La dial\u00e8ctica entre una moral espartana (l’esfor\u00e7, la const\u00e0ncia, la superaci\u00f3 de les dificultats..) i una moral hedonista (el plaer, l’alegria de la vida, la contemplaci\u00f3 est\u00e8tica de la vida…) no es pot resoldre avui sense una s\u00edntesi harm\u00f2nica entre esfor\u00e7 i plaer, una s\u00edntesi no excloent dels dos pols. A m\u00e9s a m\u00e9s, l’esfor\u00e7 i el plaer tenen una dimensi\u00f3 individual i una dimensi\u00f3 col\u00b7lectiva i altruista de gran potencial educatiu.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
L’esplai \u00e9s ple d’estones d’esfor\u00e7 i d’estones de plaer, i la frontera entre aquests dos moments no \u00e9s n\u00edtida ni estable.
Hi ha esfor\u00e7os absolutament barrejats amb el plaer, com per exemple, l’esfor\u00e7 de cantar b\u00e9 una can\u00e7\u00f3 i el plaer d’adonar-se que s’est\u00e0 aconseguint. Aquest tipus d’esfor\u00e7 amb gratificaci\u00f3 molt immediata s\u00f3n viscuts positivament gaireb\u00e9 sempre.
I tamb\u00e9 hi ha esfor\u00e7os poc gratificants a curt termini, per\u00f2 absolutament necessaris per a la conviv\u00e8ncia (com per exemple, rentar els plats d’un campament). Aquests esfor\u00e7os, per\u00f2, poden ser viscuts positivament si es troba el sentit i la justificaci\u00f3, i, fins i tot, poden ser una ocasi\u00f3 de retrobar el plaer amagat en els actes quotidians m\u00e9s senzills.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
Hi ha un esfor\u00e7 i un plaer que pertanyen i han de seguir pertanyent a l’esfera individual. \u00c9s tot el que te a veure amb l’autoconeixement i l’autoestima, i que posa a l’infant i a l’adolescent en la tensi\u00f3 de controlar-se, acceptar-se i, tamb\u00e9, mimar-se.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
D’altra banda, hi ha un esfor\u00e7 i un plaer que pertanyen a l’esfera del col\u00b7lectiu. \u00c9s tot el que t\u00e9 a veure amb els lligams, compromisos i relacions que s’estableixen en un grup.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
L’esplai \u00e9s un marc idoni per reinventar i redescobrir esfor\u00e7os i plaers individuals i col\u00b7lectius, a partir d’experi\u00e8ncies vitals que ens empenyen a exclamar: Eureka! Ho hem aconseguit!<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
“Com m\u00e9s f\u00e0cil i r\u00e0pid, millor…”<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n A les entitats no ens limitem a reflexionar i debatre l’educaci\u00f3 en valors, sin\u00f3 que ens basem en la viv\u00e8ncia directa, a fer que els infants es comprometin en fer les coses ben fetes i anar m\u00e9s enll\u00e0 de la satisfacci\u00f3 individual per passar a la satisfacci\u00f3 grupal. Aleshores, constantment treballem per combatre el consumisme i el plaer immediat per tal d’avan\u00e7ar en ser ciutadans de dret a ser ciutadans amb deures.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n La societat de consum proporciona satisfacci\u00f3 immediata sota la llei del m\u00ednim esfor\u00e7 a partir de l’oferta de bens de consum progressivament m\u00e9s sofisticats i innecessaris.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n Aquest clima cultural tendeix a retardar la maduraci\u00f3 intel\u00b7lectual i emocional dels infants pel que fa a la capacitat d’espera. Molts educadors es lamenten de la “immediatesa” dels infants i adolescents: els costa massa escoltar, els costa massa llegir, els costa massa acabar all\u00f2 que comencen. Per contra, tendeixen a interrompre, a distreure’s… a dispersar-se entre un munt d’est\u00edmuls ef\u00edmers i contradictoris.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n De l’individu al col\u00b7lectiu, eduquem per a la ciutadania<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n “Bon ciutad\u00e0 \u00e9s aquell que coneix i defensa els seus drets,assumeix i acompleix els seus deures i , a m\u00e9s a m\u00e9s, procura que tots aquests drets i deures es facin extensius a aquells que encara no els tenen reconeguts o no poden exercir-los”<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n Ser ciutad\u00e0, doncs, suposa pensar en clau de nosaltres en lloc de pensar i actuar en clau de jo. Passar del jo al nosaltres no \u00fanicament tindr\u00e0 uns benefici pels altres sin\u00f3 pel propi infant. Per fer-ho possible hem d’afavorir els espais i les viv\u00e8ncies per passar del “jo vull” per passar al “nosaltres volem”.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n La pr\u00e0ctica de la ciutadania \u00e9s el que fem quan oferim als nostres infants i joves activitats que les preparin i els donin les habilitats per convertir-se en ciutadans de dret i deure. Quan fem un taller on la base \u00e9s la reflexi\u00f3 i el debat els hi estem oferint l’oportunitat de posar en marxa h\u00e0bits de di\u00e0leg, escolta… Quan pactem les normes a les assemblees per regular la vida de grup, els estem oferint l’oportunitat d’experimentar els valors de la conviv\u00e8ncia. Quan plantegem projectes de cooperaci\u00f3 els estem facilitant el plaer de gaudir de l’\u00e8xit col\u00b7lectiu i fer quelcom pels dem\u00e9s.<\/p>\r\n\r[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La dial\u00e8ctica entre una moral espartana (l’esfor\u00e7, la const\u00e0ncia, la superaci\u00f3 de les dificultats..) i una moral hedonista (el plaer, l’alegria de la vida, la contemplaci\u00f3 est\u00e8tica de la vida…) no es pot resoldre avui sense una s\u00edntesi harm\u00f2nica entre esfor\u00e7 i plaer, una s\u00edntesi no excloent dels dos pols. A m\u00e9s a m\u00e9s, l’esfor\u00e7 […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"\r\n La dial\u00e8ctica entre una moral espartana (l'esfor\u00e7, la const\u00e0ncia, la superaci\u00f3 de les dificultats..) i una moral hedonista (el plaer, l'alegria de la vida, la contemplaci\u00f3 est\u00e8tica de la vida...) no es pot resoldre avui sense una s\u00edntesi harm\u00f2nica entre esfor\u00e7 i plaer, una s\u00edntesi no excloent dels dos pols. A m\u00e9s a m\u00e9s, l'esfor\u00e7 i el plaer tenen una dimensi\u00f3 individual i una dimensi\u00f3 col\u00b7lectiva i altruista de gran potencial educatiu.<\/p>\r\n\r\n L'esplai \u00e9s ple d'estones d'esfor\u00e7 i d'estones de plaer, i la frontera entre aquests dos moments no \u00e9s n\u00edtida ni estable. Hi ha un esfor\u00e7 i un plaer que pertanyen i han de seguir pertanyent a l'esfera individual. \u00c9s tot el que te a veure amb l'autoconeixement i l'autoestima, i que posa a l'infant i a l'adolescent en la tensi\u00f3 de controlar-se, acceptar-se i, tamb\u00e9, mimar-se.<\/p>\r\n\r\n D'altra banda, hi ha un esfor\u00e7 i un plaer que pertanyen a l'esfera del col\u00b7lectiu. \u00c9s tot el que t\u00e9 a veure amb els lligams, compromisos i relacions que s'estableixen en un grup.<\/p>\r\n\r\n L'esplai \u00e9s un marc idoni per reinventar i redescobrir esfor\u00e7os i plaers individuals i col\u00b7lectius, a partir d'experi\u00e8ncies vitals que ens empenyen a exclamar: Eureka! Ho hem aconseguit!<\/p>\r\n\r\n \"Com m\u00e9s f\u00e0cil i r\u00e0pid, millor...\"<\/strong><\/p>\r\n\r\n A les entitats no ens limitem a reflexionar i debatre l'educaci\u00f3 en valors, sin\u00f3 que ens basem en la viv\u00e8ncia directa, a fer que els infants es comprometin en fer les coses ben fetes i anar m\u00e9s enll\u00e0 de la satisfacci\u00f3 individual per passar a la satisfacci\u00f3 grupal. Aleshores, constantment treballem per combatre el consumisme i el plaer immediat per tal d'avan\u00e7ar en ser ciutadans de dret a ser ciutadans amb deures.<\/p>\r\n\r\n La societat de consum proporciona satisfacci\u00f3 immediata sota la llei del m\u00ednim esfor\u00e7 a partir de l'oferta de bens de consum progressivament m\u00e9s sofisticats i innecessaris.<\/p>\r\n\r\n Aquest clima cultural tendeix a retardar la maduraci\u00f3 intel\u00b7lectual i emocional dels infants pel que fa a la capacitat d'espera. Molts educadors es lamenten de la \"immediatesa\" dels infants i adolescents: els costa massa escoltar, els costa massa llegir, els costa massa acabar all\u00f2 que comencen. Per contra, tendeixen a interrompre, a distreure's... a dispersar-se entre un munt d'est\u00edmuls ef\u00edmers i contradictoris.<\/p>\r\n\r\n De l'individu al col\u00b7lectiu, eduquem per a la ciutadania<\/strong><\/p>\r\n\r\n \"Bon ciutad\u00e0 \u00e9s aquell que coneix i defensa els seus drets,assumeix i acompleix els seus deures i , a m\u00e9s a m\u00e9s, procura que tots aquests drets i deures es facin extensius a aquells que encara no els tenen reconeguts o no poden exercir-los\"<\/p>\r\n\r\n Ser ciutad\u00e0, doncs, suposa pensar en clau de nosaltres en lloc de pensar i actuar en clau de jo. Passar del jo al nosaltres no \u00fanicament tindr\u00e0 uns benefici pels altres sin\u00f3 pel propi infant. Per fer-ho possible hem d'afavorir els espais i les viv\u00e8ncies per passar del \"jo vull\" per passar al \"nosaltres volem\".<\/p>\r\n\r\n La pr\u00e0ctica de la ciutadania \u00e9s el que fem quan oferim als nostres infants i joves activitats que les preparin i els donin les habilitats per convertir-se en ciutadans de dret i deure. Quan fem un taller on la base \u00e9s la reflexi\u00f3 i el debat els hi estem oferint l'oportunitat de posar en marxa h\u00e0bits de di\u00e0leg, escolta... Quan pactem les normes a les assemblees per regular la vida de grup, els estem oferint l'oportunitat d'experimentar els valors de la conviv\u00e8ncia. Quan plantegem projectes de cooperaci\u00f3 els estem facilitant el plaer de gaudir de l'\u00e8xit col\u00b7lectiu i fer quelcom pels dem\u00e9s.<\/p>\r\n","_et_gb_content_width":"1200","footnotes":""},"class_list":["post-56","page","type-page","status-publish","hentry"],"yoast_head":"\n
Hi ha esfor\u00e7os absolutament barrejats amb el plaer, com per exemple, l'esfor\u00e7 de cantar b\u00e9 una can\u00e7\u00f3 i el plaer d'adonar-se que s'est\u00e0 aconseguint. Aquest tipus d'esfor\u00e7 amb gratificaci\u00f3 molt immediata s\u00f3n viscuts positivament gaireb\u00e9 sempre.
I tamb\u00e9 hi ha esfor\u00e7os poc gratificants a curt termini, per\u00f2 absolutament necessaris per a la conviv\u00e8ncia (com per exemple, rentar els plats d'un campament). Aquests esfor\u00e7os, per\u00f2, poden ser viscuts positivament si es troba el sentit i la justificaci\u00f3, i, fins i tot, poden ser una ocasi\u00f3 de retrobar el plaer amagat en els actes quotidians m\u00e9s senzills.<\/p>\r\n\r\n