Aquest escrit va dedicat a totes les persones que deixen les seves llars per aconseguir una vida més digna i molt especialment a totes les persones, joves i infants que no ho han aconseguit.
Lamentablement no tots els processos migratoris arriben a bon port. Aquest escrit va dedicat a totes les persones que deixen les seves llars per aconseguir una vida més digna i molt especialment a totes les persones, joves i infants que no ho han aconseguit. Un escrit pel Dia Internacional de les persones migrants que promou el sentiment de ciutadania global que aquest any treballem amb la proposta educativa NuSOS.
“L’any 1952, la meva àvia, una dona sàvia, valenta i plena de somnis… va decidir creuar l’oceà amb la seva filla de 3 anys per retrobar-se amb el meu avi, que havia marxat uns quants mesos abans. Van sortir de Galícia cap a Montevideo. 23 dies en un vaixell, en unes bodegues mig preparades amb una mena de lliteres on viatjaven amuntegades més de 150 persones. Un 19 de març van arribar a l’Uruguai. Viatjaven del nord al sud, en una època en que les oportunitats estaven al sud ….
51 anys després, l’any 2003, jo i la meva parella, vam fer el camí invers… del sud al nord… amb un gir de brúixola que indicava que ara el nord representava les possibilitats de nous horitzons. El 6 d’abril i després d’unes hores d’avió vam arribar a Catalunya. I sense adonar-nos-en la història de la meva família va tornar a escriure els seus capítols en aquest “nord” dels meus avis i besavis i que sense saber-ho també seria el de la meva filla.
I és que la nostra història familiar està tenyida de migracions… anades i tornades… de “suds” i “nords”…de maletes que es fan i desfan, de somnis que es volen fer realitat sigui on sigui…. en definitiva, un legat familiar que ens diu que la veritable llar es crea allà on decideixes crear-la i que el món no és exclusiu de ningú.
A la nostra família aquests processos migratoris ens han representat molts aprenentatges i sense cap dubte, una gran riquesa: Un ventall de llengües que ens identifiquen (gallec, català, castellà d’Espanya i castellà d’Uruguai…) i amb les que hem dit coses importants com t’estimo, adéu, perdó, tornaré…
La sort de tenir família, amics i amigues i persones estimades a una banda i un altre de l’oceà. Un fet que ens dona el privilegi i la possibilitat de tenir sempre qui ens espera (i esperem), qui ens enyora (i enyorem), i ens confirma que l’amor no entén de distancies ni fusos horaris. I alhora, ens confirma que sempre podem continuar la nostra història en qualsevol d’aquests llocs… o en qualsevol altra part….
Saber que sempre és possible tornar a començar i que la millor credencial i el millor equipatge ets tu mateix/a i els teus somnis i ganes de portar-los a terme.
Un clar reconeixement per les arrels (d’on venim) i un convenciment absolut que quants més “nutrients diferents” s’aportin a la planta (noves experiències, llocs, cultures) més grans i fortes seran les branques. Concebre el respecte i valoració de la identitat i de la diversitat com a fonts d’enriquiment de les persones i també dels pobles” .
Maria Bruno Blanco
Prou de murs, prou de morts, prou de retenir les persones en condicions inhumanes! Que cap territori i que cap illa es converteix en presó!
Instem als governs a garantir el Dret a Migrar i a respectar els Drets Humans