Conceptes clau

.Igualtat: aquest terme expressa el dret de qualsevol ser humà al reconeixement de la seva dignitat personal. No hi ha dues persones iguals, per això, tractar de manera igual a aquells que es troben en situació de desavantatge és sempre injust. Perquè hi hagi igualtat entre persones és necessari atendre a la diversitat, les diferències, que iguali realment i que no consolidi les desigualtats.

.Equitat: acció de fer un repartiment just i proporcional a les necessitats de cada individu.

.Justícia social = binomi equitat i igualtat: són dos principis estretament vinculats. L’equitat introdueix un principi ètic, o de justícia en la igualtat. L’equitat ens obliga a plantejar-nos els objectius que hem d’assolir per aconseguir una societat més justa. Una societat que apliqui la igualtat de manera absoluta serà una societat injusta, ja que no tindrà en compte les diferències que existeixen entre les persones. Alhora, una societat on les persones no es reconeguin sota el principi d’igualtat, és a dir, com a iguals, tampoc no serà justa.

.Discriminació: significa diferenciar, separar una cosa d’una altra. Discriminació negativa, tracte desigual que afecta als drets i a les oportunitats de les persones que la pateixen. Cal distingir-la de la discriminació positiva quan raonadament i objectivament es tracta de forma desigual un grup històricament discriminat o uns grups vulnerables, per així, de forma legítima posar-los en el mateix nivell que les altres persones. Un exemple, d’això, és situar en espais preferents en els transports públics, a aquelles persones que necessiten aquesta atenció especial.

.Estereotip: es defineix com un conjunt de creences socials que comparteix la majoria de les persones sobre les característiques d’altres grups o col·lectius. Són una simplificació de la realitat.

.Prejudici: tenir una opinió preconcebuda (generalment negativa ) cap a un determinat grup o persona, que està originada per les creences generalitzades que es té d’aquest grup i que no té en compte les seves característiques individuals.

.El binomi estereotip i prejudici: són en definitiva representacions mentals que ens ajuden a interpretar la complexitat de la realitat, tanmateix si no les fem conscients i flexibles poden derivar a actituds rígides i extremes, com ara la discriminació, el racisme o la xenofòbia.

.Pobresa: es refereix a la carència de recursos per satisfer les necessitats més bàsiques. Es parla de pobresa absoluta a la situació en què certs aspectes mínims de la vida com ara alimentació, educació, salut o vivenda no es tenen. El Banc Mundial situa la línia de la pobresa absoluta per als països empobrits en un dòlar al dia. La pobresa relativa o risc a la pobresa, considera que una persona és pobra quan està en situació de desavantatge respecte de la resta de persones del seu entorn. Aquesta perspectiva està molt lligada a la noció de desigualtat i parteix de la base que la població en risc de pobresa és la que té una renda que cau per sota del que es pot considerar un nivell de vida mitjana en la societat en la qual resideix.

.Exclusió social: es considera que aquest terme supera el de pobresa, en el sentit que no es defineix únicament per la situació econòmica sinó que implica també la impossibilitat d’exercir els drets socials, de participació en tots els àmbits de la societat.

.Gènere i sexe: segons l’antropòloga Marta Lamas, el gènere és el conjunt d’idees (característiques socials i culturals), sobre la diferència sexual que atribueix característiques femenines i masculines a cada sexe, a les seves activitats i conductes o a les esferes de la seva vida, mentre que el sexe es refereix a les diferències biològiques i naturals que les persones tenim al néixer.

.Estereotips de gènere: comportaments i valors que s’espera que desenvolupem pel fet de ser home o dona. Els més comuns atribuïts a les dones són: sensibilitat, debilitat, tendresa, passivitat, dependència i els associats al homes són: competitivitat, acció, força, duresa, insensibilitat, etc.

.Sexisme: s’anomena sexisme a la discriminació de persones d’un sexe per considerar-lo inferior a l’altre.

.Homofòbia: odi a les persones que tenen una orientació sexual, sentimental i afectiva vers homes i dones del mateix sexe.

.Coeducació: un centre coeducatiu pretén superar el sexisme i l’androcentrisme adoptant els mecanismes que es creguin més oportuns per avançar cap a un enfocament equitatiu dels continguts, dels mètodes, del llenguatge, de les relacions, de l’organització i de tota la dinàmica generada en la pràctica educativa. La coeducació obre pas a la llibertat de ser el que es vulgui ser i com es vulgui ser a nenes i nens, a noies i nois, a dones i homes.

.Dèficit: l’absència o limitació d’una funció important per al desenvolupament de la persona. Són dèficits: la manca o disminució greu de visió o audició, qualsevol limitació motora (paràlisi, miopaties, amputacions, etc.) o intel·lectual (síndrome de down, encefalopaties, retards maduratius, etc.), o en altres esferes del desenvolupament, més relacionades amb aspectes psíquics i afectius (trastorns generalitzats del desenvolupament, on entren les diferents formes d’autisme, etc.)

.Discapacitat: seria l’efecte que té el dèficit, entre altres variables, en l’adaptació de la persona al seu entorn. Tenint en compte dues coses: que un mateix dèficit pot provocar discapacitats molt diferents; i que no podem pressuposar que el “dèficit” sigui sempre la principal causa d’aquestes dificultats d’adaptació.

Posem un exemple: un nen amb hipoacúsia ben treballat tindrà una discapacitat molt lleu (entén el que li diuen, interès per a l’aprenentatge, bona relació amb els companys, etc.). La mateixa hipoacúsia en un nen acabat d’arribar, no treballat, que es troba amb un ambient i una llengua diferent, etc., es trobarà en una situació diferent i, en aquest cas, potser hi haurà altres components que dificultin la seva adaptació, més enllà de la hipoacúsia: que s’ubiqui en el nou sistema, que adquireixi determinats hàbits acadèmics, que recuperi el desfasament d’aprenentatges que porta, que agafi seguretat amb ell mateix, que se li reforci el treball de la llengua d’acollida, etc.

Des del punt de vista educatiu, davant del dèficit hi podem fer poca cosa, encara que és important: acceptar-lo i amb això acceptar el nen, no rebutjar-lo ni marginar-lo i fer-li veure que “no ens espanta ni suscita rebuig” el seu dèficit. En canvi, que augmenti o disminueixi la discapacitat depèn molt de nosaltres i de la nostra acció educativa. Sempre que posem confiança en les seves “altres” capacitats i que som afectuosament exigents en que les posi en marxa, assolint progressivament cotes més altes d’autonomia i autoconfiança, estem reduint de forma significativa la seva discapacitat.

.Educació inclusiva: concepte pedagògic que es fonamenta en el principi del reconeixement de la diversitat com a valor positiu. Promou una escola per a tothom i accepta que cap infant és igual a un altre. Totes i tots, tinguin o no una discapacitat, són persones amb característiques socials, intel·lectuals, físiques i psicològiques diferents. Això li permet atendre les necessitats particulars de cada infant per al seu millor desenvolupament integral, i sensibilitzar al grup, i a la llarga a la societat, sobre el valor de la diversitat i la cooperació.

Amb la col·laboració de: