Una font permanent de contradiccions entre la salut i la cultura és, precisament, l’alimentació desequilibrada i el consum de substàncies tòxiques que provoquen addiccions nocives per a la salut. La dieta mediterrània -tradicional de la nostra cultura- ha estat darrerament substituïda en part per altres hàbits alimentaris.
L’augment del consum de carn, sucre, aliments molt concentrats o molt calòrics, menjars preparats i tota mena de llaminadures va en detriment del consum de verdures, llegums, fruita i peix, tan necessaris per mantenir una dieta equilibrada. La família té un paper protagonista en aquest aspecte però els educadors i educadores gaudim de molts espais per educar els nois i noies en l’adopció d’hàbits alimentaris sans com ara: a l’hora del berenar a l’esplai, quan marxem d’excursió, durant les activitats de vacances…
És obvi que totes les persones necessitem menjar per viure, però els valors estètics que imperen en la nostra societat (especialment el culte a un cos prim) han agreujat considerablement un conjunt de problemes de salut relacionats amb el fet d’alimentar-se, que es coneixen amb el nom de trastorns del comportament alimentari.
L’anorèxia i la bulímia nervioses són dos d’aquests trastorns i afecten principalment els nois i noies durant l’adolescència, quan els estats corporals són més canviants i l’adolescent pot sentir-se satisfet o no respecte a aquests. Ambdós trastorns tenen a veure amb la preocupació excessiva per la silueta i el pes i amb l’alteració greu de la pròpia imatge corporal que du el jove a una ingesta quasi inexistent, en el cas de la l’anorèxia, o voraç seguida de vòmits, en el cas de la bulímia.
Els educadors hem de prendre consciència dels models que transmetem als infants, estar-hi atents i ser bons observadors per actuar a temps i, sobretot, potenciar l’esperit crític enfront dels estereotips culturals i la publicitat.