Objectius educatius generals
| Els valors humans són el pilar que dóna sentit a la proposta educativa. El nostre plantejament s’orienta al voltant de quatre grans valors que formen part de l’ideari de la Fundació Catalana de l’Esplai i que s’interpreten en clau de Compartir. ▪ Utopia Que els infants i adolescents desitgin contribuir a millorar allò que els envolta fent front a les dificultats, i visquin la creativitat com a eina de transformació de la realitat. Les seves percepcions de la realitat poden ser encertades. Les accions individuals i grupals poden canviar les vides de les persones. No es tracta tan sols de sortir del pas, sinó de plantejar-se la possibilitat de nous camins creatius que reinventin el món contínuament. Es tracta de viure el desig d’una societat en què sigui possible apreciar, desenvolupar i aplicar el potencial creatiu que tots i totes tenim. ▪ Iniciativa Que els infants i adolescents visquin la creativitat com a repte a la seva imaginació i a la seva responsabilitat, que siguin subjectes actius en una societat que no és únicament d’adults. El seu esforç, compromís i iniciativa presents culminaran en una societat activa i responsable. Individualment i col·lectivament, formen part de la societat. Ens hem de fer un lloc anant cap a diferents espais que exigeixen un gran esforç de la nostra capacitat de percepció i imaginació. Rebre, crear i donar pot tenir un gran potencial d’anàlisi i acció social. ▪ Solidaritat Que els infants i adolescents visquin la creativitat com a acte de generositat, i la receptivitat com a matèria primera de la tolerància i del respecte. Una mirada profunda i implicada és tan intensa com la solidaritat, perquè es resisteix a quedar en el no-res i aspira a resultats profitosos. El component creatiu de què tots disposem troba una nova dimensió en la generositat. ▪ Felicitat Que els infants i adolescents aprenguin a ser feliços i a fer feliços els altres, a través de l’exercici de la seva creativitat i generositat. Crear és un símptoma d’estima que provoca una gran satisfacció en els seus protagonistes. Els plaers immediats, la dinàmica del consum i de la possessió d’allò material és un altre nivell de satisfacció més superficial que sentir-se estimat i recolzat, que sentir-se part integrant d’un grup social, en el qual hi ha lloc per a tothom. |
Espais d’experiència i de sensibilitat L’infant aprèn a partir d’espais i cercles concèntrics cada cop més amples i més allunyats del seu propi melic. És important integrar de manera harmònica i evolutiva aquests cercles concèntrics, que parteixen de la persona mateixa per fondre’s en la col·lectivitat. Prenem cinc espais d’experiència i sensibilitat que no configuren cap classificació ortodoxa científica però que són prou globalitzadors i, alhora, intel·ligibles pels infants i els joves. ▪ El Jo L’aprenentatge dels valors humans no és possible sense una tensió específica en l’àmbit més estrictament individual, sense una interpel·lació directa, íntima de la persona cap a ella mateixa. La introspecció, l’autoexploració, la descoberta d’un mateix, són elements molt significatius en el desenvolupament de la personalitat. L’espai del jo individualitzat representa un primer cercle de sensibilitat i experiència, i esdevé condició sine qua non per al desplegament evolutiu dels altres. Per tant, la proposta educativa haurà d’oferir activitats adreçades a facilitar aquest encontre amb la pau interior i a reforçar la descoberta d’un mateix. ▪ La família La família també és un espai concret on cal que incideixi, de manera respectuosa, la intervenció educativa sobre la creativitat i la generositat. La família és el primer agent socialitzador i educador, i per tant, el primer punt de referència que té l’infant quan construeix les seves pautes de comportament solidari, tolerant, generós i creatiu. Si l’ambient familiar estimula aquest tipus de comportament serà més probable que es mantinguin en el futur i en els altres àmbits: a l’escola, al carrer o a l’esplai. ▪ La colla d’amics La colla d’amics és l’espai de les relacions afectives percebudes com més lliures i espontànies. És, doncs, el terreny abonat pel desenvolupament de l’afectivitat, del concepte d’un mateix i de les pautes de comportament col·lectives. A l’esplai, l’infant té vivències amb el seu grup de dissabtes, el grup de tallers, el grup de campaments o colònies… on pot realitzar els seus projectes, desenvolupar la seva creativitat, interioritzar valors humans, participar activament, compartir vivències, il·lusions, neguits… ▪ L’entorn proper L’infant pot jugar al barri i relacionar-se amb altres infants més grans o més petits que no són els seus germans ni familiars, que tenen històries de vida diferents de la seva, diferents costums, diferents hàbits, diferents situacions personals i familiars… L’entorn proper és un petit laboratori de convivència on tots podem assajar estils més positius de relacionar-nos i de viure en comunitat. Per tant, aquest entorn ha d’estar integrat en la intervenció educativa per fer palès i desenvolupar el concepte de compartir de manera col·lectiva. ▪ L’entorn llunyà El moment social actual al nostre país presenta alguns elements nous respecte altres moments: l’augment de la immigració estrangera, brots de racisme en un context de crisi econòmica i crisi de valors, individualisme… És urgent intervenir educativament per desenvolupar formes de relació que potenciïn el coneixement entre les persones, l’afectivitat, la participació solidària i la interculturalitat enfront del tancament i l’etnocentrisme. La creativitat i la generositat de tots i totes ha de servir perquè aconseguim una dimensió més intercultural. |