Berta

Hola, sóc la Berta, tinc 24 anys, fa dos que treballo a l’esplai portant tallers de guitarra amb nois i noies de 10 a 12 anys.

Sempre he pensat que aprendre a tocar la guitarra es una activitat molt bona, perquè ajuda a concentrar-se, a expressar sentiments, i també eleva l’autoestima quan veus que ets capaç d’interpretar una cançó. Sovint els nois i noies es pensen que aprendran en un plis plas, que aixó de tocar la guitarra és molt facil. Alguns es desenimen quan veuen que cal assajar mil vegades les cançons perquè surtin mitjanament bé. Continuament he d’insistir en què cal esforçar-se molt abans que arribi el moment en què domines l’instrument i toques amb total naturalitat.

Per aixó m’encanta Eureka! com a proposta educativa: lliga perfectament amb el que es pot fer des del taller de guitarra. Li he donat unes quantes voltes i em sembla que ja sé com impregnaré el meu taller amb l’Eureka!.

D’una banda, crec que puc exprèmer més i millor la curiositat dels nois i noies, cosa que potser no he treballat gaire fins ara. Per exemple, curiositat per saber d’on venen les cançons que aprenem, quin sentit tenen, qui les va crear, i també, què volen dir les lletres quan aprenem cançons en altres idiomes. En definitiva, intentar anar al fons de les coses, no quedar-se en la superfície.

També crec que puc lligar més la música i les noves tecnologies. Com a mínim, es poden averiguar un munt de coses de les cançons a través d’internet. A més, amb recursos informàtics es poden elaborar cançoners, muntatges audiovisuals, etcètera, cosa que aportarà més qualitat i interès al taller.

D’altra banda, enguany ha de ser més present que mai l’esforç en fer les coses ben fetes, en tocar bé, cantar bé, aprendre bé i no de qualsevol manera. I descobrir la satisfacció que aixó aporta. Per tot plegat, crec que potser canviaré el nom “taller”. M’estimo més dir-li “grup de guitarra” i donar-li així un caire més compromés, més de projecte col·lectiu.

En aquest sentit, impulsaré una cosa que fins ara no havia fet: en comptes de limitar-nos com anys anteriors a muntar un recital per a les famílies al final del curs, plantejaré als nois i noies oferir aquest espectacle a persones que ho poden rebre d’una manera molt especial: per exemple, gent hospitalitzada, avis que estan en una residència… Aixó donarà un sentit social al que fem i segur que també proporcionarà el plaer d’assolir un bon resultat després d’haver-se esforçat, compartint amb altres el que hem aprés!