Cristina Gallach és periodista i és experta en geopolítica, ja que ha treballat a l’OTAN, l’ONU i la Unió Europea. També va ser Alta Comissionada per a l’Agenda 2030 del Govern de l’Estat, en el moment de posada en marxa dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Actualment, és membre de GWL Voices, una organització formada per dones líders d’arreu del món que treballa per construir un sistema internacional igualitari.
- Com a encarregada de desplegar l’Agenda 2030, creu que la societat la percep com una qüestió útil o necessari?
Depèn molt de la relació que té cadascú amb els diferents temes de l’agenda i la sensibilització de cada persona sobre les qüestions socials, mediambientals, la igualtat o els drets humans… En tot cas, fins a l’any 2018 el coneixement i la percepció eren baixíssims. A partir d’aquell moment es va fer una intensa feina de divulgació i, al mateix temps, perquè es pogués utilitzar com a marc pel disseny, planificació i desplegament de les polítiques públiques de les diferents administracions.
En alguns àmbits de la societat civil hi havia un coneixement més elevat. Per això, es va introduir en tots els sectors econòmics, per anar enfocant canvis de les estructures econòmiques i de producció molt més sostenibles. Un moment de canvi important en la percepció que es té de l’Agenda 2030 es va produir quant a més del govern de l’Estat i altres nivells de govern, sobretot els locals, van fer seva l’agenda i van adoptar-la com a guia d’acció. Això va facilitar un impacte més profund i una capacitat de mesurar els canvis més acuradament.
- Quins reptes tenim per als pròxims 4-5 anys amb referència als ODS?
El més important és que hem d’accelerar l’aplicació de les mesures previstes (socials, mediambientals, de governança…), però l’entorn geoestratègic, europeu i local s’ha complicat moltíssim. L’agenda 2030 no és partidista, és de i per a tots, ja que és una agenda de progrés, prosperitat i igualtat. Però les forces de dreta i sobretot d’extrema dreta arreu l’està atacant molt.
S’està generant una hostilitat absurda, ideològica, en contra del millor programa que ens hem donat per transformar les nostres societats, fer-les més inclusives i salvar el planeta del canvi climàtic. El sistema de les Nacions Unides no pot fer front a l’embranzida de les forces reaccionàries. Per exemple, la delegació dels EUA a l’ONU ha deixat clar que vetarà tots els documents relatius als ODS, ja que consideren que l’Agenda 2030 ingereix en els seus afers interns, i això és inacceptable per la principal potència occidental.
El sector financer internacional, que anava virant cap a posicions de promoure les finances “verdes” i la inversió d’impacte social, es refreda. Malauradament, per tots cantons sorgeix una urgència en la defensa de la sostenibilitat i les polítiques que ens hi faran arribar. Es mantenen, encara, compromisos forts, tant de governs, com empreses, com la societat civil, però el moment és de preocupació. Hem de ser valents i refermar-nos en la ruta escollida. Em preocupa especialment Europa, ja que ha perdut part important del lideratge que havia tingut.
El més important és que hem d’accelerar l’aplicació de les mesures previstes [en els ODS].
- Un dels ODS que sempre ha destacat és la igualtat de gènere. Anem per bon camí?
Sens dubte, l’objectiu 5, el que promou la igualtat entre homes i dones, i posar fi a pràctiques o tradicions denigrants (com ara el matrimoni infantil o forçat, i la mutilació genital femenina), o la plena incorporació en l’economia i en els processos de decisió polítics, és cabdal. De fet, aquest objectiu és transversal: és imprescindible per assolir els altres. I al revés, sense avenços en salut, educació, etc. no es pot assolir la igualtat.
Actualment, el feminisme i les polítiques d’igualtat són qüestionades, una situació que respon a la força dels posicionaments més conservadors, ja que presenten la igualtat de gènere com una suma zero: si un avança, l’altre retrocedeix. És tot el contrari. Una societat més igualitària és més pròspera… Coincideix, a més, que els països amb els indicadors d’igualtat més alts tenen un índex de democràcia més elevat.
L’objectiu que promou la igualtat entre homes i dones […] és imprescindible per assolir els altres objectius. I al revés, sense avenços en salut, educació, etc. no es pot assolir la igualtat.
Les dades, a través d’enquestes, del creixent rebuig dels nois joves del feminisme són molt preocupants. De fet, incomprensibles. Segur que hem fet alguna cosa malament a l’hora d’explicar que els drets de les dones són drets humans, i que beneficien tota la societat. Crec que els nois joves són especialment vulnerables a la pressió mediàtica que exerceixen les ideologies intolerants i discriminatòries. Hem de defensar, explicar i sobretot promoure la igualtat amb molta més eficàcia. Hem d’escoltar aquests joves que se senten perjudicats… És una tasca ingent, però imprescindible. Si no ho fem, ens trobarem totalment atrapats en les dinàmiques de retrocés.
- D’altra banda, quin paper té ara l’ONU, en un context de manca de multilateralisme?
El sistema multilateral creat el 1945, amb les Nacions Unides com a pilar central, està en profunda crisi. La carta fundacional de l’ONU té plena vigència, però el món ha canviat molt i les estructures que en van sorgir no encaixen ara. El sistema es va fundar abans de la descolonització, a l’inici de la guerra freda… S’han fet algunes reformes, però cap en profunditat.
A més, els països no occidentals han experimentat un nivell de creixement i desenvolupament molt alt. I el món unilateral, de després de la caiguda de l’URSS, cada vegada és més “plurilateral”. L’ONU és una clara víctima d’aquests canvis i de la necessitat de reforma profunda, per adaptar-se i recuperar eficàcia. Això coincideix amb el fet que els EUA, que van liderar la creació del sistema actual, d’un cantó se’n volen desentendre i de l’altre, dominar-lo.
A més, per complicar la situació, l’ONU pateix una gravíssima crisi financera. La retirada del finançament dels EUA, per sobre del 25%, està obligant a unes retallades profundíssimes. Aprimar el sistema és necessari, perquè totes les burocràcies tendeixen a generar estructures supèrflues. El que passa és que la reforma no es pot quedar en una dieta severa per reduir costos. El secretari general Guterres ha presentat el pla anomenat UN@80, que s’està discutint, però que està centrat en la reducció pressupostària.
El sistema de prevenció de la pau i la seguretat és molt fràgil. Per exemple, les forces de pau (cascos blaus) estan desapareixent, quan hi ha més conflictes que mai. Hi ha qui defensa retornar a les ocupacions bàsiques de l’ONU: pau, desenvolupament i drets humans. Però també és cert que hi ha processos molt importants, en els quals l’ONU també hauria d’intervenir, com ara regular les noves tecnologies, especialment la digitalització i la intel·ligència artificial, sobre les quals s’han de dissenyar polítiques de control globals. En aquest món incert, perillós i global, les Nacions Unides són més imprescindibles que mai.
El sistema multilateral creat el 1945, amb les Nacions Unides com a pilar central, està en profunda crisi.
- Des de Fundesplai hem posat en marxa una proposta educativa sobre la pau i la democràcia, “Amb Veu i En Peu“. Com valora que puguem abordar aquests temes amb els infants i adolescents en espais no lectius?
És un excel·lent exemple de les accions imprescindibles que s’han de fer. Cal educació, educació i tres vegades educació! S’han de promoure les idees de pau i democràcia a través del diàleg i l’empatia, sobretot entre les persones més joves, que en molts casos han viscut en ambients pròspers, poc associatius, individualitzats i molt competitius.
Hem de generar un efecte virtuós que contraresti les tendències actuals d’imposicions, agressivitat i violència.
Us felicito per la iniciativa, que encaixa perfectament amb l’agenda 2030, en particular l’ODS 16, que ens diu com avençar cap a societats més pacífiques i inclusives, amb institucions fortes, a més de facilitar l’accés a la justícia. Hem de generar un efecte virtuós que contraresti les tendències actuals d’imposicions, agressivitat i violència. Cada vegada ens costa més desencadenar lligams de convivència i solidaritat en la nostra societat més diversa. Aquesta tendència és possible revertir-la amb educació per la pau i la democràcia.
- Com a periodista, com veu el paper de les tecnologies i xarxes socials en la difusió de discursos d’odi i negacionistes?
Sincerament, jo estic alarmada amb l’impacte negatiu de la connectivitat i les xarxes. Fa anys, quan vam començar a accedir a la internet i als telèfons intel·ligents, vam descobrir infinitat de possibilitats positives: accés més ràpid a la informació, facilitació de gestions, més productivitat… Però aviat vam descobrir la part més fosca, sobretot de la mà de les xarxes, que multipliquen perniciosament la part negativa: vexacions, insults, mentides, fins i tot la pornografia…
El més preocupant de tot és que les empreses tecnològiques que fan grans beneficis amb les xarxes a través de la publicitat, no es responsabilitzen de filtrar el contingut perniciós. Diuen que posen controls, però, en tot cas, són molt ineficaços. Els infants són els més vulnerables. A més, es van introduir els dispositius digitals a les aules sense cap límit, ni estudiar l’impacte que tenien en l’aprenentatge. Ara que les aules estan digitalitzades, hem de tornar als llibres de paper i les pissarres de guix. I els nens i nenes pateixen problemes de dependència i dificultats psicològiques. En mig de tot això, despertar el sentit crític és més imprescindible que mai. S’ha de fer a casa i a les escoles. S’ha de fer amb diàleg constant, sincer, obert amb els més joves, confrontant-los a les realitats complexes. Solucions fàcils a problemes molt complexos són impossibles. Entrem en una fase de provar, analitzar i dialogar molt més que mai.
- Aquest diari el llegeixen molts infants i persones joves. Té algun missatge d’optimisme per a ells i elles de cara al futur?
L’agenda 2030 és una agenda per un futur millor. Pel planeta i les persones. Representa un compromís intergeneracional, el més sòlid que mai s’ha definit. Les generacions adultes hem decidit que no volem deixar un planeta pitjor del que hem rebut i que tenim la possibilitat de posar fi a la pobresa extrema i reduir les desigualtats socioeconòmiques i de gènere. Ara veiem que és una tasca ingent. Però és el nostre compromís, i no ens podem fer enrere.
Hem de reclamar dels polítics i responsables de les administracions que les seves polítiques no es desviïn dels compromisos acordats. I és imprescindible que siguem sincers amb les noves generacions, que el camí no serà fàcil. Però si incorporem més joves als debats i a les tasques necessàries estaran més conscienciats. Hem de revertir la idea que circula que les noves generacions viuran pitjor que els adults actuals. És cert que hi ha crisis terribles, guerres, inseguretats i que la democràcia recula al món. Però tenim la voluntat i el compromís que el benestar que gaudim no retrocedeixi, al contrari, expandir-lo el més possible. El futur no està escrit! L’escrivim tots cada dia.