La curiositat

Els infants tenen una gran curiositat pel que els envolta. Apropar-se, conèixer, investigar, explorar, estudiar, observar, confirmar, constatar, demostrar… són activitats permanents en la infància.

Si la ciència es proposa investigar la realitat i descobrir les lleis que la regulen, la curiositat és la base de tota activitat científica, i és inherent al comportament de la persona des de la infància.

En aquest procés el monitor/a es converteix en l’acompanyant que facilita la recerca a partir d’oferir recursos per a l’assaig i contrastar les respostes. Despertar dubtes, provocar interrogants i acompanyar-los en aquest procés no es quelcom que es pugui improvisar. Cal preparar-se triant les millors activitats, dominar la tècnica i fer als infants protagonista d’aquesta recerca.

Així doncs, hem de recuperar la capacitat de preguntar-se el perquè de les coses. A partir d’aquí els infants comprendran que no tenim tots els coneixements per explicar allò que ens envolta, però els empentarà a aprendre per intentar respondre’s als seus neguits.

L’objectiu és esforçar-nos per recórrer el camí de la ciència. En primer lloc observar que hi ha al món, descobrir, identificar i descriure. A continuació, veure que el món canvia de manera natural seguint processos i l’evolució. Finalment, constatat que els essers humans podem fer per a que el món canviï des d’un perspectiva sostenible.

Així doncs, cal transmetre la importància del neguit de preguntar-se les coses i ajudar-los a que sorgeixin més neguits i dubtes. Després avançarem en la responsabilitat per l’ús de la tecnologia.