El programa Hedera, que hem dut a terme des de Fundesplai, té l’objectiu de contribuir a reduir el desequilibri en l’accés a la universitat promovent la mentoria social. Es tracta de suport i acompanyament d’una persona voluntària amb experiència universitària a persones joves en situació de vulnerabilitat en l’accés i permanència a la universitat.
A Catalunya, el programa Hedera s’ha desenvolupat a 131 centres educatius de secundària i ha ajudat més de 500 joves en la transició cap als estudis universitaris. Ho hem fet en dues etapes: primer, amb l’acompanyament al jovent centrat en la transició cap als estudis universitaris i, després, amb l’acompanyament durant el primer trimestre del curs universitari 2023-24. El caràcter innovador d’aquesta iniciativa busca també avaluar l’impacte de la mentoria social en la reducció de les desigualtats educatives.
Hedera compta amb la col·laboració de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i el Barcelona Institute of Political Economy and Governance (iPEG), i és finançat pels fons europeus Next Generation de la Unió Europea, a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. Desenvolupem el programa a Catalunya i Andalusia (en aquest cas, de la mà de Fundación Esplai), de juny del 2022 a març de 2024. La part de recerca del programa ens ha permès arribar a prop de 8.000 joves estudiants.
Més de 100 participants d’Hedera es troben a Fundesplai
La seu de Fundesplai va acollir una trobada de més de 100 participants de l’Hedera, entre joves i persones mentores. Durant la jornada, hi va haver un espai per intercanviar experiències sobre què està suposant participar en aquesta iniciativa.
Un dels mentors, Arnau Agudo, estudiant de Traducció i Interpretació (UPF) i Filosofia (UB), va explicar: “El programa Hedera ha significat rebre tot allò que m’hagués agradat saber quan vaig entrar a la universitat. Durant aquest temps he ajudat a la meva mentorada tant en qüestions acadèmiques com laborals, burocràtiques, etc. Per exemple, a fer la matrícula de la universitat, a preparar un currículum, a aconseguir la T-Mobilitat, com funcionen els serveis informàtics i de préstecs de les biblioteques, i moltes més coses”. Per la seva banda, Franceska Santos, que estudia Gestió i Administració, va destacar: “Vaig tenir problemes per entrar a la universitat i llavors vaig apuntar-me a l’Hedera. Amb l’ajuda de l’Arnau ho he aconseguit: em va ajudar a escollir opcions de carrera, a fer la matrícula i també m’està ajudant en aquest inici a la universitat”.
Per a Alba Marco, estudiant de Sociologia i mentora: “Estem vivint les nostres trobades amb molt de vincle. L’ajudo en els aspectes més burocràtics, però també intento acompanyar-la emocionalment i fer-li de guia en els seus objectius acadèmics”.
Les persones mentores que participen a Hedera no busquen que tots els alumnes que hi participen escullin un itinerari formatiu universitari. L’objectiu és ajudar-los perquè puguin triar amb llibertat i amb les mateixes oportunitats que altres estudiants. És a dir, fer que les situacions de vulnerabilitat social i econòmica no siguin un obstacle insalvable per definir el seu itinerari vital. Aquestes persones voluntàries orienten sobre les sortides professionals dels estudis, ajuden a la preparació de les proves de selectivitat o en els tràmits d’inscripció i sol·licitud de beques, ajuden a gestionar els moments d’incertesa i dubtes, entre d’altres.
La importància de la mentoria social
Jose González, responsable del programa Hedera a Fundesplai, posa de relleu la mentoria social com a eina per a la inclusió: “Per la construcció d’itineraris d’inclusió i impuls de la transició a l’educació universitària, aquest programa de transformació social es fonamenta en la mentoria social, una metodologia d’intervenció que es basa en la figura de la mentora, una persona voluntària que estableix una relació de respecte i confiança amb la persona mentorada, amb el vincle com a concepte fonamental. Fundesplai treballa des de fa anys aquesta metodologia en altres programes d’acció comunitària (inclusió sociolaboral de joves, acompanyament a mares joves i adolescents…), respectant les particularitats de cada territori i necessitats de personalització dins d’un marc genèric, on el treball amb i des de la comunitat és un factor clau.”
La mentoria social és una eina fonamental que enforteix la identificació amb l’entorn i aposta per la força del col·lectiu davant la tendència a la individualització de la societat, on emergeix amb força el concepte de retorn social. En aquest sentit, han estat fonamentals les diferents aliances que Hedera ha generat per poder desenvolupar el programa, establint col·laboracions i convenis a tot el territori català: amb els centres educatius, administracions locals, amb el Departament d’Educació i el Consorci d’Educació de Barcelona, la Coordinadora de Mentoria Social o amb totes les universitats públiques de Catalunya, on majoritàriament s’estan reconeixent crèdits a estudiants que fan de mentor/a a Hedera.
Acompanyament a les persones joves en un moment crucial
En aquesta etapa crucial de les persones joves, en la qual han de prendre decisions transcendents en molt poc temps i on bona part del jovent no disposa de les xarxes de suport necessàries, aquesta persona mentora és crucial en la reducció de les barreres d’accés. Un acompanyament que pot compensar un entorn social que no facilita els itineraris universitaris per la manca de referents, a més de les necessitats econòmiques existents (només el 32% dels joves espanyols que tenen família amb estudis bàsics va a la universitat o fa un Cicle Formatiu de Grau Superior).
Cada relació de mentoria és única, però també des d’Hedera s’han identificat aquells moments clau que són obstacles a superar del jovent destinatari del programa. Destacarien la sol·licitud de beques i inscripció universitària (del jovent universitari de grau perceptor de l’Ingrés Mínim Vital, el 50% no disposava de beca ordinària de matrícula o vinculada a la renda, el 80% per no haver-la sol·licitat), on es confirma la dificultat dels processos burocràtics en famílies on existeix la bretxa digital; o l’acompanyament en la immersió universitària al llarg del primer curs (més de la meitat de l’abandonament es produeix després del primer any de matrícula, i on l’abandonament en joves amb famílies amb estudis primaris és el doble dels de famílies amb estudis superiors).
Cal destacar també l’itinerari formatiu que s’ha dissenyat des d’Hedera per afrontar les diferents etapes que el jovent transita durant aquest període, una formació que ha estat un dels petits tresors que el programa ha generat. Per finalitzar, poder treballar en la recerca sovint extreu dades complementàries que, tot i no ser l’objecte de la investigació, conviden a la reflexió: del jovent que ha demanat mentoria, un 70% són de gènere femení, mentre que de les persones que s’han ofert a fer de mentores, un 80% són també del gènere femení.