Hi ha diferents maneres de jugar a les bales segons el país on es jugui. A cadascun d’ells el joc té diferents noms com caniques, cascarines sembeques…

Per poder jugar necessitem que el terreny de joc sigui una superfície de terra, preferiblement. El primer pas és dibuixar un cercle a terra. Un cop fet, els jugadors/es s’hauran de col·locar a una certa distància del cercle.

Un cop els jugadors/es estiguin col·locats/des, comença el joc, consisteix a llençar la bala dins del cercle. Si la bala sobresurt del cercle no té puntuació. Guanya el jugador/a que tingui més bales dins del cercle.

Un altre variant és fer un forat al mig del cercle i que les bales hagin d’entrar-hi. En el cas que es quedin fora, no puntuaran. Guanya el jugador/a que tingui més bales dins del forat.

També es pot fer una variant cooperativa en què cadascú tira en el seu torn però l’objectiu és que entre tots i totes aconseguim posar totes les bales dins el forat abans que s’acabi el temps. Podem fer servir un rellotge de sorra gran o un cronòmetre per marcar el temps.

Les bales també són elements col·leccionables i intercanviables i seran més o menys valuoses segons la seva mida, pes, rugositat, brillantor, color,… cada infant té les seves preferides i pot crear la seva pròpia col·lecció. Antigament, sovint, quan es jugava de manera competitiva, l’infant que perdia havia de donar una bala al que havia guanyat.

Material: Bales de vidre o pedra de diferents mides.

Si vols saber-ne més et proposem que consultis la web de Federació Española de Canicas.