PRESENTACIÓ

Per treballar aquesta dinàmica ens caldrà disposar d’una sèrie d’imatges de diferents persones amb diverses característiques estereotipades, així com diverses capsetes que contindran les imatges.
Aquestes fotos representaran a col·lectius que poden sentir-se discriminats o segregats per diferents motius. De cada col·lectiu hi haurà una imatge de cada gènere/sexe.

Algunes propostes:

– Diferents nacionalitats (africana, europea, llatinoamericana, nord-americana, asiàtica…)

– Diferents religions amb vestuari o accessoris que els caracteritzin (budista, cristiana, jueva, musulmana…)

– Edats (infants, adults, gent gran…)

– Diferents professions (gerent, obrer/a, esportista, carnisser/a,

– Conductor/a, cambrer/a, servei de neteja…)

– Gènere (imatges estereotipades dels diferents gèneres i LGBTQ)

– Classes socials (pobresa, classe mitjana i riquesa)

– Dues fotos, d’una dona i d’un home, el més neutral possible pel que fa a roba, gestos, cabells…)

– Per últim, un mirall

L’ACTIVITAT

Les imatges es mostraran una per una a les persones participants, dins de cada capseta, de manera que només aquesta persona pugui veure-la. A cada capseta hi haurà, com a mínim, 3 imatges dels diferents col·lectius abans mencionats i una quarta fotografia que serà la dona o l’home “neutres” i, en el fons, un mirall.

Es guiarà al grup d’infants amb diferents preguntes com per exemple (caldrà adaptar segons edats):

– Com creus que la societat o la resta de la gent el/la veu?
– Creus que és feliç? Creus que les coses li van bé?
– Series amiga o amic d’aquesta persona?

Es faran aquestes preguntes amb cadascuna de les fotografies fins a arribar al mirall. Es demanarà a les persones participants que no facin gestos verbals ni no verbals, perquè la resta no pugui anticipar que al fons hi ha un mirall. Tot seguit generem un espai de reflexió:

– Totes les imatges em causen la mateixa sensació? Per què?
– Com t’has/us heu sentit quan has/heu vist el mirall?
– A més a més d’un el mirall, us heu sentit reflectits o identificats amb alguna altra imatge? Amb quina?

També podeu muntar plafons que acompanyin la reflexió. Inclús es pot organitzar en una línia de capsetes estàtiques per la que les persones participants van passant d’una en una fins a finalitzar en la que conté el mirall i al costat un plafó amb les reflexions finals.

La reflexió ha de servir per prendre consciència de la mirada que tenim sobre nosaltres mateixes i sobre les altres persones. Adonar-nos dels estereotips i els prejudicis que tenim i del seu impacte. Assumir-los per treballar-los i evitar que derivin en actituds de discriminació i odi.

L’activitat es pot complementar amb el visionat d’algun film abordi la temàtica dels estereotips, la discriminació, el racisme. Aquí trobareu recursos.

Per saber: Què són els prejudicis i els estereotipis?

Font: Guia pràctica per a l’agent antirumors

El prejudici és una actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup. Allport (1954). Els estereotips són atribucions generalitzades de determinades característiques d’alguns membres d’un grup al seu conjunt. S’atribueixen qualitats a una persona com a membre d’un grup i no se la jutja per la seva individualitat (Myers, 1995).”

Les imatges negatives que es tenen d’un grup de persones condueixen a emetre judicis negatius sobre elles sense fonamentar-se en una experiència directa o real. A més, les actituds negatives que es mantenen vers un determinat grup es fan extensibles a cadascun dels seus membres.

Acceptar el tòpic que popularment s’associa a les persones immigrades (pobres, sense estudis ni preparació, amb actituds incíviques, amb creences i costums que poden semblar absurds) és ignorar l’enorme heterogeneïtat de trajectòries migratòries, orígens, situacions.

Tampoc no hem de caure en l’error de pensar que els prejudicis són unidireccionals, tot al contrari: n’hi ha a tots els grups socials i en totes les direccions. Alhora també hi ha tòpics entre col·lectius: per exemple, de les persones marroquines cap a les llatinoamericanes, de les catalanes cap a les quals van emigrar del sud de la península.

Família, amistats, relacions de veïnatge i de feina, així com mitjans de comunicació són transmissors d’imaginaris que no tan sols no qüestionem, sinó que acabem assumint com a propis, de manera que nosaltres ens acabem convertint en la veu difusora dels estereotips i dels prejudicis associats.