de balanç del projecte de Hedera que vol facilitar la transició als estudis superiors de joves que troben dificultats socioeconòmiques en aquest camí a través de la mentoria d’altres persones joves voluntàries amb experiència universitària. Durant l’acte s’ha presentat un informe que destaca com a principals aprenentatges que la mentoria socioeducativa ha permès augmentar en prop d’un 60% les expectatives de continuar els estudis superiors de l’alumnat que volia abandonar-los, així com una millora en la percepció sobre el rendiment acadèmic futur i les connexions socials que els proporcionarà.
La jornada de presentació ha comptat amb la participació d’Elena Rodríguez, Secretaria General d’Inclusió; Clara Quirante, Directora General de Joventut; Cristina Rodríguez, Directora General de Fundesplai; i Caterina Calsamiglia, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i responsable de l’equip d’investigació d’Hedera; així com Joan Gispets, Vicerector de Política Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Maria Quintana, Coordinadora de Mentoria Social; i Sandra Terán, de l’INS Pompeu Fabra de Badalona. Alba Marco, mentora, i Marian González, jove mentorada, també han explicat la seva experiència.
Elena Rodríguez ha destacat: “El projecte Hedera ha estat particularment important perquè ens ha aportat evidències contrastades respecte a la necessitat de portar un acompanyament i mentoria a l’alumnat que potser no té totes les possibilitats o motivació per continuar els seus estudis”. Rodríguez ha afegit: “Ara que tenim les evidències el repte del Ministeri és seguir implementant, escalar els resultats i portar-ho a la política pública amb la col·laboració de les comunitats autònomes i les entitats”. Per la seva banda, Clara Quirante va posar de relleu la importància d’aquest projecte com a eina per definir el projecte vital de les persones joves. Cristina Rodríguez va coincidir en la importància del treball en xarxa: “Hedera suma de diversos agents, amb papers i experteses diverses, han fet possible la millora formativa de centenars de joves estudiants d’arreu del nostre país, evitant tant l’abandonament prematur dels estudis post obligatoris com facilitant l’accés als estudis superiors.” Gispets ha explicat: “La universitat ha de fer d’ascensor social per no perdre talent. Per treballar en aquesta línia cal la participació d’actors molt diversos i el programa l’Hedera és un bon exemple en aquest sentit. També hem detectat que d’aquí a 10 anys tindrem problemes per omplir els graus. O som capaços de portar a la universitat a gent que ara ni s’ho planteja o, no només tindrem un problema d’equitat, sinó també un problema de país.”
Equitat educativa
Diferents estudis indiquen que 8 de cada 10 joves de famílies amb titulació superior arriben a la universitat, una xifra que es redueix a 3 de cada 10 en el cas de famílies amb estudis obligatoris. A més, el salari d’una persona amb titulació universitària és un 57% superior al d’una persona que només ha estudiat fins a secundària.
Hedera és un projecte de mentoria de Fundesplai que connecta joves que troben dificultats per accedir als estudis superiors amb persones voluntàries que els i les acompanyen en aquest camí i que ha arribat a alumnat de batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) de centres educatius de Catalunya i Andalusia. Entre el 2022 i 2024 ha estat finançat per la Unió Europea – Next Generation, el Pla de recuperació, transformació i resiliència, a través del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Aquest programa es va desenvolupar entre els cursos 2022-23 a Catalunya i Andalusia i al curs 2023-24 a Catalunya en un total de 245 centres. En total, van participar 10.562 joves en la investigació (7.614 a Catalunya i 2.948 a Andalusia) i 816 (553 a Catalunya i 263 a Andalusia) en la part de mentoria. Pel que fa a les persones mentores, van ser 584 (387 a Catalunya i 197 a Andalusia). A més, cal destacar que el 69% de les persones mentorades van ser de gènere femení, que el 23% de les famílies de persones mentorades només tenien un adult de referència i que el 29% de l’alumnat mentorat té almenys un progenitor nascut fora de l’estat espanyol.
Investigar l’impacte de la mentoria educativa
Hedera també ha estat un projecte d’investigació i recerca en col·laboració amb l’IPEG (Institute of Political Economy and Governance) que ha mesurat l’impacte d’oferir referents propers a estudiants que tenen més barreres socioeconòmiques.
Durant l’acte s’han presentat els resultats de l’informe que ha estat elaborat per Fundesplai i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a càrrec de la investigadora Caterina Calsamiglia.
Entre les principals conclusions de l’estudi destaquen:
- Un 58% del alumnes que va rebre mentoria i no volien seguir estudiant decideixen continuar els seus estudis.
- Els alumnes que han rebut mentoria esperen aconseguir un millor rendiment acadèmic i tenen una millor expectativa respecte a conèixer persones amb interessos comuns si estudien en la universitat o un CFGS.
- La probabilitat de dirigir els seus estudis cap a la formació professional després de la mentoria augmenta en un 15%.
- Una clara majoria d’alumnat prioritza tenir una persona referent amb els mateixos interessos acadèmics.
- L’alumnat té una clara preferència per tenir una persona referent i mentora del seu mateix gènere.
- L’alumnat provinent de famílies d’origen estranger valora més que el col·lectiu no estranger tenir una persona referent de la seva mateixa ètnia o religió.
- L’alumnat amb pitjor situació socioeconòmica valora més que la resta tenir una persona referent del seu mateix barri o del seu mateix institut.