Xavier Masllorens és president de l’Institut Català Internacional per la Pau, també forma part del consell assessor de Fundesplai. Al número 89 del diari de Fundesplai parlem amb ell de l’educació per la pau.
- Com treballa l’Institut Català Internacional per Ia Pau (ICIP)?
Treballem en quatre línies: la memòria, convivència i reconciliació, perquè després dels conflictes violents i les guerres cal buscar la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes; violències fora dels contextos bèl·lics, perquè hi ha violències que no són guerres (per exemple a Mèxic hi ha més morts violentes que en la majoria de guerres); diàleg social i polític, perquè és la millor eina contra la polarització que intoxica les societats; i alternatives de seguretat, perquè encara no hem après que la seguretat armada i la cursa d’armaments no és la solució per tenir societats més justes i cohesionades.
- Actualment, vivim en un moment crític?
És un moment crític perquè estem en un canvi d’època que s’estudiarà en els llibres d’història. Però això no vol dir que sigui molt pitjor que altres èpoques. La diferència, penso, és que tenim moltíssima més tecnologia i capacitats, però no gaire més humanisme i no anem a l’hora.
Continuem pensant com fa dos mil anys, que “si vols la pau prepara la guerra” i és una absoluta ximpleria. Si vols la pau, treballa per la pau: que hi hagi més justícia social, menys desigualtat, més oportunitats per als joves, menys exèrcits i més treball social, més educació, més valors, més cura d’uns als altres… També, més temps de lleure compartit.
- Com podem treballar per la pau amb els infants i joves?
La pau comença amb un mateix. Conrear l’esperit i el silenci, acceptar-nos tal com som, mirar els altres a la cara, regalar somriures, ser solidaris i alegres… Tot això és una tasca que comença a la infància i dura tota la vida. Si transmetem amb illusió aquesta tasca personal, ja farem molt. A nivell social, tot el que sigui substituir l’individualisme per l’esperit comunitari, fomentar la solidaritat, l’ajuda mútua i disminuir l’agressivitat i la violència és treballar per la pau.
Vivim sense adonar-nos de la cultura de la violència en els nostres jocs, en la necessitat de guanyar sempre, d’aconseguir tot el que volem, d’exigir-nos massa i d’exigir als altres… i anem deixant molta gent frustrada pel camí.
- Quina importància té l’educació per la pau amb els infants i joves?
Moltíssima, és fonamental. Em sap molt de greu quan algú diu que després de tants anys de treballar l’educació en valors des de l’escola, els esplais o les ONG, sembla que estem pitjor que abans. Sempre responc que vivint en un sistema social i econòmic pervers, que només mira el guany i fomenta la competitivitat malsana, segurament sense aquest treball estaríem molt pitjor.
A més, la pau no és l’absència de guerra o de violència, sinó molt més. Cal que hi hagi justícia, perquè hi hagi pau de veritat. Per això apuntar-se a una “causa humana” i treballar per millorar el món és educar-nos per la pau. Ho podem fer des del feminisme, l’ecologisme, els drets humans, el pacifisme… Totes aquestes causes estan connectades i serveixen per fer un món més bonic.
- Quin missatge donaries a la gent més jove respecte dels conflictes?
Que els abordin des del diàleg, sense cansar-se mai. Aprendre a resoldre els nostres conflictes de manera dialogada, assertiva i no-violenta ens serveix tota la vida i en totes les situacions: amb els amics i amigues, amb la parella, amb la família, amb les companyes de feina… És un aprenentatge molt útil.