Infants petits
L’infant de 3 a 6 anys tot just comença a abandonar la seva dependència total cap a l’adult, ja no és un bebè i té les bases necessàries per funcionar fora del bressol matern ja que camina, parla, controla esfínters, etc.
En aquesta etapa, però, encara no ha madurat una perspectiva social basada en l’empatia, en “sentir l’altre”; per tant, molts cops les conductes d’ajut i col·laboració vénen motivades per reforços externs. A partir dels 5 anys, aproximadament, l’infant és capaç de reconèixer posicions, pensaments, sentiments… diferents dels seus. Aquí es fomenta la base que permetrà a l’infant experimentar relacions d’igualtat amb els seus companys i, a la fi, obrir-se a les emocions i situacions dels altres.
En els més petits, la imaginació i el grau de desenvolupament afectiu i cognitiu és limitat des del punt de vista de la migradesa d’experiències vitals i de records. Malgrat això, els infants petits no sotmeten allò que imaginen a tants controls i són més sensibles a la suggestió. Si la creativitat presideix les produccions infantils és perquè la raó no participa tant en els productes de la seva imaginació. Per aquest motiu no és estrany que alguns autors opinin que és cap als 5 anys quan es produeix el més alt grau de creativitat.
Els objectius que cal perseguir quant a l’estimulació de la creativitat i la generositat amb aquests nens i nenes se centren, sobretot, a desenvolupar:
▪ Els hàbits personals i socials bàsics per a la convivència i fruïció de l’estètica.
▪ La curiositat i receptivitat vers l’entorn.
▪ Les habilitats bàsiques en l’expressió i la comunicació.
▪ L’inici de la generositat i l’interès per al benestar dels altres.
Objectius educatius específics
Hàbits i habilitats
▪ Que els infants reforcin els hàbits d’higiene personal: rentar-se quan s’embruten, usar correctament el lavabo…
▪ Que els infants s’acostumin a no llençar res a terra i a endreçar i netejar allò que embruten sense esperar que un altre els ho solucioni.
▪ Que els infants s’acostumin als rituals de tracte social que fan la convivència més agradable: saludar, dir si us plau, donar les gràcies, no cridar ni interrompre, escoltar i deixar parlar.
▪ Que els infants desenvolupin habilitats i destreses en l’aprenentatge de tècniques expressives.
Coneixements
▪ Que els infants desenvolupin la seva creativitat i imaginació.
▪ Que els infants reconeguin en el seu entorn allò que està malament (els comportaments agressius, egocèntrics o elitistes), enfront d’allò que està bé (els comportaments respectuosos, solidaris o afectuosos).
▪ Que els infants millorin la seva orientació espacial i temporal: davant, darrere, esquerra, dreta, a dalt, a baix…
▪ Que els infants desenvolupin l’atenció, la concentració i la capacitat d’expressar-se en el diàleg entre iguals i amb adults.
▪ Que els infants comencin a comprendre el sentit i la utilitat de l’organització, del repartiment de responsabilitats, de la previsió…
Actituds i valors
▪ Que els infants sentin curiositat per l’entorn i per les persones que l’habiten.
▪ Que els infants siguin sensibles i receptius a les diferents manifestacions artístiques com a expressió i comunicació de les emocions i sentiments.
▪ Que els infants comencin a ser generosos i a manifestar interès pel benestar dels altres.
▪ Que els infants manifestin simpatia i respecte envers altres infants o persones amb costums, activitats o formes de vida diferents de les seves.
▪ Que els infants desenvolupin una actitud positiva envers la participació, la responsabilitat personal i el compromís
▪ Que els infants gaudeixin de les activitats i la vida de grup, el valorin positivament i tornin a casa contents, explicant què han fet.
Missatges clau
A continuació us presentem una llista de missatges clau que els infants petits han de poder assimilar en la mesura de les seves possibilitats:
▪ Som un grup d’amics que fa coses boniques, interessants i divertides. Podem ser com els artistes, que fan coses maques per fer feliços als altres.
▪ Entre tots podem ajudar a millorar el nostre barri, la nostra ciutat, el nostre país, per fer més agradable la vida de les persones que ens envolten.
▪ Per això ens hem d’esforçar a ser amables, respectar-nos i ajudar-nos quan tenim problemes, i dir-nos de tant en tant que ens estimem.
▪ Per divertir-nos, a més a més de fer coses boniques i interessants, hem de participar i esforçar-nos tots amb il·lusió.
▪ Ens hem d’organitzar i ser responsables: quan un nen o una nena es compromet a fer una cosa, l’ha de fer, i ha d’aprendre a fer les coses ell mateix sens esperar que els gran ho facin tot.
▪ Podem tenir amics i amigues ben diferents els uns dels altres: una nena pot ser amiga d’un nen, aquest pot ser amic
d’una àvia, l’àvia pot ser amiga d’un noi jove…. Hem de poder fer amistats amb molta gent del barri.
Aquests missatges s’han d’explicitar al llarg de la proposta educativa de manera que permetin un diàleg filosòfic amb els nens i nenes d’aquesta edat. Els educadors hem de poder establir aquests diàlegs tot fent emergir les experiències viscudes pels infants amb la seva família, al poble dels seus avis, a l’escola…