En el número 86 del Diari de Fundesplai hem entrevistat Helena Fontanet, presidenta de La Confederació i representant de Creu Roja Catalunya a la Junta Directiva.
En el número 86 del Diari de Fundesplai hem entrevistat Helena Fontanet, presidenta de La Confederació i representant de Creu Roja Catalunya a la Junta Directiva.
1. Com veus la situació actual del Tercer Sector Social, sobretot tenint en compte l’infrafinançament que pateixen moltes entitats?
El Tercer Sector Social fa ja massa temps que ve reclamant un finançament just dels serveis, projectes i activitats socials que desenvolupa i que són essencials per les persones més vulnerables del país. Aquest infrafinançament crònic ens debilita com a sector i, sobretot, debilita uns serveis d’atenció a les persones que són fonamentalment de responsabilitat pública.
Les entitats estan ja cansades d’haver de reclamar permanentment allò que considerem que hauria de ser una prioritat de país. El Tercer Sector Social ha demostrat ser l’aliat necessari i estratègic de les administracions per la garantia dels drets socials. Treballem des del sense afany de lucre i amb vocació de servei públic. Cal fer un pas endavant com a país per incrementar la inversió en polítiques de protecció social que assegurin la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels nostres professionals.
2. Què suposa per a La Confederació i per a tot l’àmbit no lucratiu poder disposar de la Llei del Tercer Sector Social?
La Llei del Tercer Sector Social és, sens dubte, una oportunitat per posar en valor el rol i la contribució a la societat dels milers d’entitats socials de Catalunya. Certament, som actiu del país que cal reforçar, reconèixer i visibilitzar, tant per la seva funció social, com per la generació d’activitat econòmica i d’ocupació que representa. Som més de 3.000 organitzacions sense ànim de lucre i més de 100 mil persones treballadores!
Tal com ja tenen en altres territoris, aquesta Llei ha de contribuir al reconeixement de la identitat pròpia del tercer sector social català, a partir d’uns principis i uns valors compartits i des d’uns àmbits i activitats que li són pròpies. Necessitem un marc normatiu propi amb rang de llei. Entre d’altres qüestions, aquesta llei ha de servir per dotar al sector d’una major seguretat jurídica, per garantir i millorar la participació de les entitats socials en el disseny, l’execució i el seguiment de les polítiques públiques, i també per assegurar unes mesures de foment i millora del finançament del Tercer Sector Social.
3. D’altra banda, també està sobre la taula la Llei de Concertació Social dels serveis d’atenció a les persones, com ajudarà aquesta llei al Tercer Sector?
Són dos marcs normatius diferents que necessàriament hauran de ser coherents i estar coordinats. La llei de l’acció concertada ha de regular un instrument que té l’administració per fer efectiva la provisió de serveis públics d’atenció a les persones de caràcter social. Un instrument que valorem molt positivament perquè per fi exclou aquesta tipologia de serveis tan sensibles de les dinàmiques de la contractació pública i de la subvenció, que no s’ajusten a les necessitats ni dels serveis ni de les persones. I nosaltres evidentment defensem que aquest instrument ha de garantir no només la màxima qualitat en l’atenció als col·lectius, sinó que també ha d’assegurar el sense afany de lucre en la gestió dels recursos públics.
I en aquest punt és on disposar d’una llei del Tercer Sector Social ens pot ajudar a emmarcar aquests objectius compartits. Necessitem que aquests marcs normatius caminin en paral·lel i arribin a bon port. El sector ho té molt clar. Ara és una qüestió de voluntat política.
4. Si aquestes dues lleis s’aproven, com encaixen amb la nova llei de l’Economia social i solidària?
Som Tercer Sector Social i som Economia Social. La Llei d’Economia Social i Solidària és una llei més àmplia que no només afecta al Tercer Sector Social, com a part de l’Economia Social i Solidària, sinó que també engloba a les cooperatives, a les mutualitats o a les iniciatives d’economia solidària, entre d’altres.
Aquest marc més ampli ens ha d’ajudar també a reforçar la dimensió socioeconòmica del Tercer Sector Social, ha de poder posar en valor una determinada manera de fer les coses i, evidentment, ha de ser complementària a les dues altres lleis.
5. La Confederació aplega un gran nombre d’entitats, quina importància té el treball en xarxa en el nostre sector?
El treball en xarxa i la intercooperació és vital, i la nostra raó de ser. Sols no anem enlloc, o no arribarem mai tant lluny com si ho fem plegats, de forma coordinada i col·laborativa. Apleguem entitats molt diverses i plurals: diferents formes jurídiques, diferents àmbits d’actuació, diferents territoris, etc. Però si una cosa hem après d’aquests 25 anys de trajectòria, és que és cabdal que el sector estigui articulat.
És important perquè ens permet ser més forts davant l’administració o altres agents polítics, econòmics i socials. És important perquè facilita espais d’intercanvi de coneixements i bones pràctiques; i és important perquè ens ajuda a construir discurs i posicionament col·lectiu com a sector.
6. Quins són els reptes més propers que té La Confederació? I en una esfera més personal, Helena, com encares aquest nou període en la presidència?
Els reptes prioritaris que té ara mateix La Confederació es poden resumir en dos grans eixos: el desplegament del triple marc legislatiu (Llei del Tercer Sector Social, Llei d’Acció Concertada i Llei d’Economia Social i Solidària) i la millora del finançament dels serveis socials i d’atenció a les persones.
Des d’aquest punt de vista més personal, encaro aquest nou càrrec al capdavant de La Confederació amb responsabilitat i compromís. En tot cas, és important destacar que és un mandat transitori, fins les properes eleccions, i absolutament de continuïtat, amb el suport i al costat dels companys i companyes de la Junta Directiva de La Confederació, de la qual formo part des de l’any 2018.