No hi ha receptes màgiques ni universals, això és una de les coses que anem aprenent quan ens convertim en mares o pares, o en monitors/es o mestres. Educar és un exercici de paciència, d’autoconeixement, de transformació personal, d’implicació emocional, de descobriment i acceptació de l’altre, d’abraçar la incertesa, de resiliència, de límits, de reformulació dels límits, de creativitat, fantasia, il·lusió, sorpresa,… però sobretot, educar és respectar. I és que cada vegada estan més de moda les expressions com “educació respectuosa”, “educació lenta”, “educació sense crits”, “comunicació no violenta”, “criança feliç”… potser és que anem per bon camí? El camí…
