La ciència i les tecnologies de la informació i la comunicació

L’àmbit tecnocientific és un dels que mostra una evolució més visible. Així doncs, s’ha de reorientar la tasca educativa adequant els objectius, continguts i metodologies per tal d’ajudar als infants i joves a desenvolupar-se en aquesta societat canviant.

Actualment, hem de tenir en compte que no es tracta només d’un grup d’infants amb accés als ordinadors i a Internet envoltats de bits, xats, emails i webs, sinó hem de tenir present l’impacta cultural que tenen aquestes noves tecnologies: des de que van néixer viuen envoltats d’instruments electrònics (dvd, microones…)

Aquesta proposta educativa pretén avançar en el coneixement i reflexió entorn la ciència i la tecnologia com a part del coneixement que ens permet resoldre els problemes pràctics i satisfer les necessitats individuals i col·lectives.

El nostre esforç com a monitors i monitores és aprofitar el nou entorn de comunicació com un nou terreny on treballar els valors mitjançant activitats vivencials. Així doncs, ciència i tecnologia són un mitjà al servei del procés eductiu. En tot cas, com a mitjà que són els resultats als que arribem dependran de l’ús que se’n facin.

La ciència i la tecnologia són eines indispensables per al foment del consum responsable i del desenvolupament sostenible. Conèixer els processos tecnològics i els sistemes productius ajuda a prendre decisions personals i col·lectives que ens portin a un consum responsable. Aquesta responsabilitat pot facilitar el desenvolupament sostenible, tan dels del punt de vista mediambiental com social.

Per altra banda, les TIC’s tenen un potencial eductiu amplíssim, tot i que venen acompanyades de problemes complexos. Ens cal ser conscient de l’eina que tenim a les mans, de les seves possibilitats educatives i les seves limitacions. Hem d’aprofitar les noves tecnologies de la informació i la comunicació per optimitzar l’educació dels infants per avançar cap a la bona ciutadania.

Saber
El “saber” a l’esplai és un acte d’afirmació individual i col·lectiva, i també és una alternativa a la superficialitat i a la frivolitat, al consum compulsiu, al “passar” per sobre de tot sense ficar-se ni comprometre’s en res.

Saber fer
A banda del “saber coses” l’infant necessita manipular, intervenir i crear-ne de noves. La fam de coneixements es complementa amb la fam d’habilitats. I d’aquí neix la motivació per als aprenentatges més tècnics, de la voluntat de fer coses.

Ser
La ciència i la tecnologia són eines que es poden posar al servei d’una societat més justa, però cal que hi hagi la voluntat de fer-ho. No n’hi ha prou amb el saber i amb el saber fer per garantir una vida millor, cal també una voluntat de ser.

El temps lliure és un espai per viure la ciència i la tecnologia com a factors de progrés i benestar. És l’espai de temps en què els infants i els adolescents poden aprofundir i desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals i habilitats manuals a partir de projectes que els hi fan il·lusió, que trien lliurement i s’hi poden sentir identificats.