Recull d’audiovisuals entorn el sistema agroalimentari que poden ser molt útils per engegar un espai de reflexió amb infants i joves sobre aquestes temàtiques.

• Desenvolupar una mirada crítica al voltant de les temàtiques dels audiovisuals
• Participar d’un debat fent analogies i contraposant realitats.
• Dialogar i apreciar les distintes opinions.

Netflix

Sèries documentals d’interès:

– Podredumbre: Sèrie documental de dues temporades, que aireja els draps bruts de la indústria agroalimentària i les conseqüències per a la nostra salut. Perquè som el que mengem, però, sabem el que mengem?

– Sustainable: L’agricultura intensiva, a gran escala i amb fins comercials, que es practica des de fa diverses dècades, ha accelerat el deteriorament ambiental, fins al punt de posar en perill la sostenibilitat del planeta. El xef Rick Bayless conversa en aquest documental amb pagesos sobre com la gestió del sistema alimentari és clau per a les generacions futures.

Documentals a Youtube

El sucre actua en el cervell de la mateixa manera que les drogues, alliberant dopamina, un neurotransmissor que dona molt de plaer. A més a més, el sucre refinat es converteix en greix amb el conseqüent impacte en l’increment del sobrepès. Un tema de salut prou important com per debatre’l amb els grups de joves. Aquí teniu dos recursos:

– The sugar film espanyol That Sugar Film Español – YouTube

– Documental Sobredosis de azúcar Documental Sobredosis de azúcar – YouTube

Vídeo-clips a Youtube

– FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’agricultura). Estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món 2022 / State of Food Security and Nutrition in the World 2022 – YouTube

– Generalitat: Què és el malbaratament alimentari? Lluitem contra el malbaratament alimentari – YouTube

– Govern Andorra. Què és el malbaratament alimentari? Amb animacions. El malbaratament alimentari – YouTube

Orientacions didàctiques

Abans de veure qualsevol dels films penseu a generar expectatives entre els nois i les noies. Per exemple: a banda de preparar la sala com un espai de cinema, cuinar crispetes…, desperteu l’interès triant imatges dels films o petits fragments per decorar uns dies abans la sala.

Després de veure la pel·lícula i abans d’iniciar el debat ajudeu als infants a expressar els sentiments que ens ha provocat, quines coses ens ha fet pensar,  com ens ha fet sentir, etc. Podeu emprar tècniques artístiques.

Organitzem el debat a partir de la tècnica del diàleg socràtic. Veiem quins passos i moments cal implementar.

La pregunta

Un cop haguem visionat el curt, l’educador/a llançarà l’anomenada “pregunta d’obertura”. Aquesta és la que dona peu al debat i ha de complir una sèrie de requisits:

Ha de ser prou àmplia com per encetar un debat que no focalitzi en una única temàtica o subtema del text.

Cal evitar les connotacions o els judicis de valor que posicionin l’educador/a en un o altra paradigma o resposta.

Ha d’apuntar a la idea principal del vídeo però sent prou àmplia per a que generi controvèrsia i desperti la reacció dels participants.

Alguns exemples podrien ser: Quin títol posaríeu a aquest film? Què creieu que vol expressar l’autor/a? De què tracta en essència la trama? Caldrà tenir preparades preguntes de seguiment per si el diàleg no avança o s’estanca en algun punt.

La disposició de l’espai

Es crearan dos cercles concèntrics (dins i fora). Els infants o joves del cercle central seran els que duran a terme el debat. Els infants o joves del cercle exterior jugaran diferents rols que explicarem en el punt següent. És molt important, d’aquí la distribució en cercle, que totes les persones participants puguin tenir contacte visual i escoltar-se amb facilitat. L’educador/a  millor fora dels cercles per evitar una posició que pugui denotar superioritat.

 Estratègies per al diàleg

– Sense aixecar la mà per intervenir. Hem d’aprendre a trobar el moment indicat per intervenir.
– Evitar les interrupcions.  És una regla bàsica per tal de poder entendre’ns i que totes les opinions puguin ser escoltades i acabades.
– Quan intervenim hem de contestar a les intervencions anteriors, sense introduir un tema nou si no considerem que el subtema anterior ha quedat esgotat o tancat.
– Utilitzar un llenguatge clar i entenedor. Parlar pausadament per promoure un clima de confiança i calma.
– En cas de no entendre algun argument podem preguntar al o la participant i demanar que ho expliqui de nou.
– En cap moment es podrà faltar al respecte a cap participant per més desacord que puguem mostrar amb ell o ella.

Els rols durant el diàleg

El paper del cercle extern és tan important com l’intern. Els diferents rols que jugaran els infants i joves del cercle extern són:

– Relatoria: Pren notes de les idees principals i preparà les conclusions del debat

– Comptador/a de referències: Compta quantes vegades cada membre fa referència al vídeo. Comptador/a d’intervencions: Compta quantes vegades intervé cada membre i fa una estadística final.

– Ombres: Avaluen individualment (en la mesura del possible hi ha una ombra per participant) a cada membre del debat segons la següent pauta (amb progressió d’1 a 5):

* Parla de forma entenedora i amb calma?
* Argumenta les seves afirmacions?
* Utilitza el text per a fer referències fonamentades?
* Escolta als altres respectuosament?
* Utilitza llenguatge inadequat?
* Té un paper de lideratge en el debat?
* Es dirigeix i manté visualment contacte amb tots els participants?
* Evita els debats hostils amb altres participants?
* Lliga els seus arguments amb el d’altres participants?

Important: Adapteu aquests rols i les explicacions a les edats dels infants i joves. Valoreu si convé suprimir-ne algun per facilitar la comprensió de les funcions. També seria interessant preveure cartellets on constés el rol que s’assumeix per fer-lo més creïble i fitxes d’observació (amb ús de gomets o similar), per facilitar les tasques.

El paper de l’equip

Excepte en el moment de la pregunta d’obertura el paper de l’educador/a hauria de ser discret. En cas que sorgissin conflictes hauríem de promoure que sigui el mateix cercle central qui els reguli. Naturalment, en funció de l’edat dels infants i joves el paper de l’educador/a serà més o menys intervencionista.