Al maig es va iniciar la tramitació al Parlament de Catalunya per dotar d’un marc jurídic la feina de les entitats socials i l’octubre va superar el debat a la totalitat.
Al maig es va iniciar la tramitació al Parlament de Catalunya per dotar d’un marc jurídic la feina de les entitats socials i l’octubre va superar el debat a la totalitat.
Malgrat comptar amb una històrica tradició associativa, fins ara, el Tercer Sector Social no ha disposat d’un marc legal propi a Catalunya. Per canviar aquesta situació, la Taula d’entitats del Tercer Sector i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social –com a representants– han impulsat una llei que posi en valor la feina de les entitats socials, així com la seva participació en el disseny, l’execució i el seguiment de les polítiques públiques: “Aquesta és una llei essencial per a les persones i per al país. La Llei del Tercer Sector Social és necessària, oportuna, urgent i viable”, segons paraules de Francina Alsina, presidenta de la Taula.
Amb aquest objectiu al maig la llei va entrar a tramitació al Parlament amb el suport de tots els partits polítics (excepte Vox). Al mes d’octubre, la llei va fer un pas més després de superar el debat a la totalitat, sense que cap grup polític presentés esmenes a la totalitat, amb la qual cosa el text ha de continuar amb els tràmits parlamentaris en ponència i comissió.
Què diu la llei?
La proposició de llei consta de 19 articles (dividits en 4 capítols), una disposició addicional, una disposició derogatòria i sis disposicions finals.
Al primer capítol es fa referència a la definició de les entitats del tercer sector, als principis rectors i al seu àmbit d’aplicació. La proposició especifica, al segon capítol, qüestions relatives a la col·laboració entre el Tercer Sector Social i els sectors públic i privat, com ara els instruments no contractuals. “Creiem que la col·laboració entre les entitats socials i les administracions és bàsica i que s’ha d’establir des de la coresponsabilitat”, va comentar la presidenta de la Taula.
El tercer capítol posa sobre la taula la necessitat que el Tercer Sector esdevingui un interlocutor reconegut, no només de manera implícita, sinó també amb garanties de dret, amb suport institucional i amb un finançament adequat per poder desenvolupar la seva feina. Així, una major inversió i un reforç pressupostari des de les administracions públiques, en paraules d’Alsina, garantirien la sostenibilitat dels programes. Per últim, s’estableixen les mesures de foment del sector, que inclouen la regulació del ‘Pla d’impuls i promoció del Tercer Sector’.
Des de Fundesplai confiem que la Llei del Tercer Sector es pugui aprovar i que s’articulin els mecanismes necessaris per desplegar-la i fer-la efectiva.