Prevenció i seguretat

L’actitud de prevenció davant del risc i d’atenció als petits accidents de la vida quotidiana formen part del desenvolupament de l’autonomia.
Amb els infants sovint hi ha dues situacions oposades. D’una banda, aquells que gaudeixen o pateixen una sobreprotecció extrema, emparats per una família que s’angoixa fàcilment i que bloqueja l’aprenentatge de la superació de les dificultats. De l’altra, aquells infants una mica deixats, que sempre campen sols, que sovint no tenen a prop la figura materna o paterna quan la necessiten i que s’acostumen fàcilment a actuar massa alegrement davant dels perills.
Tant en un cas com en l’altre, no s’estimulen la percepció i la prudència davant del risc, ni les destreses per guarir-se i protegir-se.
En el cas dels adolescents, les característiques psicològiques pròpies d’aquesta etapa afegeixen algunes dificultats complementàries. Molt sovint se senten infal·libles, les desgracies mai no els poden passar a ells i tendeixen a autoenganyar-se respecte les seves possibilitats o, simplement, passen per alt el petit detall de calcular les conseqüències de les accions que emprenen o dels embolics en els quals es fiquen.