Espais d’experiència i de sensibilitat
L’infant aprèn a partir d’espais i cercles concèntrics cada cop més amples i més allunyats del seu propi melic. És important integrar de manera harmònica i evolutiva aquests cercles concèntrics, que parteixen de la persona mateixa per fondre’s en la col·lectivitat.
Prenem cinc espais d’experiència i sensibilitat que no configuren cap classificació ortodoxa científica però que són prou
globalitzadors i, alhora, intel·ligibles pels infants i els joves.
▪ El Jo
L’aprenentatge dels valors humans no és possible sense una tensió específica en l’àmbit més estrictament individual, sense una interpel·lació directa, íntima de la persona cap a ella mateixa.
La introspecció, l’autoexploració, la descoberta d’un mateix, són elements molt significatius en el desenvolupament de la personalitat.
L’espai del jo individualitzat representa un primer cercle de sensibilitat i experiència, i esdevé condició sine qua non per al desplegament evolutiu dels altres. Per tant, la proposta educativa haurà d’oferir activitats adreçades a facilitar aquest encontre amb la pau interior i a reforçar la descoberta d’un mateix.
▪ La família
La família també és un espai concret on cal que incideixi, de manera respectuosa, la intervenció educativa sobre la creativitat i la generositat.
La família és el primer agent socialitzador i educador, i per tant, el primer punt de referència que té l’infant quan construeix les seves pautes de comportament solidari, tolerant, generós i creatiu. Si l’ambient familiar estimula aquest tipus de comportament serà més probable que es mantinguin en el futur i en els altres àmbits: a l’escola, al carrer o a l’esplai.
▪ La colla d’amics
La colla d’amics és l’espai de les relacions afectives percebudes com més lliures i espontànies. És, doncs, el terreny abonat pel desenvolupament de l’afectivitat, del concepte d’un mateix i de les pautes de comportament col·lectives.
A l’esplai, l’infant té vivències amb el seu grup de dissabtes, el grup de tallers, el grup de campaments o colònies… on pot realitzar els seus projectes, desenvolupar la seva creativitat, interioritzar valors humans, participar activament, compartir vivències, il·lusions, neguits…
▪ L’entorn proper
L’infant pot jugar al barri i relacionar-se amb altres infants més grans o més petits que no són els seus germans ni familiars, que tenen històries de vida diferents de la seva, diferents costums, diferents hàbits, diferents situacions personals i familiars…
L’entorn proper és un petit laboratori de convivència on tots podem assajar estils més positius de relacionar-nos i de viure en comunitat. Per tant, aquest entorn ha d’estar integrat en la intervenció educativa per fer palès i desenvolupar el concepte de compartir de manera col·lectiva.
▪ L’entorn llunyà
El moment social actual al nostre país presenta alguns elements nous respecte altres moments: l’augment de la immigració estrangera, brots de racisme en un context de crisi econòmica i crisi de valors, individualisme…
És urgent intervenir educativament per desenvolupar formes de relació que potenciïn el coneixement entre les persones, l’afectivitat, la participació solidària i la interculturalitat enfront del tancament i l’etnocentrisme. La creativitat i la generositat de tots i totes ha de servir perquè aconseguim una dimensió més intercultural.